Miquel Pucurull i Fontova (Barcelona, 3 de desembre de 1938) és un atleta popular català, destacat en maratons, que ha estat capçalera de diversos diaris i mitjans de comunicació per la seva trajectòria esportiva i personal.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 desembre 1938 (85 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | corredor, maratonià |
| Esport | atletisme |
| Família | |
| Fills | Elisenda Pucurull i Caldentey |
 
| |
Biografia
Pucurull, que viu i corre a Barcelona, va començar a córrer quan tenia 41 anys, per perdre pes,[3] i des d'aleshores ha corregut ja més de 45 maratons i 600 carreres atlètiques. Fill menor d'un conductor de tramvies i d'una portera de l'Eixample de Barcelona, professionalment, va començar fent de sastre i va acabar especialitzant-se en ofimàtica, i treballant com a director comercial, fins que va arribar-li la jubilació el 2004.[4][1] L'afició atlètica la traslladà a tota la família. La seva esposa ja ha corregut 6 maratons i la seva filla Elisenda Pucurull Caldentey fou Campiona de Catalunya de Marató de forma consecutiva en tres ocasions des de 1989 fins a 1991.[5][2]
El 2005, quan es va suprimir la Marató de Barcelona, va encapçalar la campanya ciutadana que faria retornar la prova a la ciutat l'any següent. Pucurull ha treballat, també, pel reconeixement de la tasca de Ramon Oliu, qui va ser el creador i principal impulsor de la primera marató de Catalunya, a Palafrugell, l'any 1978, en l'origen de l'actual Marató de Barcelona. Aquest reconeixement es concretà en la inauguració, el 2013, d'un monòlit a Montjuïc en homenatge a la figura d'Oliu, mort el 2005.[4] També ha estat l'organitzador de la Cursa de Cantonigròs, el poble que va veure néixer Ramon Oliu.[6][7]
El 2014 va endegar una campanya solidària de recaptació de fons, en paral·lel a la preparació de la seva 43a marató, mitjançant la qual va recaptar fons per ajudar a la investigació de l'Hospital Sant Joan de Déu sobre la diabetis infantil.[8][4] Aquesta campanya ha tingut continuïtat durant els quatre anys següents.[2][9]
El 2016 va publicar el seu primer llibre ‘Mai no és tard’[10][11] De llavors ençà ha participat en diversos programes radiofònics, entre els quals Ultraesports de RAC1,[12] ha escrit articles en diversos diaris,[13] i ha participat com a convidat en diverses xerrades i taules rodones.[2]
El 2022 es va publicar ‘Gambada a gambada: L'alegria de córrer’ un compendi de relats escrits per Miquel Pucurull sobre la seva afició a córrer, un exercici del qual n'ha fet la seva forma de vida. Al llarg de les pàgines del llibre hi ha recomanacions, vivències, consells per mantenir-se en forma, reflexions sobre com afrontar el pas dels anys, relats dels objectius aconseguits i consideracions sobre l'avenç de les dones en el món de l'esport. Pucurull ha reivindicat que l'exercici físic és un element extraordinari per viure millor i que a ell li va servir per millorar la salut i eliminar l'estrès.[14][15]
Publicacions
- Mai no és tard (2016) [10]
- Historial de la Marató de Barcelona [16]
- Gambada a gambada. L'alegria de córrer (Columna, 2022) ISBN 9788466429665 [17]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
