From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ortografia de les sibilants constitueix un cas en l'ortografia del català en el qual un mateix so sibilant es representa en grafies diferents. Per articular aquests sons fricatius alveolars, es deixa sortir l'aire lliscant per una petita cavitat bucal i la llengua se situa a la zona dels alvèols.
La representació gràfica (l'escriptura) és una manera imperfecta de representar els sons, és a dir, que sovint no hi ha una correspondència clara i unívoca entre so i grafia. La branca de la lingüística que estudia aquesta identificació és l'ortologia.
Un mateix so es pot escriure de diferents maneres. És el cas de les consonants sibilants. Així, aquestes es poden dividir en dos grans grups: essa sorda i essa sonora.
El so de la essa sorda es representa fonèticament [s]; gràficament, es pot escriure de diferents maneres: S (ex: pensa), SS (ex: assemblea), SC (ex: escèptic), C (ex: peces) i Ç (ex: caça).
Les normes ortogràfiques que regeixen aquestes grafies són les següents: el so [s] s'escriu amb:
El so [z] únicament es pot escriure amb dues grafies diferents: S i Z.
S'escriu amb:
Cal tenir present que en tota regla sempre existeixen excepcions. S'escriu:
En moltes ocasions, aquests sons sibilants es pronuncien de manera incorrecta. Alguns casos són els següents:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.