Nocicepció

La nocicepció (del llatí nocere: danyar o ferir) és el procés del sistema nerviós sensorial de codificació d'un estímul nociu. Consisteix en una sèrie d'esdeveniments i processos necessaris perquè un organisme que reb un estímul dolorós, el converteixi en un senyal molecular i reconegui i caracteritzi el senyal per desencadenar una resposta defensiva adequada.

En la nocicepció, una estimulació intensa, ja sigui química (p. ex., capsaïcina present al bitxo o pebre de Caiena), mecànica (per exemple, tallar, aixafar) o tèrmica (calor i fred), en les neurones sensorials anomenades nociceptores produeixen un senyal que viatja al llarg d'una cadena de fibres nervioses a través de la medul·la espinal fins a l'encèfal.^[1] La nocicepció activa una varietat de respostes fisiològiques i de comportament per protegir l'organisme d'una agressió, i normalment es tradueix en una experiència subjectiva (o percepció) de dolor en éssers sensibles.^[2]

Referències

1. Portenoy, Russell K.; Brennan, Michael J. «Chronic Pain Management». A: Good, David C.. Handbook of Neurorehabilitation. Informa Healthcare, 1994. ISBN 978-0-8247-8822-3.
2. Bayne, Kathryn. «Assessing Pain and Distress: A Veterinary Behaviorist’s Perspective». A: Definition of Pain and Distress and Reporting Requirements for Laboratory Animals: Proceedings of the Workshop Held June 22, 2000. National Academies Press, 2000, p. 13–21. ISBN 978-0-309-17128-1.