Nelson Cavaquinho

Nelson Antônio da Silva (Rio de Janeiro, 29 d'octubre de 1911 - 18 de febrer de 1986), conegut com a Nelson Cavaquinho, va ser un dels principals cantants i compositors de samba.^[1] Sovint se'l vincula amb els tràgics temes de les sambes per les seves nombroses cançons sobre la desesperança, el patiment i la mort.^[2]

Nelson Cavaquinho

Nom original	(pt-br) Nélson Antônio da Silva
Biografia
Naixement	29 octubre 1911 Rio de Janeiro (Brasil)
Mort	18 febrer 1986 (74 anys) Rio de Janeiro (Brasil)
Activitat
Ocupació	cantant, compositor
Membre de	Estação Primeira de Mangueira (en)
Gènere	Samba i xoro
Instrument	Veu, cavaquinho i guitarra
Segell discogràfic	Discos Castelinho, RCA Victor, Odeon, Gravadora Eldorado
Company professional	Cartola, Guilherme de Brito
Premis
(2011)  Orde del Mèrit Cultural

Biografia

Va néixer a Rio de Janeiro. El seu pare, Brás Antônio da Silva, era músic de la Banda da Polícia Militar i el seu oncle Elvino tocava el violí. De família amb pocs recursos econòmics, jovenet va deixar l'escola per posar-se a treballar en una fàbrica. Ja llavors, mostrà el seu talent interpretant amb una guitarra feta per ell amb una capsa de cigars i cables. Quan va poder va aconseguir que li prestessin un cavaquinho i s'esmerçà practicant, imitant les tècniques dels intèrprets professionals d'aquest instrument.^[3]

Dos cavaquinhos

Quan va viure a Gávea –barri de Rio, costaner i de classe mitjana-alta– freqüentava les rondes de xoro mostrant gran habilitat tocant el cavaquinho^[2] i compongué un xoro –Caminhando– que li donà notorietat com a músic, en part gràcies a una modulació no gaire freqüent que feia difícil als altres instrumentistes harmonitzar-hi. Finalment li van regalar un cavaquinho i, havent demostrat un estil únic de tocar l'instrument, únicament amb dos dits –índex i polze–, li van donar el malnom de "Nelson Cavaquinho".^[4]

Als vint anys es casà amb Alice Ferreira Neves, amb la que tingué quatre fills.^[2] El seu sogre li aconseguí treball com a policia i feia rondes nocturnes a cavall. Així, durant les rondes, va conèixer el barri de Morro da Mangueira i, freqüentant-lo, va entrar en contacte amb intèrprets de samba famosos, com Cartola, Carlos Cachaça i Ze da Zilda, i Nelson es transformà definitivament de xorista en sambista i es passà del cavaquinho a la guitarra.^[5] El seu acompanyant habitual era Guilherme de Brito.^[6] Nelson s'associà amb Cartola i compongueren junts; en deixar de treballar a la policia, Nelson tingué problemes econòmics i vengué partitures pel seu compte; Cartola optà per trencar l'associació i mantenir l'amistat.^[7]

La seva primera cançó enregistrada fou Não Faça Vontade a Ela, en 1939 per Alciades Gerardi, però no tingué repercussió. Anys més tard va ser descobert per Cyro Monteiro que va enregistrar algunes de les seves composicions. A principis de la dècada del 60, va començar a actuar en públic al Zicartola, bar de Cartola i Dona Zica al centre de Rio.^[8] El 1970 l'editora Castelinho va llançar el seu primer LP, Depoimento de Poeta.^[9]

Les seves cançons eren fetes amb molta simplicitat i les lletres quasi sempre tractaven de guitarres, dones, bars i, principalment, la mort, com en Rugas, Quando eu me chamar saudade, Luto, Eu e as flores i Juízo final (1973). Va escriure més de 400 composicions, entre les quals: A flor e o espinho, Folhas secas –les dues a mitges amb Guilherme– Adoniran Barbosa, Palhaço. Artistes com Clara Nunes, Elis Regina, Elza Soares o Elizeth Cardoso interpretaren composicions seves.^[9]

Passada la cinquantena va conèixer Durvalina, trenta anys més jove que ell, que va ser la seva companya fins a la seua mort d'unemfisema el 18 de febrer de 1986, a l'edat de 74 anys a Rio de Janeiro.^[1][2]

Discografia

• 1970 - Depoimento do Poeta (Discos Castelinho)
• 1972 - Nelson Cavaquinho Série documento (RCA Victor)
• 1973 - Nelson Cavaquinho (Odeon)
• 1985 - As Flores em Vida (Gravadora Eldorado)

Referències

1. De Oliveira, André. «30 anos sem o sambista Nelson Cavaquinho, poeta do juízo final» (en portuguès). El País, 19-02-2016. [Consulta: 4 febrer 2021].
2. «Nelson Cavaquinho» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin da Música popular Brasileira, n.d. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2020 [Consulta: 4 febrer 2021].
3. Pozzana. «Nelson Cavaquinho - biografia» (en portuguès brasiler). Samba Carioca, 14-10-2015. [Consulta: 23 gener 2022].
4. Oliveira, André de. «30 anos sem o sambista Nelson Cavaquinho, poeta do juízo final» (en portuguès brasiler). El País Brasil, 19-02-2016. [Consulta: 23 gener 2022].
5. PIMENTEL, LUÍS. «110 anos de Nelson Cavaquinho» (en portuguès brasiler). Jornal do Brasil, 13-11-2021. [Consulta: 23 gener 2022].
6. «Guilherme de Brito põe seu sorriso no caminho» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 15-04-2000. [Consulta: 23 gener 2022].
7. «Cartola conta dois causos sobre o parceiro Nelson Cavaquinho» (en portuguès brasiler). Catraca livre, 22-09-2014. [Consulta: 23 gener 2022].
8. «Bar ZiCartola» (en portuguès brasiler). Rio Memórias. [Consulta: 23 gener 2022].
9. «Nelson Cavaquinho» (en castellà). Discogs. [Consulta: 23 gener 2022].