Museros

Museros és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Museros

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 33′ 57″ N, 0° 20′ 28″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Horta Nord
Capital	Museros
Població humana
Població	6.739 (2024) (543,47 hab./km²)
Gentilici	Muserenc, muserenca
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	12,4 km²
Altitud	12 m
Limita amb	Albalat dels Sorells Montcada Nàquera Rafelbunyol València Massamagrell Emperador Massalfassar Albuixec Foios
Partit judicial	Massamagrell
Dades històriques
Patrocini	Sant Roc
Festa patronal	Agost
Organització política
• Alcaldessa	Cristina Civera Balaguer
Identificador descriptiu
Codi postal	46136
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46177
Codi ARGOS de municipis	46177
Altres
Agermanament amb	Sankt Georgen im Schwarzwald
Lloc web	museros.org…

Geografia

El terme municipal es troba a la zona septentrional de l'Horta de València i compta, per tant, amb un clima mediterrani. La seua superfície és plana amb un pendent lleuger de nord-est a sud-est. Els únics accidents geogràfics es troben a la zona nord-occidental del terme, en els límits amb els municipis de Rafelbunyol i Nàquera. Allà es troben llomes que arriben a uns 96 metres d'alçada i que pertanyen als darrers contraforts del Sistema Ibèric.

Límits

Limita amb Albalat dels Sorells, Albuixec, Emperador, Massalfassar, Massamagrell, Montcada, Rafelbunyol i amb la pedanía valenciana de Mauella i Tauladella (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (al Camp de Túria).

Accés

Per carretera, s'arriba a Museros per l'antiga N-340, de Barcelona, actual CV-300; per la CV-32 o carretera de la Gombalda que comunica l'autovia V-21 amb l'A-7 (bypass).

Museros compta també amb una estació de la Línia 3 de Metro de València, que comunica el municipa amb el centre de la ciutat, l'aeroport i altres pobles de la comarca.

Història

Corresponents al període de plena romanització, es coneixen diversos punts amb importants vestigis que poden atribuir-se a vil·les rústiques. Al Pla de Montalt de la partida de la Sénia; a Maquives a la vora del Camí Vell de la Calderona; en un monticle de la Marta, entre el Pont de la Gombalda i la masia de Bernals; en el Pinxo, pròxim al últim lloc citat, entre el Pont de la Gombalda i la Séquia Reial de Montcada. També s'han trobat restes de la plena romanització a la bassa de Garró al nord-oest de la Marta en la caseta dels Pels, en el Xopar, en la Huitena, en la Lloma de Montalar, en el Mas del Palmiter i en la Pinada del Tort.

L'investigador Nicolau Primitiu Gómez Serrano assenyalà restes de conduccions d'aigua en distints punts del terme. Els més destacats s'apreciaven a la vora del Camí Vell de la Calderona.

L'origen de l'actual localitat és islàmic; la torre de Museros fou conquerida per Jaume I en juny de 1235, juntament amb la de Montcada. La vila fou donada a l'Orde de Sant Jaume que li va concedir carta pobla a fur de València el 1279. Posteriorment, el 1553, l'Orde de Sant Jaume atorgà nova carta pobla si bé es reservà el castell, els forns i l'església.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007	2012
1.576	1.771	1.948	2.119	2.249	2.277	2.524	2.907	4.165	4.097	4.210	4.567	4.728	4.834	6.262

Economia

L'economia de Museros se centra en l'agricultura i la indústria. La construcció a principis del segle XXI de polígons industrials va fer que la indústria adquirira una gran importància destacada, especialment en els sectors de la metal·lúrgia, l'alimentació, magatzems de fruita i la construcció.

Pel que fa a l'agricultura, el principal conreu és el taronger, amb més de 700 ha de les 1.200 en regadiu. Altres conreus són les tomaques (que van ser el conreu predominant fins a l'any 1960, amb el tradicional mercat de les tomaques), les carxofes, dacsa o cebes, entre d'altres. L'aigua per al reg prové de la séquia de Montcada i els pous. En algunes parcel·les es s'ha estés un sistema de reg gota a gota, substituint l'antic sistema de reg a manta. Al terreny secà trobem garroferes, ametlers i vinya. Compta a més a més amb ramaderia bovina, porcina i granges avícoles.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Museros (Compromís), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Museros
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Cristina Civera Balaguer	1.418	42,94%	6 (+2)
	Partit Popular		Manuel Moreno Comes	680	20,59%	3 ()
	Compromís per Museros		Víctor Xercavins i Garcia	416	12,60%	2 (-1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Jesús Lois Prior	235	7,12%	1 ()
	Esquerra Unida del País Valencià		Beatriz Sánchez Botello	206	6,24%	1 ()
	Altres candidatures[a][b]			317	9,60%	0 ( -1)
	Vots en blanc			30	0,91%
Total vots vàlids i regidors				3.302	100 %	13
	Vots nuls			47	1,40%
Participació (vots vàlids més nuls)				3.349	69,31%**
Abstenció				1.483*	30,69%**
Total cens electoral				4.832*	100 %**
Alcaldessa: Cristina Civera Balaguer (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 6 de PSPV i 1 d'EUPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Sagunt,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcaldessa de Museros és Cristina Civera Balaguer de PSPV.^[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José María Simón Gimeno	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	José María Simón Gimeno	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	José María Simón Gimeno	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	José María Aznar Monferrer	PP	15/06/1991	--
1995–1999	José María Aznar Monferrer	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Joaquim Albinyana Gimeno	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	José María Aznar Monferrer	PP	14/06/2003	--
2007–2011	José María Aznar Monferrer	PP	16/06/2007	--
2011–2015	José María Aznar Monferrer	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Cristina Civera Balaguer	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Cristina Civera Balaguer	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments

Campanar de l'església

• Església de l'Assumpció.^[8] És claustral i es va acabar de construir l'any 1734.
• Masia de Sant Onofre. Antic convent dominicà fundat en 1471, del que va ser prior Sant Lluís Bertran. Després de la desamortització va passar a mans privades.
• Ermita de Sant Roc. Fou construïda en 1692 en estil barroc.^[9]
• Casa jardí de Teodor Llorente. Lloc de descans del famós poeta on es guarden diversos documents de l'escriptor de la renaixença.

Llocs d'interés

• Séquia Reial de Montcada. Construïda l'any 850 pels reis romans Espero i Atles, rebé eixe nom per part del rei Jaume I. Rega les terres de 28 municipis.
• Via Augusta. Antic pas entre Sagunt i València, va ser reconvertida pels romans en immillorable via. Rodrigo Díaz de Vivar, Jaume I i el mariscal Suchet se'n beneficiaren per als seus plans de conquesta.
• Jaciments arqueològics. A la partida dels Germanells, apareixen troballes arqueològiques centenàries, que ens indiquen l'origen del primer establiment humà a Museros. En l'actualitat, el nucli es troba uns quilòmetres més pròxim al mar Mediterrani.

Festes locals

Festes Majors en honor de Sant Roc i la Mare de Déu d'Agost (15, 16 i 17 d'agost). Dia del bou (14 d'agost. Altres festes: Sant Vicent, la Puríssima, Falles, Sant Antoni, 9 d'octubre.

A més de les festes lligades a celebracions religioses, el poble de Museros compta també amb una tradició de festivitats civils i de cultura laïca. La més destacada, la Festa Estellés (o Sopar Estellés), se celebra un divendres a la nit al llarg de la segona quinzena del mes de setembre. Durant eixa nit, els muserencs i muserenques reciten peces del poeta de Burjassot Vicent Andrés i Estellés i, més àmpliament, poemes escrits en valencià. Es tracta d'una celebració que reivindica la lírica, l'alta cultura, la llengua i la identitat valencianes.^{[cal citació]}

També cal esmentar els cicles de concerts organitzats i interpretats per la Societat Unió Musical de Museros, el Cor de la SUMM i la Big Band Museros, concentrats en els mesos de desembre-gener (concerts de Nadal) i juliol (Juliols Musicals). Es tracta de peces musicals clàssiques i contemporànies interpretades per músics municipals.^{[cal citació]}

Personatges destacats

• Joan Baptista Muñoz i Ferrandis (Museros, 1745 - Madrid, 1799), historiador i filòsof, fundador de l'Arxiu General d'Índies a Sevilla.
• Joaquín Lizondo Vergara (Museros, 1933 - Massamagrell, 2008), més conegut com a Ferreret, va ser un jugador de pilota valenciana.
• Adrián Celda García (València, 1976), més conegut com a Adrián II, va ser un pilotaire professional.
• Clara Che Tórtola (València, 1997) jugadora de bàsquet que actualment juga a l'equip femení de bàsquet Segle XXI.^[10]
• María Colomer, actriu i pallassa, Medalla al Mèrit de les Belles Arts 2009.

Notes

1. També participaren a les eleccions de 2019: Som Valencians (SomVal) (164 vots, 4,97%) i En Comu Podem (Podem) (153 vots, 4,63%)
2. Podem Guanyar Museros (PGM) perdé 1 regidor obtingut a les eleccions de 2015.