polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Nicolás Sartorius Álvarez de las Asturias (Sant Sebastià, 4 de maig de 1938) és un advocat polític i periodista espanyol, fill del comte de San Luis.
.jpg)  | |
| Nom original | (es) Nicolás Sartorius |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 4 maig 1938 (86 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 15 novembre 1989 – 29 juny 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Sevilla Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 9 juliol 1986 – 26 setembre 1993 Circumscripció electoral: Sevilla | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 9 juliol 1986 – 21 novembre 1989 Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Sevilla Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 13 febrer 1981 – 31 agost 1982 ← Marcelino Camacho Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanya |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | sindicalista, periodista, polític, advocat |
| Partit |  Partit Comunista d'Espanya.svg){kind=small} Izquierda Unida |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Natalia Calamai de Mesa |
| Germans | Fernando Sartorius y Álvarez de las Asturias Bohorques |
Actiu militant antifranquista, durant els anys 50 fou fundador de les Juventudes Monárquicas Españolas, de les que en fou el principal dirigent amb José Luis Leal Maldonado i Juan Tomás de Salas. En els anys seixanta, però, va formar part del Frente de Liberación Popular, va ser cofundador del sindicat Comissions Obreres i membre del Partit Comunista d'Espanya.
Va ser detingut i condemnat en diverses ocasions per la seva militància política durant la dictadura franquista, sent un dels detinguts per suport als acusats en el conegut com Procés de Burgos. En total va passar sis anys a la presó. Va participar activament des de Comissions en les negociacions polítiques durant la Transició Espanyola i fou Diputat al Congrés en la II legislatura pel Partit Comunista d'Espanya, en substitució de Marcelino Camacho Abad.[1] Fou escollit novament diputat en la III[2] i IV legislatura per Izquierda Unida,[3] arribant a ser-ne Portaveu, així com representant (1987-1989) i president (1989-1993) de la Junta de Portaveus del Congrés dels Diputats. Degut a les seves diferències amb Julio Anguita[4] va abandonar la direcció d'IU en 1994 i es va unir al corrent Nueva Izquierda,[5] que va acabar per constituir-se en partit polític com a Partido Democrático de la Nueva Izquierda, integrant-se la major part dels seus afiliats al PSOE.
Des de l'abandó d'Izquierda Unida s'ha dedicat a escriure articles i llibres sobre història contemporània d'Espanya, la majoria en relació amb el període de la transició política. Es va incorporar a la Fundació Alternatives, de la qual és Vicepresident. En la seva labor com periodista col·labora habitualment en el diari El País i en el programa Ahora por ahora de la Cadena SER.
La seva última obra, El final de la dictadura. La conquista de la democracia en España (Madrid, 2007) és un assaig històric escrit amb Alberto Sabio.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
