quadre de Candido Portinari From Wikipedia, the free encyclopedia
O Lavrador de Café ("El llaurador de cafè") és una obra del brasiler Candido Portinari. Actualment, pertany a la col·lecció del MASP (Museu d'Art de São Paulo).[1] És una pintura a l'oli sobre tela, datada l'any 1934.[2]
![Thumb](#/media/Fitxer:"O_Lavrador_de_Café",_1939,_Cândido_Portinari._(MASP,_São_Paulo,_SP,_Brasil)_(18001978694)_(cropped).jpg)  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Candido Portinari |
| Creació | 1934 |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 100 ( ) × 81 ( ) × 2,5 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu d'Art de São Paulo (São Paulo) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | MASP.00519 |
El quadre és una pintura a l'oli de 100 x 81 cm, obra del pintor modernista brasiler Portinari. S'hi retrata un home negre i fort subjectant una aixada, en mig d'un extens cafetar. Porta les mànigues i pantalons arromangats i els peus descalços. Els braços i peus són grans, en proporció a la resta del cos.[1][3]
A la dreta de l'home, s'hi veu un arbre talat i, a l'esquerra, un tren de càrrega.[4]
El cicle del café al Brasil va tenir lloc entre aproximadament 1870 i 1930, a la regió sud-est del país.[5] El mateix autor, fill de migrants italians treballadors del café, va viure la seva infantesa en aquestes plantacions.[6]
Per l'època i estil del quadre, l'home retratat no és un esclau africà, sino probablement descendent de lliberts, alliberats bé pels seus amos o amb motiu de la Llei Àuria de 1888.[7] En tot cas, els afrodescendents que treballaven al camp en les primeres dècades del segle xx ho seguien fent en règim de semiesclavitud, treballant de dilluns a diumenge a canvi de menjar i allotjament.[8][9]
El llaurador és un afrobrasiler que simbolitza el lligam amb la terra: amb el seu treball la transforma, la torna fèrtil. A mateix temps, ell n'és fill: de la terra com a nació, el Brasil, i de la terra com a lloc, ja que els fills dels agricultors acostumaven a continuar treballant el camp.[10][11]
La desproporció de les extremitats reforça la idea del treball continu i, a més, és un dels trets del modernisme brasiler, com en l'obra de Tarsila do Amaral (Abaporu).[12]
Conceptualment, Portinari (qui fou militant comunista), fa una crítica al sistema latifundista - base de l'economia brasilera des del Descobriment -, que priva als "fills de la terra" d'alternatives, creixement i realització social, destinant-los a continuar lligats de per vida a l'home blanc, abans amo, ara capitost. En aquest sentit, el quadre s'apropa a la idea plasmada per Gilberto Freyre un any abans en la novel·la Casa-Grande & Senzala.[13]
L'arbre talat és també una crítica a la desforestació, que elimina el que és intrínsec al Brail (els seus boscos i pobles indígenes), en favor del creixement econòmic de les famílies de terratinents. Així mateix, el tren simbolitza aquesta nova prosperitat i riquesa que, de fet, s'allunya de la terra.[14]
El quadre va ser robat a finals del 2007, juntament amb El retrat de Suzanne Bloch de Picasso, i recuperat per la Policia Civil de l'Estat de São Paulo dinou dies després. Els quadres estaven a la ciutat de Ferraz de Vasconcelos, i van ser retornats al museu més tard.[15]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
