Miquel Buch i Moya

Miquel Buch i Moya (Premià de Mar, 3 d'agost de 1975) és un polític català, conseller d'Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya, entre 2018 i 2020.^[1]

Honorable Senyor
Miquel Buch i Moya

Retrat oficial de Miquel Buch com a Conseller d'Interior (2018)
Biografia
Naixement	3 agost 1975 (49 anys) Premià de Mar (Maresme)
Diputat al Parlament de Catalunya
28 maig 2019 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària) ← Jordi Sànchez i Picanyol Legislatura: dotzena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2017
Conseller d'Interior
29 maig 2018 – 3 setembre 2020 ← Joaquim Forn i Chiariello – Miquel Sàmper i Rodríguez → Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2018-2021 Nomenat per: Joaquim Torra i Pla
President de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques
2011 – 2018 ← Salvador Esteve i Figueras – David Saldoni i de Tena →
Diputat provincial de Barcelona
19 juliol 2007 – 14 juliol 2011
Alcalde de Premià de Mar
1r febrer 2007 – 2017 ← Jaume Batlle i Garriga – Miquel Àngel Méndez Gil →
Quart tinent d'alcalde Premià de Mar
2003 –
Regidor de l'Ajuntament de Premià de Mar
2000 – 2017
Activitat
Ocupació	polític, assessor fiscal
Partit	Junts per Catalunya (2020–) Partit Demòcrata Europeu Català (2016–2020) Convergència Democràtica de Catalunya (1996–2016)
Membre de	Joventut Nacionalista de Catalunya (1996–)
Família
Cònjuge	Cesca Domènech Ruera
Lloc web	miquelbuch.cat

Trajectòria

La seva biografia oficial a la web d'Interior afirma que Buch té formació professional en gestió administrativa i comercial, un postgrau en lideratge i governança local per la UAB (2009-2010), i s'ha dedicat professionalment al sector de les assegurances. Gabriel Rufián va afirmar en una entrevista que Buch fou porter de la discoteca badalonina Titus, i que aquest li havia negat l'entrada al local algun cop.^[2] El 1996 va començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya i a Convergència Democràtica. L'any 2000 va començar a ser regidor a l'Ajuntament de Premià, llavors a l'oposició. El 2003 va esdevenir quart tinent d'alcalde, responsable de l'Àrea de Serveis a la Persona i les regidories d'Esports i de Gent Gran de Premià de Mar, en època de Jaume Batlle i Garriga. A causa de la mort de Batlle, el febrer de 2007 va esdevenir alcalde de Premià.^{[cal citació]}

El 2011 fou nomenat president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i del Consell de Governs Locals de Catalunya.

El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya (posició número 22 per Barcelona) a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.^[3] Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per la dotzena legislatura. El mateix any va renunciar a l'alcaldia i la presidència de l'ACMC.^[4] El va rellevar en la presidència de l'ACMC David Saldoni.^[5]

Va ser el conseller d'Interior del Govern de Catalunya des del 19 de maig del 2018, quan va ser nomenat pel president Joaquim Torra. Sota el seu mandat, es va assolir l'acord laboral als Bombers, pendent des del 2008 i que preveu 1.000 places més, i es va acordar la prejubilació dels Mossos d'Esquadra als 59 anys i la creació de 1.500 places.^[6] També es van integrar els Mossos al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat.^[6]

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va citar com a investigat per un presumpte delicte de desobediència per haver promogut el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 entre els alcaldes. El gener de 2019 es va arxivar la causa.^[7] El gener de 2020 el TSJC va ordenar investigar-lo pels delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics per l'actuació d'un mosso d'esquadra que presumptament actuava com a escorta de Carles Puigdemont a l'exili.^[8]

Arran de les queixes per l'actuació policial durant les protestes contra la sentència del judici al procés independentista català, diferents grups van demanar-ne la dimissió o cessació, però aquest va descartar fer-ho tot defensant els diferents dispositius que fins ara hi havia hagut.^[9][10][11] El 3 de setembre de 2020 va ser cessat pel president Quim Torra com a conseller d'Interior i el va succeir Miquel Sàmper.

Està casat i té tres fills.^[12][13]

Referències

1. «DECRET 3/2018, de 29 de maig, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern i els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya.». DOGC, 31-05-2018. [Consulta: 1r juny 2018].
2. «“De jove anava al Titus de Badalona; el porter era Miquel Buch i no m’hi va deixar entrar”», 12-10-2018. [Consulta: 17 agost 2020].
3. «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont» (en catalan). VilaWeb, 13-11-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
4. «Miquel Buch deixa l'alcaldia de Premià de Mar i la presidència de l'ACM». NacióDigital. Arxivat de l'original el 2019-10-20 [Consulta: 30 novembre 2017].
5. Pujol, Anna. «Saldoni pren les regnes de l'ACM i es compromet a esborrar el 155 als municipis». Nació Digital, 20-01-2018. Arxivat de l'original el 21 de gener 2018. [Consulta: 20 gener 2018].
6. Orriols Guiu, Núria; Bertomeu, Quim «El balanç del Govern, mesura a mesura». Ara [Barcelona], 27-12-2020, pp. 14-15.
7. «Arxiven la causa contra Miquel Buch i Neus Lloveras per haver promogut l'1 d'Octubre entre els alcaldes», 28-01-2019. [Consulta: 29 gener 2019].
8. «El TSJC ordena investigar Miquel Buch per l'escorta de Puigdemont». 324.cat, 02-01-2020. [Consulta: 1r gener 2021].
9. «Buch no dimiteix i defensa l'actuació dels Mossos contra "grups violents"», 16-10-2019. [Consulta: 19 octubre 2019].
10. «Miquel Buch descarta dimitir i fa pinya amb els Mossos d'Esquadra», 16-10-2019. [Consulta: 19 octubre 2019].
11. Sànchez, Guillem. «Buch nega que els Mossos tinguin connivència amb persones violentes», 18-10-2019. [Consulta: 19 octubre 2019].
12. «L'Alcalde». web. Ajuntament de Premià. [Consulta: 28 desembre 2015].
13. Mercader, Jordi «El lladre de banderes». El País, 28-02-2015 [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs

• Miquel Buch i Moya - Lloc web oficial