novel·lista russo-estatunidenc From Wikipedia, the free encyclopedia
Vladímir Nabókov (rus: Владимир Владимирович Набоков) (Sant Petersburg,10 d'abril de 1899(Julià)- Montreux,2 de juliol de 1977), nom complet amb patronímicVladímir Vladímirovitx Nabókov, rus: Владимир Владимирович НабоковAFI / vlɐˈdʲimʲɪr nɐˈbokəf /, fou un escriptor russoamericà. Va escriure els seus primers treballs en rus, però aviat va sobresortir internacionalment gràcies a les seves novel·les magistralment escrites en un anglès ric en exquisides descripcions detallistes. La seva obra més coneguda, de vegades considerada una de les novel·les més importants del seglexx, fou Lolita (1955).[1] També va fer contribucions significatives a la lepidopterologia, la ciència que estudia les papallones. A més a més, també és conegut per la creació de problemes d'escacs.
Vladímir Nabókov va néixer el 22 d'abril de 1899, tot i que segons el calendari julià imperant a la seva Rússia natal va néixer un 10 d'abril, i posteriorment es va calcular la correspondència erròniament al 23 d'abril. Va ser el fill més gran de Vladímir Dmítrievitx Nabókov i Ielena Ivànovna Rukavíxnikova.[2]
Posteriorment, tornà a emigrar, aquest cop a Anglaterra, on va estudiar llengües romàniques i eslaves. Un cop graduat s'establí a Berlín, a on escrigué novel·les i poesia sota el pseudònim de Vladímir Sirin. El 1925 contrau matrimoni amb Vera Slónim (amb qui tindria un fill, Dmitri, el 1934).[4]
El 1922 mor el pare de Nabókov, assassinat pels monàrquics russos.[5] Aquest fet es reflectiria a la seva obra, com per exemple, en el cas de Foc pàl·lid, on John Shade és confós amb el rei de Zembla i és assassinat.[6]
Els anys a Amèrica els dedica intensament a la literatura, a l'ensenyament (de rus, entre altres matèries) i a la lepidopterologia.[8] El 1945 obté la ciutadania estatunidenca.[2]
Amb el gran èxit Lolita es permet tornar a Europa i dedicar-se a l'escriptura. Els seus darrers anys, des de 1960, els visqué a Montreux, a Suïssa.[9]
Nabókov i la lepidopterologia
Col·lecció de papallones.
La ciència que estudia les papallones i altres lepidòpters fou molt més que un passatemps per a Nabokov. Fou el responsable de la col·lecció al museu de Zoologia comparada de la Universitat Harvard durant els anys 1940. Va escriure articles científics de gran nivell tècnic. Va descobrir el gènere Echinargus, de la família dels Lycaenidae.[8]
Nabókov i els escacs
Va ser un gran aficionat al joc dels escacs. En algunes de les seves obres va incloure escenes de jugadors, amb la descripció de problemes i tàctiques.
El 1930 va escriure Zaschita luzhina ("La defensa Luzhin") que posteriorment (2000) va ser portada al cinema amb el títol de The Luzhin defence dirigida per Marleen Gorris i protagonitzada per John Turturro i Emily Watson, basada en la vida del comte alemany Curt von Bardeleben.[10] En la primera adaptació cinematogràfica de Lolita (Stanley Kubrick 1962) protagonitzada per Sue Lyon i James Mason hi ha una escena on Humbert (James Mason) juga una partida amb Charlotte Haze (Shelly Winters).[11]
L'any 1970 va ser convidat per l'equip americà per dissenyar problemes per a les competicions internacionals, i en el seu llibre Poems and problems va incloure un dels més coneguts Mate in 2. En el seu moment va escriure que "dissenyar problemes en certa manera demana per part del creador les mateixes virtuts que són característiques de totes les arts de l'escriptura".[10][12]
Ficció
Novel·la en rus
(1926) Màixenka (Машенька)
(1928) Korol, dama, valet (Король, дама, валет)
(1930) Zasxita Lújina (Защита Лужина) (adaptat al film The Luzhin Defence el 2001)
(1930) Sogliadàtai (Соглядатай)
(1932) Pódvig (Подвиг)
(1932) Kàmera Obskura (Камера Обскура)
(1936) Ottxàianie (Отчаяние)
(1938) Priglaixénie na kazn (Приглашение на казнь)
(1938) Dar (Дар)
(Novel·la no publicada, escrita el 1939) Volxébink (Волшебник)
L'abril de 2008, Dmitri Nabókov, fill i marmessor literari de l'escriptor, va comunicar a la premsa la seva decisió de publicar una novel·la inacabada del seu pare.[13] El manuscrit, titulat The Original of Laura, consta de 138 fitxes, l'equivalent d'unes 30 pàgines manuscrites.[14] A la seva mort, Nabókov havia deixat instruccions per tal que el manuscrit fos destruït; la seva vídua, però, va optar per conservar les fitxes.[15]
Boyd, Brian. Vladimir Nabokov: The Russian years. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1990. ISBN 0-691-06794-5 (hardback) 1997. ISBN 0-691-02470-7 (paperback). Londres: Chatto & Windus, 1990. ISBN 0-7011-3700-2 (hardback)
Boyd, Brian, Vladimir Nabokov: The American years. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1991. ISBN 0-691-06797-X (hardback) 1993. 0-691-02471-5 (paperback). Londres: Chatto & Windus, 1992. ISBN 0-7011-3701-0 (hardback)
Proffer, Elendea, ed. Vladimir Nabokov: A pictorial biography. Ann Arbor, Mich.: Ardis, 1991. ISBN 0-87501-078-4 (col·lecció de fotografies)
Lepidopteria
Johnson, Kurt, and Steve Coates. Nabokov's blues: The scientific odyssey of a literary genius. Nova York: McGraw-Hill. ISBN 0-07-137330-6.
Sartori, Michel, ed. Les Papillons de Nabokov. Lausanne: Musée cantonal de Zoologie, 1993. ISBN 2-9700051-0-7.
Vladímir Nabókov (rus: Владимир Владимирович Набоков) (Sant Petersburg, 10 d'abril de 1899 (Julià) - Montreux, 2 de juliol de 1977), nom complet amb patronímic Vladímir Vladímirovitx Nabókov, rus: Владимир Владимирович Набоков AFI / vlɐˈdʲimʲɪr nɐˈbokəf /, fou un escriptor russoamericà. Va escriure els seus primers treballs en rus, però aviat va sobresortir internacionalment gràcies a les seves novel·les magistralment escrites en un anglès ric en exquisides descripcions detallistes. La seva obra més coneguda, de vegades considerada una de les novel·les més importants del segle xx, fou Lolita (1955).[1] També va fer contribucions significatives a la lepidopterologia, la ciència que estudia les papallones. A més a més, també és conegut per la creació de problemes d'escacs.
