Nicolas Lémery
químic francès From Wikipedia, the free encyclopedia
químic francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Nicolas Lémery, nascut a Rouen, Sena Marítim, el 17 de novembre de 1645 i mort a París el 18 de juny de 1715, fou un químic, farmacèutic i metge francès.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 novembre 1645 Rouen (França) |
Mort | 19 juny 1715 (69 anys) París |
Formació | Universitat de Caen Jardin des plantes |
Activitat | |
Ocupació | químic, metge, farmacèutic |
Membre de | |
Professors | Christoph Jacob Glaser (en) |
Alumnes | Johann Gottlob Spitzley (en) |
Influències |
El seu pare, de religió protestant, era un magistrat que actua com a procurador al Parlament de Normandia. Nicolas començà els seus estudis de farmàcia a Rouen i després anà a París a estudiar sota la direcció de Christophe Glaser (1629-1672) al Jardí Reial de les Plantes Medicinals. Després estudià a Montpeller on començà a impartir cursos de química. A París obrí una farmàcia que tingué un paper destacat en l'aplicació de la química a la medicina. A causa de la seva condició de calvinista fou perseguit, perdé tots els seus béns, i s'exilià a Anglaterra el 1681.
L'any 1683 retornà a França i obtingué el títol de doctor en medicina a Caen. L'any 1686 abandonà el calvinisme i es convertí al catolicisme per poder exercir la medicina i obrir una nova farmàcia. Poc temps després fou nomenat farmacèutic del rei Louis XIV i membre de l'Académie des Sciences el 1699.
Lémery no es preocupà per les especulacions teòriques i s'interessà per la part experimental de la química. Això va atreure molts d'alumnes i gent de tota condició a les seves classes, ja que podien evitar la recerca de la pedra filosofal o de l'elixir de l'eterna joventut, que els alquimistes perseguien de forma obscura i estèril, i aprendre química o esplaiar-se amb les seves demostracions experimentals. El seu llibre Cours de chimie (1675) va tenir tretze edicions i fou seguit durant més d'un segle.
En les seves investigacions químiques va descobrir la presència de ferro, Fe, dins la sang. També estudià l'antimoni, Sb, i va descobrir que una mescla de llimadures de ferro, Fe, i pols de sofre, S, produïa calor. Addicionà, a aquesta mesclà, un poc d'aigua per produir una pasta, que enterrà sota terra, i aconseguí un volcà artificial, la qual cosa li permeté explicar el foc dels volcans.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.