Nédroma
municipi d'Algèria From Wikipedia, the free encyclopedia
Nédroma o Nedroma (Nadroma en nedromi, Nadruma ندرومة en àrab) és una població d'Algèria, província de Tlemcen, al nord-oest del país prop de la frontera amb el Marroc (45 km) i a 58 km de Tlemcen, en un massís muntanyós anomenat els Traras o Massís de Trara, a la part nord del djebal Fillaoucène (Fillawsen) al peu del coll de Taza, al costat d'un riu i amb abundància de bosc i enfront de la plana de Mezaourou a 17 km de la mar a la que s'arriba seguint el riu. Es conserven les antigues muralles obra d'Abd-al-Mumin datades el 1160. El 2006 la població s'estimava en 22.000 habitants.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Algèria | ||||
| Província | Província de Tlemcen | ||||
| Districte | Nedroma District (en)   | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 14 km² | ||||
| Altitud | 650 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 13600 | ||||
| Fus horari | |||||
La regió presenta restes d'habitació neolítica; el 1875 G. Bleicher va descobrir unes destrals de pedra polida a les coves de Boudghène. El 1941, M. Estaunié va trobar a Bab El Qarmadin, un polidor neolític avui al Museu de Tlemcen.
Al segle ix Yakubi esmenta una localitat anomenada al-Fallwsen que devia ser la mateixa Nédroma i que ja havia estat abans domini els idríssides sota Muhammad ibn Sulayman ibn Abd Allah, emir idríssida de Tlemcen que era cosí d'Idris II i nebot d'Idris I, a la primera part del segle ix, però de la que els orígens són desconeguts per manca de documents i exploració arqueològica.
Els almoràvits hi van arribar el 1035. A la segona meitat del segle xi hi van construir una gran mesquita. Al-Bakri esmenta el seu port, Masin i la varietat de productes agrícoles. Cal suposar que va adquirir importància religiosa. La regió de Trara va perdre població perquè el reclutament almoràvit aquí fou especialment important; molts dels nadius de la regió a l'exèrcit almoràvit pertanyien a la tribu Kumya i aquest és el nom que van rebre. El 1094 va néixer a Nédroma o rodalia, al Trara, dins la tribu Kumya, Abd al-Mumin, el futur califa almohade, però no va tenir un paper rellevant sota aquesta dinastia. Al segle xiv va sorgir la dinastia abdalwadita o zayyànida a Tlemcen i Nédroma fou una segona residència dels emirs. Quan Abu Yakub Yusuf va renunciar al tron se li va assignar la ciutat com a residència (1348);[1] llavors hi havia un castell fortificat, la Kasaba, del que encara queden alguns vestigis al sud de la vila. Altres prínceps de la dinastia abdalwadita van residir llargues temporades a Nédroma com per exemple Abu-Hammu II (1359-1389). Abu Taixufín II, fill d'Abu Hammu II, hi va néixer. La lluita entre abdalwadites i merínides va portar a que la sobirania de la ciutat canvies algunes vegades de mans.
Al segle xv i posteriors van arribar nombrosos refugiats andalusins. Al final del segle xv amb l'alteració del comerç trans-saharià i del comerç per mar que passa a ser interoceànic, Nédroma fou reduïda a l'autarquia i exposada als atacs dels castellans que el 1507 van ocupar el principal port abdalwadita, Orà. Després de l'establiment de la dominació otomana, es va establir una guarnició turca a Nédroma que tenia a representar el beylik de l'oest.[2] Durant tot el període otomà la ciutat va veure un replegament i va patir una constant emigració a ciutats properes o llunyanes. L'establiment de la dominació francesa després del 1830 no va canviar la situació fins al 1865 quan es va obrir la primera escola. El primer metge natiu que va exercir a la regió d'Orània fou de Nédroma (M. Nekkach). L'èxode no obstant no es va aturar i l'emigració va continuar a vegades fins i tot cap a França. La guerra de la independència la va afectar en estar en zona fronterera. Després de la independència el 1962, no ha tingut el mateix creixement que altres zones d'Algèria i l'increment de la població és percentualment inferior. El 1987 tenia 17.175 habitants.
Nedroma fue agregada a la llista indicativa de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco el 30 de desembre de 2002 en la categoria Cultural.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
