L'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit, i l'única espècie del gènere Hydrobates segons la classificació de l'IOC,[1] si bé altres autors consideren membres d'aquest gènere altres 14 espècies que aquest organisme inclou Oceanodroma.[2]

Dades ràpides Hydrobates pelagicus, Enregistrament ...
Infotaula d'ésser viuOcell de tempesta europeu
Hydrobates pelagicus Modifica el valor a Wikidata
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura38 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Thumb
Risc mínim
UICN22698477 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreProcellariiformes
FamíliaHydrobatidae
GènereHydrobates
EspècieHydrobates pelagicus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Thumb Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Noms vernacles

Escateret (PV), noneta (B), mare americana (B).[3][4]

Descripció

Molt menut, com una oroneta cuablanca. Negre amb carpó blanc, color que s'estén cap als flancs. També presenta una tènue franja blanca a l'anvers alar, especialment els jóvens, i una altra més marcada al revers. Cua quadrada molt distintiva, tret que permet diferenciar-lo del petrell cuaforcat (Oceanodroma leucorchoa). Vola amb un aleteig ràpid i dèbil que recorda al d'una rata pennada, amb les potes penjant.[3]

Thumb

Costums

Se'l pot veure durant tot l'any, solitari, a les aigües de mar endins; però quan hi ha tempesta s'apropa més a les costes i vola entre les concavitats de les onades amb les potes desplegades. A vegades pot ser bastant gregari. Se l'ha vist seguint als vaixells. També s'apropa a la costa en època de cria.[3]

Alimentació

Es nodreix amb plàncton, peixos, algues i deixalles dels vaixells, que segueix amb vol suau.

Reproducció

Quan ha de niar excava forats, aprofita caus abandonats o cerca coves entre les roques, en forats d'illots i altres indrets inaccessibles de l'Atlàntic nord i el Mediterrani occidental. Les principals colònies de cria als Països Catalans són Eivissa, Cabrera i a l'illot de Benidorm. Quan troba un bon lloc, hi diposita un ou, que cova durant uns 44 dies. Els polls deixen el niu després de 7 o 8 setmanes.[3][5]

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.