From Wikipedia, the free encyclopedia
L'obstrucció intestinal o oclusió intestinal (OI) és una obstrucció mecànica o funcional dels intestins que impedeix el moviment normal dels productes de la digestió.[1][2] Poden veure's afectats l'intestí prim o l'intestí gros.[3] Els signes i símptomes inclouen dolor abdominal, vòmits, inflor abdominal, no defecació[4] i no producció de vents.[3] L'obstrucció mecànica és la causa d'aproximadament del 5 al 15% dels casos de dolor abdominal sever d'aparició sobtada que requereix l'ingrés a l'hospital.[3][1]
  | |
| Tipus | malaltia intestinal i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Classificació | |
| CIM-10 | K56.69, K56.60 i K56.609 |
| CIM-9 | 560.9 i 560.89 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 15838 |
| MedlinePlus | 000260 |
| MeSH | D007415 |
| UMLS CUI | C0021843 |
| DOID | DOID:8437 |
La pseudo-obstrucció intestinal és una síndrome caracteritzada per una dilatació completa de l'intestí, generalment del gros, sense evidència de cap obstacle mecànic. La pseudo-obstrucció crònica pot ser idiopàtica o associada a una malaltia sistèmica.[5] Una variant particular d'aquest trastorn és la síndrome d'Ogilvie (pseudo-obstrucció colònica aguda),[6] la qual quasi sempre es presenta en pacients hospitalitzats d'edat avançada amb greus patologies de base.[7] L'ili paralític o adinàmic és una aturada transitòria del peristaltisme intestinal, habitualment postquirúrgica,[8] i que en alguns casos cal diferenciar d'una obstrucció genuïna.[9]
Les causes de l'OI inclouen adherències (segments d'intestí que s'enganxen entre ells o a la paret abdominal a conseqüència de d'un procés inflamatori o després d'una intervenció quirúrgica),[10] hèrnies simples o estrangulades,[11] vòlvuls (un vòlvul intestinal és la torsió/rotació d'un segment del budell, eventualment al voltant dels vasos mesentèrics),[12] megarecte,[13] endometriosi,[14] malaltia de Crohn,[15] betzoars,[16] fecàlits,[17] colitis ulcerosa,[18] apendicitis,[19] tumors,[20] diverticulitis,[21] isquèmia intestinal, fibrosi quística,[22] tuberculosi,[23] ascariosi,[24] anisakiosi,[25] esquistosomosi,[26] ingesta d'objectes,[27] complicacions iatrogèniques[28] i invaginació (desplaçament d'una part de l'intestí cap a l'interior de la porció següent, fenomen anomenat també intussuscepció).[3][1] Les obstruccions de budell prim (siguin completes o parcials) acostumen a ser produïdes per adherències i hèrnies,[29] mentre que les causes de les obstruccions de budell gros són predominantment càncers colorectals[30] i vòlvuls.[3][1] Una causa insòlita d'OI és la peritonitis esclero-encapsulant (una malaltia rara de etiologia desconeguda que s'acostuma a veure en països subtropicals i tropicals, la qual es caracteritza per la presència d'un recobriment membranós intestinal de fibres de col·lagen que provoca l'oclusió del budelll prim). Aquesta mena de peritonitis pot ser idiopàtica o estar associada a diversos processos inflamatoris crònics. De vegades, es presenta de forma fulminant en el context d'una peritonitis bacteriana i requereix l'addició de corticoides al tractament convencional.[31] També s'anomena ´Abdominal Cocoon Syndrome´ en anglès, ja que el seu aspecte recorda a un capoll de lepidòpter.[32]
El diagnòstic d'OI es pot fer avaluant les imatges de radiografies simples d'abdomen (per regla general s'observen múltiples nivells longitudinals hidroaeris a l'intestí quan es fan amb el malalt en bipedestació i sovint es pot apreciar el signe anomenat del 'collar de perles' si està col·locat en decúbit lateral);[33] no obstant això, la tomografia computada és més precisa a l'hora de determinar la causa de l'obstrucció.[3][34] L'ecografia[35] o la ressonància magnètica poden ajudar en el diagnòstic de nens o dones embarassades.[3]
Les obstruccions intestinals, tant d'origen congènit com adquirit, no són rares en els nounats. L'atrèsia[36] o la malrotació intestinal,[37] i la malaltia de Hirschsprung són les anomalies congènites que més es veuen en aquestes obstruccions pediàtriques, mentre que l'enterocolitis necrotitzant és la principal causa adquirida.[38]
La incidència de les obstruccions de budell prim postoperatòries oscil·la entre un 1 i un 4%. La seva causa varia molt segons el motiu i les característiques de l'acte quirúrgic practicat. Solen aparèixer en el decurs de les 4–6 setmanes posteriors a la intervenció i en certs casos pot ser difícil escollir la teràpia a seguir i el moment oportú per efectuar-la.[39] Ocasionalment, són consegüents a un textiloma.[40]
L'OI es pot tractar de forma conservadora o amb cirurgia.[1] Normalment es donen sèrums intravenosos, es col·loca un tub a través del nas a l'estómac (sonda nasogàstrica) per descomprimir els intestins i es donen medicaments per al dolor.[1] Sovint es donen antibiòtics.[1] En l'obstrucció de budell prim, aproximadament el 25% dels casos requereixen cirurgia.[41] Les complicacions poden incloure sèpsia, isquèmia i necrosi de l'intestí,[42] perforació intestinal[3] i pneumoperitoneu.[43]
Al 2015 es van produir prop de 3,2 milions de casos d'obstrucció intestinal, que van causar 264.000 morts.[44] S'afecten els dos sexes per igual i es pot produir a qualsevol edat.[41] L'obstrucció intestinal ha estat profusament documentada al llarg de la història, amb casos detallats en el Papir Ebers de 1550 aC[45] i per Hipòcrates.[46] El terme còlic miserere va ser emprat des de l'edat mitjana fins al segle xix per anomenar un dolor abdominal intens acompanyat de vòmits fecaloides i que causava la mort en pocs dies. Tot i que inicialment fou una expressió vulgar, s'incorporà al vocabulari mèdic com a entitat nosològica indicativa d'obstrucció intestinal aguda.[47]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
