Nàiades (mitologia)

En la mitologia grega, les nàiades (en singular, nàiada^[1][2] o nàiade,^[3] del grec Ναϊάς, Ναϊάδες) són unes divinitats menors, categoritzades com a nimfes, que personificaven l'aigua de brolladors, llacs i fonts. Segons Homer, són filles de Zeus, però es relacionen també amb Posidó o amb Ocèan, o són, simplement, filles del déu del riu on viuen o on aporten les seves aigües.

Aquest article tracta sobre l'ésser mitològic. Si cerqueu el satèl·lit de Neptú, vegeu «Nàiade (satèl·lit)».

Nàiades

Una nàiade, John William Waterhouse (1893)
Tipus	grup de personatges de la mitologia grega

Totes les fonts famoses tenien la seva nàiada, i en cada cas amb un nom i una llegenda pròpia. És coneguda la nàiada Aretusa, a Siracusa, de qui es deia que era una nimfa d'Acaia i companya d'Àrtemis. De vegades una font només tenia una nàiada, però d'altres la mateixa font en tenia moltes, que es consideraven germanes i iguals entre elles.

A les nàiades hom els atribuïa propietats curatives bevent o banyant-se en les seves aigües, encara que, en alguns casos, el bany o el simple fet de veure-les es considerava un sacrilegi que comportava les represàlies de les nàiades.^[4]

Equivalen a les camenes de la mitologia romana, i segurament es podrien considerar anàlogues a les goges de les Estunes.