Mireia Calafell i Obiol

Mireia Calafell i Obiol (Barcelona, 23 de juny de 1980) és una poeta, escriptora i productora cultural catalana.^[1][2] Alguns dels seus poemes formen part d'antologies publicades a l'Argentina, Brasil, Holanda, Regne Unit, Emirats Àrabs i Espanya.^[3]

Mireia Calafell i Obiol

(2023, Teatre Nacional de Catalunya)
Biografia
Naixement	23 juny 1980 (44 anys) Barcelona
Formació	Universitat Pompeu Fabra - humanitats Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	escriptora, activista cultural
Influències	Maria Mercè Marçal i Serra, Jean-Luc Nancy, Jacques Derrida, Clarice Lispector, Cèlia Sànchez-Mústich i Judith Butler

Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, treballa a Sullivan, des d'on desenvolupa projectes culturals i educatius. Va ser codirectora del festival Poesia i + (2016 i 2017) i des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia.^[4]

En l'àmbit de la recerca, ha publicat diversos articles en revistes especialitzades en estudis culturals. Ha estat codirectora, amb Meri Torras, de la col·lecció d'assajos breus «Los textos del cuerpo»^[5] i ha editat, amb Aina Pérez Fontdevila, el llibre El cuerpo en mente. Versiones del ser desde el pensamiento contemporáneo (2011).^[6] Ha publicat, amb Begonya Sáez i Isabel Segura, el llibre Off the record. Representacions frontereres de la memòria històrica de les dones (2011).^[7]

Obra publicada

• Poètiques del cos. Cabrera de Mar: Editorial Galerada, 2006. (Premi Amadeu Oller, 2006; Premi Anna Dodas, 2008)
• Costures. Barcelona: Viena Edicions, 2010. (Premi de Poesia Josep Maria López Picó, 2009)
• Tantes mudes. Catarroja: Perifèric Edicions, 2014 (Premi Benvingut Oliver, 2013; Premi Lletra d'Or, 2015)^[8] [Tantas mudas: Barcelona, Stendhal Books, 2016. Traducció de Flavia Company]^[9]
• Nosaltres, qui. Barcelona, LaBreu Edicions, 2020 (Premi Mallorca de poesia, 2019;^[10] Premi Josep Maria Llompart de poesia, 2021)^[11]

Premis i reconeixements

• 2023 - Premi Carles Riba de Poesia per Si una emergència^[12]

Referències

1. Basagaña, Laura. «M’interessa la relació entre poesia, desig i límit», 02-09-2015. [Consulta: 6 juliol 2021].^{[Enllaç no actiu]}
2. Fajardo, Carla. «‘Nosaltres, qui’: conjugar en plural per deixar de ser barbàrie». Ara, 23-12-2020. [Consulta: 6 juliol 2021].
3. Pons Alorda, Jaume C. «Mireia Calafell, polisèmica i polièdrica». Núvol, 30-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2021].
4. «Mireia Calafell». CCCB. [Consulta: 6 juliol 2021].
5. «Cos i Textualitat». Arxivat de l'original el 2014-12-23. [Consulta: 23 desembre 2014].
6. «Cos i Textualitat». Arxivat de l'original el 2014-12-23. [Consulta: 23 desembre 2014].
7. «Cos i Textualitat». Arxivat de l'original el 2014-12-23. [Consulta: 23 desembre 2014].
8. «Mireia Calafell, premi Lletra d'Or, amb 'Tantes mudes'». [Consulta: 12 juny 2021].
9. «"Tantas mudas", Mireia Calafell en castellà». CCMA, 08-02-2017. [Consulta: 12 juny 2021].
10. «Miquel Esteve, Mireia Calafell, Antoni Mas i Federico Clavarino, guardonats amb els Premis Mallorca 2019», 30-12-2019. Arxivat de l'original el 2020-02-11. [Consulta: 12 juny 2021].
11. «Qui són els guanyadors dels Premis Cavall Verd?». AELC, 01-07-2021 [Consulta: 2 juliol 2021].
12. Nopca, Jordi. «Jordi Puntí guanya el premi Sant Jordi invocant "l'immortal" Xavier Cugat», 12-12-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].

Enllaços externs

• Entrevista a Mireia Calafell a Catorze.cat