Ofensiva de Ièlnia

L'Ofensiva de Ièlnia de l'Exèrcit Roig (30 d'agost de 1941 – 8 de setembre de 1941) va ser part de la Batalla de Smolensk durant la Gran Guerra Patriòtica.

Ofensiva de Ièlnia

Segona Guerra Mundial, part de la Batalla de Smolensk
Tipus	ofensiva militar
Data	30 d'agost de 1941 – 8 de setembre de 1941
Coordenades	54° 36′ N, 33° 12′ E
Lloc	regió de Smolensk, Unió Soviètica
Resultat	Victòria tàctica soviètica
Bàndols
Alemanya Nazi Unió Soviètica
Comandants
Feodor von Bock Konstantin Rakutin
Forces
?  ?
Baixes
45.000 morts, ferits i capturats Desconegudes

L'ofensiva va ser contra el sortint semi-circular de Iélnia, on la Wehrmacht havia establert posicions a 50 km a l'est de Smolensk, formant una base de llançament per un atac contra Moscou. El 26 d'agost, la Stavka ordenà al 24è Exèrcit, comandat pel Major General Konstantin Rakutin, que comencés una ofensiva contra el sortint pel 30. El 3 de setembre, sota l'amenaça de quedar encerclats, els alemanys van començar a retirar-se del sortint mentre que mantenien la resistència als flancs. El 6 de setembre, Yelnia va ser reconquerida. L'ofensiva soviètica contribuí fins al 8 de setembre, quan s'aturà davant la nova línia defensiva alemanya.

Aquest va ser el revers més substancial que patí la Wehrmacht fins a la data, així com la primera operació ofensiva soviètica planejada i que obtingués l'èxit en la Guerra Germano-Soviètica. Les pèrdues alemanyes a l'operació van ser de 45.000 morts. El General Rakutin caigué durant la batalla juntament amb un nombre extremadament alt dels seus homes.

L'Ofensiva de Yelnya també s'associa amb la creació de les unitats d'elit de la Guàrdia Russa.