El Nòric o Nòrica[1] (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.[2] El riu Danubi era la seva frontera nord, mentre que a l'oest limitava amb Rècia i Vindelícia, a l'est amb Panònia, i al sud amb Panònia, Itàlia i Dalmàcia. Correspon a part de l'actual Àustria i part de Baviera.
 |
Per a altres significats, vegeu «Nòric (llengua)». |
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Capital | Virunum (en)   | |||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
.svg?lang=ca)
La població original van ser els pannonis, propers dels il·liris, però després de la gran emigració celta aquest poble va ser el dominant des del segle iv aC, i entre els grups dominants els tauriscs, que són probablement els que els romans anomenaven nòrics (norici) perquè tenien capital a Noreia (moderna Neumarkt a Estíria). Altres pobles esmentats per Ptolemeu eren: els rigusci, halaunii, suanetes, sevaces i ambisonti.
El 16 aC els nòrics es van unir als pannonis i van envair Ístria; els soldats nòrics a les legions a Ístria es van revoltar; però rebels, nòrics i pannonis van serderrotats pel procònsol d'Il·líria Publius Silius, i llavors els romans van ocupar el Nòric. Des de llavors el territori s'anomenava província però de moment no es va organitzar com a tal sinó que va mantenir l'estructura monàrquica preexistent (Regnum Noricum) sota l'autoritat d'un procurador imperial. Cap a l'any 40 Calígula va declarar formalment incorporat el regne. Sota Antoní Pius la Legio II Pia (després Legio II Italica) es va estacionar a la regió i el seu comandant va ser nomenat governador provincial.
Dioclecià va dividir la província en les del Nòric Ripense (a la vora del Danubi) i del Nòric Mediterrani (la part sud) governades per praeses, com a part de la prefectura d'Itàlia i diòcesi d'Il·líria.
Les ciutats principals eren Noreia (Neumarkt), Virunum (Maria Saal prop de Klagenfurt), Clagenfurtum, eslau Celovec (Klagenfurt), Ovilava (Wels), Celeia (Celje), Juvavum (Salzburg), Laureacum o Lauriacum (Lorch), Boiodurum (Innstadt), Joviacum, Lentia, Arelate o Arlape, Namare, Cetium, Bedaium (Chieming), Virunum, Ahuntum, Lacus Felices, Loncium i Teurnia.
S'han trobat cementiris a Hallstatt que mostren una vigorosa civilització de l'edat del bronze i en evolució cap a l'edat del ferro. Ridgeway considera que aquesta civilització podria ser la que va donar lloc als aqueus homèrics que van emigrar cap a Grècia, molt abans de l'arribada dels gals celtes. Aquests darrers van deixar la seva cultura marcada en la llengua i la societat.
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
