Remove ads
L'oreneta cua-rogenca,[1] oroneta cua-rogenca[2] al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis rufula; syn: cecropis daurica rufula) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).[3][4] Habita als països de clima temperat del sud d'Europa i Àsia, des de la península ibèrica a l'oest fins al Japó a l'est, arribant a l'Àfrica tropical pel sud. Els exemplars indis i africans són sedentaris, però les orenetes europees i de les zones asiàtiques més septentrionals són migratòries, i passen l'hivern a l'Àfrica i a l'Índia. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[5]
Cecropis daurica  | |
|---|---|
 Cecropis daurica daurica | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,286 m |
| Nombre de cries | 3,7 |
| Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103812643 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Hirundinidae |
| Gènere | Cecropis |
| Espècie | Cecropis daurica (Laxm., 1769) |
| Tipus taxonòmic | Cecropis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Hirundo daurica |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
És escàs als Països Catalans. De vegades es troba dins el gènere Hirundo.
Remove ads
- Té la cua forcada, però no tant com l'oreneta vulgar.
- Destaca pel seu carpó lleugerament vermellós i per la franja ocular i pel clatell igualment vermellosos.
- El capell i el dors són de color blau fosc i la part inferior és de color rosat, amb un fi puntejat, més fosc.
- Fa uns 18 centímetres de longitud.
L'oreneta cuarrongenca va ser descrita formalment el 1835 pel zoòleg holandès Coenraad Jacob Temminck amb el nom binomial Hirundo rufula.[6][7] L'epítet específic prové del llatí rufulus que significa "vermellós".[8]
Anteriorment l'oreneta cuarrogenca europea era tractada com una subespècie de Cecropis daurica. Ell Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 14.2, 2024), promogué una reorganització taxonòmica important del gènere Cecropis, segmentant aquest tàxon en una nova espècie en funció de diferències morfològiques i la divergència genètica.[9]
L'oreneta cuarrongenca europea és monotípica: no es reconeix cap subespècie.[3]
L'epítet específic original (Cecropis daurica) es mantingué per a designar a l'oreneta cuarogenca oriental.[9]
Tanmateix, altres obres taxonòmiques, com el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), consideren encara l'oreneta cuarogenca europea com una subespècie (Cecropis daurica rufula).[4]
Remove ads
- C. d. daurica (Laxmann, 1769). Nord-est del Kazakhstan i Mongòlia fins al sud de la Xina.
- C. d. emini (Reichenow, 1892). Sud del Sudan, Uganda, Kenya, Malawi i nord de Zàmbia.
- C. d. erythropygia (Sykes, 1832). Índia central.
- C. d. japonica (Temminck et Schlegel, 1845), Sud-est de Sibèria, Corea, Japó i sud-est de la Xina.
- C. d. kumboensis (Bannerman, 1923). Sierra Leone i oest de Camerun.
- C. d. melanocrissus Rüppell, 1845. Etiòpia i Eritrea.
- C. d. nipalensis (Hodgson, 1837). Himàlaia i nord de Myanmar.
- C. d. rufula (Temminck, 1835). Des d'Europa meridional i nord d'Àfrica, cap a l'est fins a l'Iran, Pakistan i nord-oest de l'Índia.
La subespècie C. d. hyperythra és ara considerada una espècie de ple dret.
Remove ads
És un ocell que migra en petits estols a l'Àfrica i a l'Àsia, però és força escassa, i encara més durant el pas corresponent a la tardor.
S'alimenta d'insectes que atrapa al vol.
Les poques parelles reproductores catalanes se situen en zones obertes amb alguns arbres, en les zones del Cap de Creus i en alguna altra del litoral gironí. En els penya-segats, en les cornises dels edificis i, sobretot, en les voltes de petits ponts, la parella d'orenetes hi fixa un niu de fang amb entrada tubular i el revesteix amb herbes seques i plomes. A l'abril-juny la femella pon 3 o 6 ous que ha de covar durant 14-16 dies. L'alimentació dels novells és duta a terme per ambdós pares i aquells deixen el niu al cap de 20 dies. Fan dues cries.
Remove ads
Se la pot trobar a Euràsia (des de la península Ibèrica fins a l'Índia i el Japó) i a l'Àfrica tropical.
La població d'aquesta espècie és molt minsa als Països Catalans (fa 30 anys no hi niava) però es troba en expansió gràcies a l'arribada d'exemplars de l'Europa Oriental.[10]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads