escriptor valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Narcís Vinyoles (entre 1442 i 1447 - 1517) fou un poeta, advocat i polític de València.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1440 València |
| Mort | 1517 (67/77 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor, poeta advocat, advocat, polític, jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Espanya |
| Esport | escacs |
 | |
Va ser nomenat dues vegades per a ostentar el càrrec de justícia civil, el jutge suprem de les causes civils, i el 1495, el rei Ferran II el va recomanar per a justícia criminal.[1] Després d'enviudar es va casar en 1490 i 1493 amb Brianda de Santàngel, neboda del banquer Luis de Santángel que va finançar el viatge de Cristòfor Colom. Va estar molt vinculat a la comunitat jueva conversa i amb la petita noblesa valencianes.[2]
Vinyoles parlava amb fluïdesa el català, el castellà, el llatí i l'italià, fins i tot componia poemes en italià. Tot i que era catalanoparlant nadiu, va lloar el castellà net, elegant i graciós».[3]
És un dels autors de Scachs d'amor o Escacs d'amor, un poema basat en una partida d'escacs on ell (com a Venus) va agafar les peces negres (verdes al poema) i va perdre amb Francesc de Castellví (com a Mart, jugant de vermell o blanc),[4] mentre que Bernat Fenollar (com a Mercuri) comenta i estableix les normes.[5] És el primer joc documentat jugat amb les regles modernes dels escacs, almenys pel que fa als moviments de la dama i de l'alfil.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
