Centre multimèdia
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un centre multimèdia (en anglès, media center o Home Theather Personal Computer, HTPC) és un concepte que es fa servir per designar un ordinador que està dedicat exclusivament a coordinar i gestionar els continguts multimèdia de diferents dispositius. D'aquesta forma, amb el programari i maquinari adient, l'ordinador és capaç de capturar vídeo digital d'alta qualitat, sintonitzar emissores de ràdio en línia, reproduir música i pel·lícules, emmagatzemar imatges, gravar i reproduir senyal de televisió, navegar per internet, entre altres.
Des del començament de l'era electrònica a principis del segle xx, on els primers televisors comencen a aparèixer, fins al desenvolupament de la informàtica domèstica; la tecnologia ha anat agafant més importància dins les llars i s'han anat acumulant dispositius molt diversos que faciliten tasques i/o diverteixen. Aparells com el reproductor de DVD o MP3, l'ordinador personal, el descodificador de TDT, la televisió, la radio o un mòdem amb connexió a Internet comencen a ser imprescindibles dins les cases del segle xxi. Aquesta gran quantitat d'aparells fan necessària la integració de tots aquests serveis en un de sol i el terme centre multimèdia comença a tenir sentit.
El centre multimèdia consisteix bàsicament en un ordinador amb sortides d'àudio de qualitat i un potent chipset decodificador que es connecta a un televisor, normalment HDTV. D'aquesta manera és possible emmagatzemar imatges, música i captures de vídeo dins del seu disc dur. Per altra banda, també hauria de ser capaç de rebre senyals de radiodifusió procedents de satèl·lits, TDT i cable, o flux de dades d'Internet (en anglès, video streaming) o d'atre aparell de la xarxa domèstica. Algunes de les principals funcionalitats que pot proporcionar un centre multimèdia són:
Funcions pròpies de l'ordinador
Vídeo
Àudio
Algunes o més d'aquestes funcions, juntament amb un monitor/televisor i altaveus, poden convertir l'habitació on estigui instal·lat el centre multimèdia en una acceptable sala d'entreteniments domèstica.
Un centre multimèdia que proporcioni part (o més) de les funcions abans esmentades pot desenvolupar-se a partir de diverses possibilitats:
Aquesta és una opció totalment adaptable, ja que es parteix d'un ordinador personal corrent. L'inconvenient és que queda a responsabilitat de l'usuari la instal·lació del software i el hardware adequat perquè l'ordinador pugui comportar-se com un centre multimèdia.
Des del punt de vista tècnic, una targeta de vídeo i àudio és el necessari per convertir un ordinador estàndard en un centre multimèdia. Paral·lelament tenir suficient espai al disc dur per poder gestionar el material audiovisual que es vulgui emmagatzemar resulta ser convenient.[1][2] En resum:
La possibilitat de tenir un ordinador estàndard i instal·lar un software específic per poder gestionar tots els dispositius multimèdia aporta avantatges. Aquest software generalment permet controlar des d'una interfície de menús la majoria de les funcionalitats del centres multimèdia. Proporcionar un comandament a distància per navegar pels diferents menús és una altra de les característiques que tenen gran part d'aquests programaris. En funció del sistema operatiu instal·lat a l'ordinador es podrà disposar d'un programari o altre. A continuació parlarem d'alguns exemples:[4]
El software té l'inconvenient que porta unes funcions establertes, i pot ser que no s'adeqüin a les necessitats de cada usuari. Per aquest motiu, és habitual trobar ampliacions (en anglès, plugin) del software que permeten disposar d'altres funcionalitats.
De la mateixa forma que el software, és possible trobar diferents tipus de llicències per aquestes extensions, i fins i tot si el programa ho permet, poder-hi instal·lar ampliacions personalitzades creades pel mateix usuari.
En aquesta situació, els fabricants preparen un ordinador específicament dissenyat perquè treballi com a centre multimèdia. L'aparença d'aquests aparells és molt diversa, existeixen al mercat multitud d'opcions però les que més es troben són de dimensions reduïdes, tipus DVD (o Receptor de televisió|set-top-box) per deixar al voltant de la televisió, sempre a la vista de l'usuari, a més a més, els components que els componen han de ser molt silenciosos. L'avantatge d'utilitzar aquest dispositiu és que l'usuari no s'ha de preocupar d'instal·lar cap hardware ni cap aplicació, l'ordinador està expressament preparat perquè es connectin els dispositius multimèdia i es posi en funcionament. En contraposició, al tractar-se d'un dispositiu preparat per fer servir, generalment no es poden augmentar les seves funcionalitats. Simplement estan limitats a les connexions disponibles en el dispositiu. Alguns exemples[5] són els següents:
Existeix la possibilitat de fer servir la video-consola com a centre multimèdia, parlem concretament dels casos de Xbox 360 i PS3. Només cal incorporar un software compatible, com és el cas de Windows Media Center de Windows Vista o XBMC, i aquest ja s'encarregarà d'aprofitar tots els recursos de la consola.
Una altra característica comuna de molts centres multimèdia és disposar d'una connexió de xarxa. Ja sigui mitjançant una connexió d'àrea local amb cable ethernet o amb una targeta de connexió sense fil, és possible distribuir els serveis del centre multimèdia per tot l'habitatge. D'aquesta forma es permet l'obtenció de material audiovisual procedent d'altres ordinadors, funcionant com a NAS (Network Attached Storage).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.