Nix

Nix (en grec Νύξ, ‘nit’) era, en la mitologia grega, la dea primordial de la nit. També és anomenada Nicte, i en els textos romans que tracten aquest tema grec, el seu nom es tradueix com a Nox. El satèl·lit de Plutó, Nix, s'hi va anomenar en honor seu.

Per a altres significats, vegeu «Nix (satèl·lit)».

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Nix

Νύξ
Tipus	divinitat protògena deessa
Context
Present a l'obra	Hades
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	femení
Família
Cònjuge	Èreb
Mare	Caligo (en)
Pare	Caos
Fills	Nèmesi, Caront, Hèmera, Eris, Hipnos, Morfeu, Tànatos, Momo, Apate, Geras, Lisa, Somnis (mitologia), Moires, Èter, Keres, Fílotes, Moros, Oizys, Epífron, Hespèrides, Fantasos, Àtropos, Cloto, Làquesis, Èleos, Dolos, Hibris, Amicitia, Contentio (en) , Dumiles (en) , Epaphus (en) , Euphrosyne (en) , Eros i Hèsperis
Germans	Èreb, Gea, Tàrtar i Eros
Altres
Domini	nit
Equivalent	Nox

Nyx segons Hesíode

En la Teogonia d'Hesíode, la Nit va néixer del Caos. La seva descendència és molta,^[1] i reveladora. Amb el seu germà Èreb, la Nit va engendrar:

• Èter (‘pura lluentor’) i
• Hèmera (‘dia’).

Més tard, per si mateixa, la Nit va engendrar

• Momo (‘sarcasme’),
• Ponos (‘pena’),
• Moros (‘destinació’),
• Tànatos (‘mort’),
• Hipnos (‘somni’),
• Les hespèrides,
• Les keres i
• Les moires,
• Els onirs,
• Nèmesi (‘venjança’),
• Apate (‘engany’),
• Fílotes (‘tendresa’),
• Geras (‘vellesa’),
• Eris (‘discòrdia’) i
• Oizis (‘angoixa’).

En la seva descripció del Tàrtar, Hesíode afegeix que Hèmera, qui ara és germana de la Nit en comptes de la seva filla, abandonava el Tàrtar just quan Nix hi entrava; quan Hèmera hi tornava, Nyx en marxava. Això s'assembla el retrat de Ratri (‘nit’) en el Rig-Veda, on aquesta treballa en estreta col·laboració, però també en tensió amb la seva germana Usha (‘alba’).

Nix segons Homer

En el Llibre 14 de la Ilíada d'Homer hi ha una interessant cita d'Hipnos, el déu menor del somni, en la qual recorda a Hera un antic favor després que aquesta li demani que faci dormir Zeus. Hipnos va fer dormir anteriorment a Zeus una vegada a instàncies de Hera, cosa que li va permetre causar grans infortunis a Hèracles (qui tornava per mar de la Troia de Laomedont). Zeus entrà en còlera i hauria llançat Hipnos al mar si aquest no hagués fugit espantat fins a Nix, la seva mare. Hipnos continua dient que Zeus, tement empipar Nix, va contenir la seva fúria i d'aquesta manera Hipnos en va poder escapar.

Referències

1. Gantz, Early Greek Myth: A Guide to Literary and Artistic Sources, Johns Hopkins University Press, 1996,