Moll de roca

El moll de roca, moll borratxo, moll cranquer, moll roquer, moll d'arbó, moll ver, moll vermell, o roger de roca, roger de sorra, roger vermell^[1] (Mullus surmuletus) és un peix de la família dels múl·lids que acostuma a viure en petits grups però també en solitari.

Moll de roca

Mullus surmuletus
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	198674
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Mullidae
Gènere	Mullus
Espècie	Mullus surmuletus Linnaeus, 1758

Morfologia

• Talla: màxima de 40 cm, comuna entre 10 i 25 cm.
• Cos allargat i una mica comprimit.
• Escates grans i molt caduques.
• Línia lateral, ben visible, amb 33-37 escates.
• Perfil cefàlic suau; mentó amb dos barbellons llargs, mòbils i articulats en la seua base.
• Ulls elevats, situats gairebé en el perfil cefàlic.
• Boca petita i protràctil; dents sobre el vòmer i els palatins, però absents del maxil·lar superior (adults) i presents als que són més petits de 10 cm.
• Opercle sense espines.
• Dues aletes dorsals curtes i ben separades; la primera espinosa i la segona, formada per una espina i radis tous.
• L'anal, curta, oposada a la segona dorsal, amb espines i radis tous.
• Les pectorals, quasi tan llargues com la distància que separa la seua base de l'extrem posterior del maxil·lar.
• Ventrals toràciques i, lleugerament, més curtes que les pectorals.
• Caudal escotada.
• Coloració general vermellosa amb tres bandes grogues longitudinals.
• Primera dorsal amb bandes grogues i marronoses.
• Escates orlades de color marró.

Comportament

Espècie bentònica i gregària (forma petits grups), viu sobre fons de sorra, roca i graves de la plataforma continental, dels 0,5 fins als 400 m.

Alimentació

S'alimenta de petits invertebrats bentònics, principalment de cucs i crustacis.

Reproducció

Sexualment madurs als 14 cm (un any). La reproducció té lloc d'abril a juliol.

Distribució geogràfica

Es troba a tota la Mediterrània (incloent-hi la Mar Negra). A l'Atlàntic Oriental, des de la Mar del Nord (on és rara) fins al Senegal.

Pesca

Carn delicada i apreciada. La pesca, semiindustrial i artesanal, es du a terme amb nanses, tremalls i arts d'arrossegament.

La seua talla mínima legal de captura és d'onze cm.

Galeria

• 
  Molls de roca en el Portús (Cartagena).

Referències

1. ^{[enllaç sense format]} https://www.diarilaveu.com/apunt/26901/carrers-18-zoonims-marins-m-o-amb-angela-buj-alfara

• Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 82.
• Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
• Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
• Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
• Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• Dades biològiques sobre el moll roquer (català)
• Descripció del moll de roca (castellà)
• Morfologia i alimentació del roger de roca (castellà)