secció del Partit Popular a les Illes Balears From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit Popular de les Illes Balears (PPB)[1] és la secció autonòmica del Partit Popular a les Illes Balears.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PP  | ||||
| Tipus | organització regional del Partit Popular grup parlamentari | ||||
| Ideologia | conservadorisme democràcia cristiana | ||||
| Alineació política | centredreta dreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 20 gener 1989 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Margalida Prohens Rigo (2021–) | ||||
| Presidenta | Margalida Prohens Rigo | ||||
| Part de | Partit Popular | ||||
| Parlament de les Illes Balears (2023) | 25 / 59 | ||||
| Consell Insular de Mallorca (2023) | 13 / 33 | ||||
| Consell Insular de Menorca (2023) | 6 / 13 | ||||
| Consell Insular d'Eivissa (2023) | 8 / 13 | ||||
| Congrés dels Diputats (2019) | 2 / 350 | ||||
| Senat espanyol (2019) | 3 / 262 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | ppbalears.es | ||||
Localització geogràfica  | |||||
Ha estat el partit hegemònic a les Illes Balears des de les eleccions al Parlament de les Illes Balears del 1983, fins a 1989 com AP, i ha ostentat la Presidència de les Illes Balears des d'ençà, amb l'excepció de la cinquena legislatura (1999-2003), la setena (2007-2011) i la vuitena (2015-2019).
També ha governat molts anys als tres Consells Insulars, el de Menorca, Mallorca i les Pitiüses i a molts de municipis de les Illes Balears, entre ells la capital, Palma, encara que des del 2007 un pacte progressista l'apartà del govern local.
Des de l'11 de setembre de 2009 fins al juliol de 2015, el president del partit fou el batle de Marratxí i fins aleshores vicepresident de PP, José Ramón Bauzá. Després de les eleccions autonòmiques de 2015, Bauzá va dimitir del seu càrrec de president del partit i Miquel Vidal Vidal fou elegit president interí fins que se celebrés el congrés regional del partit.[2] Han estat presidents del partit amb anterioritat Gabriel Cañellas, Joan Huguet,[3] Joan Verger,[4] Jaume Matas i Rosa Estaràs.
Existeix dins el partit una difusa línia de pensament que alguns anomenen regionalista representada per dirigents com Pere Rotger, Joan Rotger i Joan Verger. Per altra banda, el corrent més espanyolista tindria com a màxim exponent Carlos Delgado.
| Imatge | Nom (Naixement–Mort) |
Mandat | ||
|---|---|---|---|---|
| Inici | Fi | Durada | ||
.jpg) |
Gabriel Cañellas i Fons (1941–) |
10 de juny 1983 |
1 d'agost 1995 |
12 anys, 52 dies |
.jpg) |
Cristòfol Soler i Cladera (1956–) |
1 d'agost 1995 |
18 de juny 1996 |
322 dies |
.jpg) |
Jaume Matas i Palou (1956–) |
18 de juny 1996 |
27 de juliol 1999 |
7 anys, 316 dies |
| 27 de juny 2003 |
6 de juliol 2007 | |||
.jpg) |
José Ramón Bauzá Díaz (1970–) |
18 de juny 2011 |
30 de juny 2015 |
4 anys, 12 dies |
.jpg) |
Margalida Prohens Rigo | 6 de juliol de 2023 | - | - |
| Eleccions | Vots | % | Escons | +/- | Govern | Candidat |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1983 | 110.922 | 35.55 | 21 / 59 |
Nou | Minoria | Gabriel Cañellas |
| 1987 | 123.044 | 37,22 | 25 / 59 |
 4 |
Coalició (AP-UM) | |
| 1991[lower-alpha 1] | 160.512 | 47,32 | 31 / 59 |
6 |
Coalició (PPB-UM) | |
| 1995 | 168.156 | 44,77 | 30 / 59 |
 1 |
Majoria | Cristòfol Soler |
| 1999 | 160.545 | 44,01 | 28 / 59 |
2 |
Oposició | Jaume Matas |
| 2003 | 190,562 | 44,70 | 29 / 59 |
1 |
Majoria | |
| 2007 | 192,577 | 46,02 | 28 / 59 |
1 |
Oposició | |
| 2011 | 194.861 | 46,36 | 35 / 59 |
7 |
Majoria | José Ramón Bauzá |
| 2015 | 123.183 | 28,52 | 20 / 59 |
15 |
Oposició | |
| 2019 | 95.295 | 22,20 | 16 / 59 |
4 |
Oposició | Biel Company |
| 2023 | 161.267 | 35,79 | 25 / 59 |
9 |
Minoria | Margalida Prohens |
| Congrés dels Diputats | |||||
| Any | Vots | % | Escons | ± | Pos. |
|---|---|---|---|---|---|
| 1977 | 28.472 | 9,07 | 0 / 6 |
Nou | 3r |
| 1979 | 27.554 | 9,21 | 0 / 6 |
= | 3r |
| 1982 | 134.444 | 37,94 | 3 / 6 |
3 |
2n |
| 1986 | 117.007 | 34,56 | 3 / 6 |
= | 2n |
| 1989 | 140.163 | 41,02 | 3 / 6 |
= | 1r |
| 1993 | 191.461 | 46,81 | 4 / 7 |
1 |
1r |
| 1996 | 194.859 | 45,58 | 4 / 7 |
= | 1r |
| 2000 | 214.348 | 54,69 | 5 / 7 |
1 |
1r |
| 2004 | 215.737 | 46,79 | 4 / 8 |
1 |
1r |
| 2008 | 208.246 | 44,54 | 4 / 8 |
= | 2n |
| 2011 | 217.327 | 50,50 | 5 / 8 |
1 |
1r |
| 2015 | 140.640 | 29,30 | 3 / 8 |
2 |
1r |
| 2016 | 163.045 | 35,40 | 3 / 8 |
= | 1r |
| 2019 (I) | 87.352 | 17,00 | 1 / 8 |
2 |
4t |
| 2019 (II) | 103.722 | 23,07 | 2 / 8 |
1 |
2n |
| 2023 | 178.715 | 35.64 | 3 / 8 |
1 |
1r |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
