Iomar do Nascimento

Iomar do Nascimento, més conegut com a Mazinho, (Santa Rita, Brasil 8 d'abril de 1966) és un futbolista brasiler, ja retirat. És pare de Thiago Alcántara Do Nascimento, i de Rafael Alcántara do Nascimento.

Aquest article tracta sobre Mazinho. Si cerqueu Mazinho Oliveira, vegeu «Waldemar Aureliano de Oliveira Filho».

Mazinho

Biografia
Naixement	Iomar do Nascimento 8 d'abril de 1966 (1966-04-08) (58 anys) Santa Rita, Brasil
Alçada	1,76 m
Pes	74 kg
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	1983 -
Nacionalitat esportiva	Brasil
Esport	futbol
Posició a l'equip	Centrecampista
Club actual	Aris FC
Clubs professionals Anys Equip 1983–1985 Santa Cruz 1985–1990 Vasco da Gama 79 (7) 1990–1991 US Lecce 34 (2) 1991–1992 ACF Fiorentina 21 (0) 1992–1994 Palmeiras 20 (0) 1994–1996 València CF 71 (0) 1996–2000 Celta de Vigo 114 (8) 2000–2001 Elx CF 17 (0) 2001 Vitória 15 (0) Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1989-1994 Brasil 35 (0) Equips entrenats 2009 Aris Thessaloniki
Participà en
1994	Mundial de Futbol 1994
1990	Mundial de Futbol 1990
1988	Jocs Olímpics d'Estiu de 1988
Família
Fills	Thiago Alcántara Do Nascimento, Rafael Alcántara do Nascimiento
Llista Trajectòria   Equip 1983–1985 Santa Cruz Recreativo Esporte Clube 1985–1990 CR Vasco da Gama 79 (7) 1990–1991 U.S. Lecce 34 (2) 1991–1992 ACF Fiorentina 21 (0) 1992–1994 SE Palmeiras 20 (0) 1994–1996 València CF 71 (0) 1996–2000 Celta de Vigo 114 (8) 2000–2001 Elx CF 17 (0) 2001–2001 EC Vitória 15 (0)   Selecció nacional 1989–1994   Brasil 35 (0)

Medaller
Futbol
Jocs Olímpics
	Seül 1988	futbol masculí

Trajectòria

El 1983 debuta al seu país a les files del Santa Cruz Futebol Clube, on romandria tres anys abans de fitxar pel Vasco da Gama. El 1990 dona el salt a Europa, a la lliga italiana on només jugaria dues campanyes, la 90/91 al Lecce i la 91/92 a la Fiorentina. Al final d'eixa temporada torna al seu país, al Palmeiras.

La seua segona aventura europea arriba al 1994, quan és fitxat pel València CF, sota les ordres del seleccionador brasiler que havia guanyat el Mundial d'eixe any, en Parreira. A Mestalla es fa amb un lloc titular en els dos anys que hi milita, i aconsegueix el subcampionat de la temporada 95/96. Eixe estiu passa al Celta de Vigo, on després d'una primera campanya que esquiven per poc el descens, contribueix a dur a l'equip gallec a un dels seus moments daurats.

Amb només set partits disputats la 99/00, Mazinho deixa el Celta i fitxa per l'Elx CF, de Segona Divisió, on arriba com a gran fitxatge, però, no acaba de destacar i solament juga 17 partits. La temporada següent retorna al Brasil, a les files de l'Esporte Clube Vitória, on amb prou feines disputa uns partits abans de penjar les botes, el 2001.

Una vegada retirat, ha exercit en diversos càrrecs tècnics en clubs com l'Aris Salònica FC, de la lliga grega.

Selecció

Mazinho va disputar 22 partits amb la canarinha, la selecció de futbol de Brasil. Va formar part dels combinats del seu país que van guanyar la Copa Amèrica de futbol de 1989 i el Mundial de Futbol dels Estats Units 1994. També va participar en la Copa Amèrica de futbol de 1991 i al Mundial de Futbol d'Itàlia 1990.^[1][2] A més a més, va ser medalla d'argent als Jocs Olímpics de Seül de 1988.

Anecdotari

Amb Bebeto i Romário, Mazinho va participar en la famosa celebració d'un gol en què els tres futbolistes van anar cap a la banda i van simular que bressaven un nadó. Va ser durant el Mundial dels Estats Units 1994 i la celebració s'ha convertit en una de les més conegudes de la història del futbol.