El mim de l'illa de San Cristóbal[2] (Mimus melanotis) és una espècie[3] d'ocell pertanyent a la família Mimidae i un dels primers animals que Charles Darwin va trobar a les illes Galápagos quan hi va arribar l'any 1835.[4][5]

Dades ràpides Mimus melanotis, Dades ...
Infotaula d'ésser viuMim de l'illa de San Cristóbal
Mimus melanotis Modifica el valor a Wikidata
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries4 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Thumb
Gairebé amenaçada
UICN22711078 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMimidae
GènereMimus
EspècieMimus melanotis Modifica el valor a Wikidata
Gould, 1837
Nomenclatura
Sinònims
  • Mimus melanotis (Gould, 1837)
  • Nesomimus trifasciatus melanotis (Gould, 1837)
  • Orpheus melanotis (Gould, 1837)[1]
Distribució
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Morfologia

  • Fa entre 25 i 26 cm de llargària.
  • El mascle pot arribar a pesar 53,2 g i la femella 48.
  • Color marró grisenc per sobre i pàl·lid per sota. Els exemplars joves tenen més ratlles a la part inferior que els adults.
  • Tots dos sexes són semblants, tot i que la femella és un 10% més petita que el mascle.
  • El cant és melodiós i fort.[4][6]

Reproducció

Té lloc entre el gener i l'abril.[6]

Alimentació

Menja artròpodes, fruites i baies. De manera ocasional, també es nodreix de les paparres (Acarina) que parasiten les iguanes marines (Amblyrhynchus cristatus).[6]

Hàbitat

Ocupa una gran varietat d'hàbitats: des de les terres baixes fins al cim de l'illa on viu (a 715 m d'altitud), incloent-hi els manglars, matollars àrids, boscos abaldufats amb arbres dispersos (Bursera spp.), boscos de guaiabers i zones de cactàcies arborescents (Opuntia spp.). Tendeix a evitar els boscs densos i humits, les pastures i les àrees urbanes.[6]

Distribució geogràfica

És un endemisme de l'illa de San Cristóbal (illes Galápagos, l'Equador).

Estat de conservació

En queden només 8.000 exemplars i les seues principals amenaces són la pèrdua i degradació del seu hàbitat provocada per la introducció d'espècies exòtiques vegetals (com ara, Psidium guajava, Eugenia jambos i Rubus niveus) i animals (la rata negra i els gats assilvestrats), la presència de noves malalties (com ara, la malària aviària, la qual escapa al control del creixent nombre de granges de pollastres que hi ha a l'illa), el canvis climàtics lligats al fenomen d'El Niño, el sobrepasturatge de cabres, l'augment dels assentaments humans i d'altres activitats humanes.[6][7]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.