Meinard II de Gorízia-Tirol

Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort. El 1286 a més va adquirir el ducat de Caríntia amb la Marca de Carniola per cessió imperial.

Meinard II de Gorízia-Tirol

Nom original	(de) Meinhard II
Biografia
Naixement	1238 (Gregorià)
Mort	1r novembre 1295 (56/57 anys) Greifenburg (Àustria)
Sepultura	Stift Stams Austrian Grave (en)
Governador de Caríntia
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Comte
Família	Meinardins
Cònjuge	Elisabet de Baviera (1259, 1258 (Gregorià)–1273)
Fills	Albert II de Gorízia-Tirol, Lluís de Gorízia-Tirol, Elisabet de Tirol, Enric I de Bohèmia, Otó III de Caríntia, Agnès de Tirol
Pares	Meinard I de Gorízia-Tirol   i Adelheid of Tyrol
Germans	Albert I de Gorízia Adelheid, countess of Gorizia

Era el fill del comte Meinard III de Gorízia i I de Tirol (Gorízia-Tirol) i la comtessa Adelaida del Tirol (morta el 1275/79). El seu fill menor, Enric VIII el va succeir com a duc de Caríntia el 1307 i va ser elegit rei de Bohèmia; la seva filla gran Isabel, casada amb Albert I d'Habsburgo es va convertir en reina dels romans el 1298

En 1259, el jove Meinard es va sostreure de la custòdia de l'arquebisbe de Salzburg per reclamar la seva herència. Quan els drets a l'herència, i les propietats de Gorízia i el Tirol foren dividits el 1271 entre ell i el seu germà petit, Albert I, Meinard va rebre Tirol, governant l'anomenada línia meinardina de Tirol o de Gorízia-Tirol. Es va esforçar per adquirir el domini sobre els bisbats de Trent i Brixen, adquirint així diversos territoris a la vall del Inn. Se'l coneix com el creador del Tirol com a territori independent. Meinard va obrir camins i va construir rutes, va encunyar monedes, especialment la moneda de plata "Zwainziger" (vint), tipus que es va copiar en altres parts d'Europa i va arribar a ser coneguda com a Groschen.

Com defensor del rei alemany Rodolf d'Habsburgo en el seu conflicte amb el rei Ottokar II de Bohèmia, va rebre l'administració del ducat de Caríntia i la marca de Carniola el 1286 i, finalment, com un feu imperial el 1286, i es va convertir en el primer duc de Caríntia de la seva dinastia. Fins on es pot determinar, no tenia ascendència en les famílies ducals anteriors de Caríntia, mentre que era un descendent llunyà d'alguns dels primers senyors de Merània, Ístria i Carniola. La seva investidura del ducat incloïa una clàusula per la qual en cas d'extinció de la línia masculina, els Habsburg serien els seus hereus. Això es va materialitzar en 1335 després de la mort del seu fill Enric.

Meinard va morir el 1295 a Greifenburg, Caríntia. El va succeir el seu fill Enric VIII

Matrimoni i fills

Meinard es va casar vers 1258 amb Elisabet de Baviera (vers 1227-1273), la filla del duc Otó II de Wittelsbach l'August (1231-1253) i vídua del rei Conrad IV, rei dels Romans. Per tant ell era el padrastre de Conrad V d'Alemanya o Conrad III de Jerusalem, duc de Suàbia i el reclamant del Regne de Sicília, que va ser assassinat el 1268. Amb Elizabet va tenir els següents fills:

• Elisabet de Tirol (1262-1312), esposa d'Albert I, duc d'Àustria (1248-1308), es va convertir en reina consort dels romans l'any 1298
• Otó de Gorizia-Tirol (mort el 1310), pare d'Elisabet de Caríntia, reina consort de Sicília com a esposa de Pere II de Sicília
• Albert de Caríntia, mort 1292
• Lluís de Gorízia-Tirol, mort 1305
• Enric VIII (vers 1270-1335), es va casar amb Anna Přemyslovna, filla del rei Venceslau II de Bohèmia, elegit rei de Bohèmia el 1306 i 1307-10, 1310-35 duc de Caríntia, comte de Tirol, pare de la comtessa Margarida Maultasch del Tirol.
• Agnès de Caríntia (morta en 1293), esposa de Frederic I, marcgravi de Meissen (1257-1323), net de l'emperador Frederic II, el seu únic fill Frederic de Meissen van morir abans que el seu pare.

Ancestres

Meinard I de Gorízia

Engelbert II de Gorízia

Elisabet de Schwarzenburg

Engelbert III de Gorízia

Otó I de Scheyern-Dachau

Adelaida de Scheyern-Dachau

Adelaida de Weilheim

Meinard I de Gorízia-Tirol

Bertold III d'Andechs

Bertold I d'Ístria

Sofia d'Ístria

Matilde d'Andechs

Otó IV de Scheyern

Hedwiga de Dachau-Wittelsbach

Heilika de Pettendorf-Lengenfeld

Meinard, Duc de Caríntia

Bertold I de Tirol

Enric I de Tirol

Agnès d'Ortenburg

Albert IV de Tirol

Adalberó de Wangen

Agnès de Wangen

Matilde d'Eschenbach

Adelaida de Tyrol

Enric II de Frontenhausen-Lechsgemünd

Enric II de Frontenhausen-Lechsgemünd

Liucard

Uta de Frontenhausen-Lechsgemünd

Liutold I de Plain

Adelaida de Plain

Uta d'Àustria

Bibliografia

• Hermann Wiesflecker, Meinhard der Zweite. Tirol, Kärnten und ihre Nachbarländer am Ende des 13. Jhs. (Schlern-Schriften 124), Innsbruck: Wagner 1955, Reimpressió 1995.
• Eines Fürsten Traum. Meinhard II. - Das Werden Tirols, Catalogue, Dorf Tirol/Innsbruck 1995.