Paüls

Paüls és un municipi de la comarca del Baix Ebre. Se situa a l'oest de la comarca, al límit amb la Terra Alta. Té un relleu accidentat: 2.382,80 hectàrees del seu terme municipal estan declarades Parc Natural dels Ports.

Aquest article tracta sobre el municipi del Baix Ebre. Vegeu-ne altres significats a «Paüls (desambiguació)».

Paüls

Tipus	municipi de Catalunya
Localització
40° 55′ 27″ N, 0° 24′ 01″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Terres de l'Ebre
Comarca	Baix Ebre
Capital	Paüls
Població humana
Població	544 (2024) (12,42 hab./km²)
Llars	34 (1553)
Idioma oficial	català castellà
Geografia
Part de	Mancomunitat Abocador Baix Ebre
Superfície	43,8 km²
Altitud	378 m
Limita amb	Horta de Sant Joan Benifallet Prat de Comte Alfara de Carles Xerta
Partit judicial	Tortosa
Organització política
• Alcalde	Enric Adell i Moragrega (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43593
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43102
Codi IDESCAT	431021
Lloc web	pauls.cat

Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència.^[1]

Geografia

• Llista de topònims de Paüls (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

Se sap que el 1228 Joan Despuig, senyor de Paüls, vengué els drets a sa muller Marimunda (Brusca?). El 1239, Ramon Despuig era senyor de Paüls. Cap al 1276, el senyoriu havia passat a Jaume Brusca, ja que els Despuig hi havien emparentat i es començaren a dir Brusca i Despuig, els quals serien també senyors d'Ortells (Eixarch). Entre el 1301 i el 1304, el títol passà a un altre Joan Despuig. Del 1309 al 1346, fou senyor de Paüls en Bernat Despuig; el 1347, en Berenguer Despuig; i entre el 1365 i el 1370, Ramon Despuig. El filòleg i medievalista Jaume Riera i Sans, en la seua obra El cavaller i l'alcavota, apunta aquesta circumstància ocorreguda a Paüls el 1400: "Aquest any, un pastor del poble, d'uns vint anys, va desflorar una parenta seva en quart grau de consanguinitat, de nou anys, també pastora. El rei Martí li atorgà la remissió general i absoluta del crim i l'alliberament de la presó sota les següents condicions: que es casaria amb la noia, sense dot, tot i que ell era de millor posició social; que la dotaria segons l'estimació comuna del que l'hauria dotat el seu pare, afegint-hi una tercera part més; que obtindria del papa la dispensa de consanguinitat i que la pagaria; que pagaria les despeses hagudes al procés i que pagaria, a més, 100 florins per la remissió reial. O això o ser executat."

El senyoriu de Paüls continuà amb: Blanca de Brusca (1424-1452), Miquel Brusca i Despuig (1464-1483), Bertomeu de Viu (1491), Joan de Viu, també senyor de Lledó (1494), Pere Canyissar, de Beseit (1513-1522), Joan Canyissar de Sebil (1522-1548), Montserrat Sebil de Canyissar (1572-1586), Isabel-Anna de Curto (1586-1593?), Francesc de Montsuar, per matrimoni amb Àngela Sebil de Canyissar (1593-1602). Arribem al 1675, quan Jaume Borràs de Brusca Despuig, senyor de Paüls, és fill d'Antoni Borràs i Sebil, fill a la vegada d'Antoni de Borràs i Domènec i de Peronella Sebil i Masip. Heus ací els caps de família dels 26 focs que hi havia el 1497 a Paüls: mossèn Berthomeu, vicari; fra Bernat, lloctinent del senyor; Francoy Cortiella, alcalde, Johan Serres; Johan Olari; Barthomeu lo Guascó; Bernat Serres dels Forns; Pere Galceran; Francoy Alòs; Domingo Grialló; Johan Galceran; Pere Grialló; Johan Castell; Miquel Bonastre; Jaume Serana; Guillem Toreda; Barthomeu Perpinyà; Bernat Serres; Anthoni Cortiella; Miquel Pallarés; Anthoni Torreda; Domingo Bernat; Bernat Cortiella; la viuda na Amada; Johan Marturell; Domingo Spunya.

L'11 de gener del 1836, Paüls fou incendiat i saquejat i es perdé la documentació que hi havia a l'ajuntament. A l'ajuntament del poble, hi ha un document escrit en castellà antic que ho acredita amb aquestes paraules:

«

El Alcalde y Ayuntamiento Constitucional del Lugar de Pauls. Partido de Tortosa. Provincia de Tarragona certificamos que el día onse de enero del año mil ocho cientos treinta y seis fue saqueado e incendiado este Pueblo. Generalmente por las tropas mandadas por Don Federico Toyel, primer Cabo de Burgos, a causa de aver tenido unos tiros a las ynmediaciones de este Pueblo con la gavilla del cabesilla Forné, en cuyo día se perdieron todos los documentos que existían en la casa consistorial por aver sufrido dicho incendio y saqueo y por este motivo no se puede dar ninguna razón de los años anteriores. Y para que conste damos el presente que firmamos y sellamos en Pauls á veinte y seis de marzo de 1843. El regidor decano, Ramon Gracià. El alcalde, Domingo Salvadó.

»

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 26 33 34 227 - 923 1.073 1.180 1.241 1.247

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.234 1.093 1.082 1.047 934 842 731 723 715 715

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 651 640 640 630 615 602 632 606 602 596

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 580 561 545 566 544 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia

L'economia se centra en l'agricultura de secà (oliveres (dit olivers a Paüls), garrofers i ametllers) i una modesta agricultura de regadiu. Des dels anys 70, s'ha implantat el conreu de cirerers (dit cirers a Paüls), i des del 2004 es promociona aquesta fruita amb la celebració, el primer cap de setmana de juny, de la Festa de la cirera.

La major part de la població, però, es trasllada a poblacions del voltant per al seu treball, especialment a la capital de la comarca, Tortosa. Cal esmentar que hi ha un alt percentatge d'ingressos passius, ja que prop del 30% de la població paülsenca està jubilada.

Des de fa uns anys, s'ha anat implantant una altra alternativa econòmica, com a complement o substituta de l'activitat agrícola, el turisme rural. Des de llavors, ja s'han obert en el municipi fins a quatre cases de pagès, que aprofiten l'atractiu del poble i del Parc Natural dels Ports per a donar-los a conèixer i facilitar-ne l'estada. Dins aquest apartat turístic, podríem encabir-hi també alguns esdeveniments esportius que exploten l'orografia del terme i del mateix nucli urbà. Amb l'antecedent de la Cursa de Paüls, que organitzava la Unió Excursionista de Tortosa (UEC), s'ha format el club Trencacims que, des de l'any 2013, organitza diverses curses de muntanya amb diferents categories, com la ultramarató ^[2](50 km), la Ultra Trail (70 km), la mitja marató i la marxa.

Cultura

En l'àmbit cultural, s'ha de fer referència, sobretot, a les manifestacions musicals que des de fa un segle s'hi poden apreciar. L'any 2011, la Banda Municipal de Música de Paüls va celebrar el seu centenari, però és que en aquest poble també hi ha una orquestra (Atalaia), una xaranga (Tal com sona), una coral (Les Veus de Paüls), un grup de tambors (Timballeira), una coral parroquial i un conjunt instrumental amb els músics més menuts que s'estan formant a l'Escola municipal de música.

Llocs d'interès

• A un parell de quilòmetres del poble, es troba el bosc i l'ermita de Sant Roc, amb una font que també nodreix els habitatges paülsencs. En aquest lloc, s'hi celebra la diada del patró (16 d'agost) en les Festes Majors, amb la particularitat que s'hi han construït el que s'anomenen corros, que no són més que taules de pedra envoltades de seients d'aquest material: cada casa del poble té assignat un lloc on s'han bastit aquestes construccions, i tenen dret a gaudir-lo el dia del patró, el de la festa de Sant Antoni i el dia de la Mona.
• A dins del que va ser el castell de Paüls, al més amunt del municipi, s'hi troba l'església de Santa Maria, amb la possibilitat de passejar pels voltants i gaudir de les vistes que des de dalt de tot es poden contemplar (el terme de Paüls ha estat definit com un amfiteatre envoltat de muntanyes, cosa que es pot apreciar des d'aquest punt). Està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des dels anys 50 del segle passat i, a finals del 2022, el Regne d'Espanya l'ha cedit a l'Ajuntament, que impulsarà la seua consolidació i recuperació.
• Com a poble integrat en el Parc Natural dels Ports, també ofereix fins a cinc rutes per a gaudir de la natura i que es poden trobar a l'entrada del poble, a Sant Roc o en el Centre d'interpretació dels Ports inaugurat al març del 2011.

Transport

Una carretera l'uneix a la C-12, a l'alçada de Xerta.

La carretera d'accés al municipi és la TV-3541.

Hi ha un servei d'autobús que uneix el poble amb Xerta i Tortosa. Hi ha una sortida a les 7:00h i una altra a les 09:10 que fan el trajecte Paüls-Tortosa; i per a la tornada Tortosa-Paüls hi ha dos serveis que surten a les 13:15h i a les 19:00h.

Política

Històric d'alcaldes

Alcalde	Partit	període
Enric Adell Moragrega	Per Paüls – Acord Municipal	2015
Júlia Celma Lluís	Convergència i Unió	2007 al 2015
Tomàs Escubedo Gracià	Partit dels Socialistes de Catalunya	1999 al 2007
Josep Espinós Gabriel	Partit dels Socialistes de Catalunya	1991 al 1999
Josep Espinós Gabriel	Partit Popular	1989 al 1991
Isidre Gracià Alcon	Convergència i Unió	1987 al 1989
Joan Lluís Gabriel Bru	Partit dels Socialistes de Catalunya	1983 al 1987
Felip Fandos Gabriel	Independents	1979 al 1983

Resultats eleccions municipals

Eleccions municipals 2019

Candidatura	Vots	Regidors	% vots
Per Paüls - Acord Municipal	324	7	85,26
Partit dels Socialistes de Catalunya	46	0	12,11
En blanc	10		2,63
Nuls	27		6,63

Eleccions municipals 2015

Candidatura	Vots	Regidors	% vots
Per Paüls - Acord Municipal	229	4	52.52
Convergència i Unió	124	2	28.44
Partit dels Socialistes de Catalunya	70	1	16.06
En blanc	14		3.11
Nuls	13		2.98

Eleccions municipals 2011

Candidatura	Vots	Regidors	% vots
Convergència i Unió	286	4	57,55
Partit dels Socialistes de Catalunya	210	3	42.25
En blanc	1		0.20
Nuls	6		1.19

Eleccions municipals 2007

Candidatura	Vots	Regidors	% vots
Convergència i Unió	276	4	53.08
Partit dels Socialistes de Catalunya	240	3	46.15
En blanc	4		0.77
Nuls	2		0.38

Eleccions municipals 2003

Candidatura	Vots	Regidors	% vots
Partit dels Socialistes de Catalunya	257	4	50.20
Convergència i Unió	249	3	48.63
En blanc	6		1.14
Nuls	15		2.85

Eleccions municipals 1999

Candidatura	Vots	Regidors	% vots
Partit dels Socialistes de Catalunya	302	4	59.56
Convergència i Unió	192	3	37.86
En blanc	11		2.13
Nuls	10		1.92

Eleccions municipals 1995

Candidatura	Vots	Regidors	% vots
Partit dels Socialistes de Catalunya	287	4	53.34
Convergència i Unió	189	3	35.13
Partit Popular	59		10.96
En blanc	3		0.55
Nuls	2		0.37

Eleccions municipals 1991

Candidatura	Vots	Regidors	% vots
Partit dels Socialistes de Catalunya	299	4	51.91
Convergència i Unió	275	3	47.74
En blanc	2		0.35
Nuls	3		0.52

Eleccions municipals 1987

Candidatura	Vots	Regidors	% vots
Partit dels Socialistes de Catalunya	252	3	46,67
Convergència i Unió	215	3	39,81
Alianza Popular	72	1	13,33
En blanc	1		0,18
Nuls	11		2

Eleccions municipals 1983

Candidatura	Vots	Regidors	% vots
Partit dels Socialistes de Catalunya	296	4	53,72
Convergència i Unió	254	3	46,1
En blanc	1		0,18
Nuls	3		0.54

Eleccions municipals 1979

Candidatura	Vots	Regidors	% vots
Convergència i Unió	237	3	45,75
AEIP	143	2	27,61
UCD	138	2	26,64
En blanc	0		0
Nuls	5		0,96

Els dia 14 de gener de 2023 a Paüls i el 21 de gener a Albocàsser, ambdues poblacions celebren els actes d'agermanament entre elles, aprofitant les respectives festes de Sant Antoni

Referències

1. «Municipis adherits». Associació de Municipis per la Independència. [Consulta: 1r juliol 2013].
2. Trencacims

Vegeu també

• GR 171
• GR 7
• Punta del Llòbrec
• Escuts i banderes del Baix Ebre

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament de Paüls