Noches en los jardines de España és una obra musical composta pel compositor andalús Manuel de Falla (1876-1946). Inicialment, el 1909, estava pensada com un conjunt de nocturns per a piano sol, però el pianista Ricard Viñes li va suggerir que transformés els nocturns en una obra per a piano i orquestra. Falla la va acabar el 1915, al Cau Ferrat de Sitges, convidat per Santiago Rusiñol.
| Forma musical | concert per a piano  |
|---|---|
| Compositor | Manuel de Falla y Matheu |
| Creació | 1909 ↔ 1915 |
| Moviment | impressionisme |
| Dedicat a | Ricard Viñes i Roda |
| País d'origen | Espanya |
| Instrumentació | piano i orquestra |
| Estrena | |
| Estrena | 9 abril 1916 |
| Escenari | Teatro Real, Palacio |
 
| |
Va dedicar l'obra a Ricard Viñes. La primera execució es va realitzar el 9 d'abril de 1916 al Teatro Real de Madrid amb l'Orquestra Simfònica de Madrid dirigida per Enrique Fernández Arbós i amb José Cubiles com a solista al piano.
L'obra té tres parts i descriu 3 jardins:
- En el Generalife, que pertany a l'Alhambra.
- Danza lejana , que és un segon jardí no identificat.
- En los jardines de la Sierra de Córdoba, que representa una festa gitana del Corpus.
Falla va descriure les Noches en los jardines de España com a "impressions simfòniques". La part del piano és elaborada, brillant i eloqüent, però rarament dominant. La partitura orquestral és exuberant i es pot considerar l'obra més impressionista del mestre gadità.
L'obra original està escrita per a: piano, 3 flautes i piccolo, 2 oboès i corn anglès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons i tuba, timbales, platerets, triangle, celesta, arpa i cordes. La seva durada aproximada són entre uns 22 i 26 minuts.
- Panyella, Vinyet. "Les postals sitgetanes de Maria Martínez Sierra, 'amic' i col·laboradora de Santiago Rusiñol i de Manuel de Falla". La Xermada, Sitges, (1999)
- Panyella, Vinyet. Les postals sitgetanes de María Martínez Sierra a Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol (París, Sitges, Granada). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 83-90.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
