Un original de còmic o historieta és un dibuix, habitualment a llapis i negra, realitzat pel historietista amb vista a la seva reproducció massiva en forma impresa. La venda d'aquestes peces singulars, així com la dels esbossos o comissions (encàrrecs sol·licitats expressament als dibuixants pels col·leccionistes), constitueix un negoci en auge que mou anualment diversos milions d'euros.[1][2]
Tots els originals són únics, excepte en els casos en què hi hagi separació de llapis i tintes. Les motivacions per col·leccionar-los són variades:
- Artística
- Permeten gaudir i estudiar l'obra original, comprovant com es va realitzar: Grandària i tipus de paper, tintes, correccions, etc.[3]
- Econòmica
- El seu preu depèn no només de la seva qualitat intrínseca, sinó també de la seva antiguitat, autor, publicació on es va reproduir, personatges que apareixen i raresa.[3]
- Nostàlgica
- Entre els col·leccionistes, es coneix com "grial" (pel Sant Grial) a la pàgina que va marcar la infància del comprador, atraient-li cap al mitjà. La possessió d'una pàgina dibuixada pel seu autor favorit també pot posseir un gran valor emotiu.[3]
Aquestes tres motivacions bàsiques poden ser compatibles.[3]
Finalment, cal assenyalar que els col·leccionistes més avesats solen renovar constantment les seves peces, venent les seves obres menys importants per poder finançar la compra d'unes altres que els satisfacin més.[3]
Tradicionalment, les editorials no han retornat als artistes les il·lustracions originals usades per imprimir les historietes. Durant la dècada dels 40, els gravadors solien destruir-les sistemàticament, una vegada passades per les màquines d'impressió. En altres casos, solien quedar-se'ls l'editorial, com en els casos de la nord-americana Warren Publishing o les espanyoles Editorial Bruguera i Editorial Valenciana. Només recentment, els autors han començat a aconseguir fer valer els seus drets, aconseguint que les hi retornin.[3][4]
Fins a finals del segle xx, l'epicentre del negoci es trobava als Estats Units. Al principi, els col·leccionistes havien de recórrer a publicacions especialitzades i marxants com a intermediaris o acudir a esdeveniment d'historieta, però amb l'aparició d'internet, van començar a proliferar les cases de subhastes, les llistes de correu i les webs especialitzades. Entre les primeres, destaca Heritage Auction Gallery.[2]
Al nou segle, francesos i italians van entrar fortament en el negoci, produint-se una escalada vertiginosa dels preus, sobretot del material procedent de les revistes Tintín i Spirou i d'autors com Enki Bilal, Moebius, Hugo Pratt, Grzegorz Rosinski o Jacques Tardi.[2][5]
- 2001: 164.700 euros per una planxa del niu dels marsupilamis (Li Nid donis marsupilamis, 1960) d'Franquin;
- 2007: 58.242 euros per una de Arzach (1975) de Moebius;
- 03/2007: 177.000 euros per un dibuix de Sang blava (Bleu sang, 1994) de Enki Bilal;[5]
- 04/2008: 1'2 milions d'euros per l'aquarel·la d'Hergé per a la portada de Tintín a Amèrica (Tintin en Amérique, 1932).[2]
Es preveu que els preus dels originals continuïn augmentant exponencialment, atès que els autors cada vegada recorren menys a ells, a causa de l'ús de tècniques digitals. Es preveu també que es converteixin en una oportunitat de negoci per a les llibreries especialitzades, amenaçades per l'expansió del mercat de venda d'historieta digitalitzats.[1]
En 2007, Millon i Associats va crear un departament dedicat a la historieta.[5]
A Espanya i Catalunya, destaquen Rafael Amat, Ferrán Delgado i sobretot Faustino R. Arbesú, Santiago Segura i Jaume Vaquer, un dels majors del Vell Continent.[3][6][7]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
