Matthias Castrén

Matthias Alexander Castrén (Tervola, Lapònia finlandesa, 2 de desembre de 1813 - 7 de maig de 1853) fou un filòleg finlandès, especialista en llengües uralianes.^[1] Era fill d'un pastor protestant de Rovaniemi i el 1828 estudià grec i hebreu a la Universitat de Hèlsinki, però aviat s'interessà per la mitologia dels pobles ugrofinesos.

Matthias Castrén

Biografia
Naixement	2 desembre 1813 Tervola (Finlàndia)
Mort	7 maig 1852 (38 anys) Hèlsinki (Finlàndia)
Causa de mort	tuberculosi
Formació	Universitat de Hèlsinki Universitat Imperial Alexandre d'Helsinki
Activitat
Camp de treball	Lingüística i filologia
Ocupació	antropòleg, professor d'universitat, escriptor, traductor, lingüista, explorador
Ocupador	Universitat de Hèlsinki Universitat Imperial Alexandre d'Helsinki
Família
Família	Castrén (en)
Cònjuge	Natalia Castrén (1850–)
Fills	Robert Castrén
Pare	Kristian Castrén

El 1828 es va unir a una expedició mèdica a Lapònia, però més tard viatjà per Carèlia i els Urals, on va recollir costums i va elaborar gramàtiques per als maris i komis, mercès a les quals es desenvoluparien les literatures komi i mari. Va publicar l'edició sueca del clàssic d'Elias Lönnrot, el Kalevala.^[2][3]

Un cop es va recuperar d'una malaltia, va viatjar a Sibèria per encàrrec de l'Acadèmia Russa de Ciències, on va estudiar els costums i idiomes de khantis i mansis.^[4] Quan va tornar el 1851 fou nomenat catedràtic de llengua finesa a la Universitat de Hèlsinki, però va morir al cap de poc temps sense poder acabar una gramàtica de la llengua nenets que estava preparant.

Obres

• Elementa grammaticae syrjaenae (1844)
• Elementa grammatices Tscheremissae (1844)
• Versuch einer ostjatischen Sprachlehre (1849)
• De affixis personalibus linguarum Altaicarum (1850)
• Grammatik der samojedischen Sprachen (1854)
• Wörterverzeichnis aus den samojedischen Sprachen (1855)