Matthias Alexander Castrén (Tervola, Lapònia finlandesa, 2 de desembre de 1813 - 7 de maig de 1853) fou un filòleg finlandès, especialista en llengües uralianes.[1] Era fill d'un pastor protestant de Rovaniemi i el 1828 estudià grec i hebreu a la Universitat de Hèlsinki, però aviat s'interessà per la mitologia dels pobles ugrofinesos.
| |||
| Nom original | (sv) Matthias Alexander Castrén  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 2 desembre 1813 Tervola (Finlàndia) | ||
| Mort | 7 maig 1852 (38 anys) Hèlsinki (Finlàndia) | ||
| Causa de mort | tuberculosi | ||
| Formació | Universitat de Hèlsinki Universitat Imperial Alexandre d'Helsinki | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Lingüística i filologia | ||
| Ocupació | antropòleg, professor d'universitat, escriptor, traductor, lingüista, explorador | ||
| Ocupador | Universitat de Hèlsinki Universitat Imperial Alexandre d'Helsinki | ||
| Família | |||
| Família | Castrén (en)  | ||
| Cònjuge | Natalia Castrén (1850–) | ||
| Fills | Robert Castrén | ||
| Pare | Kristian Castrén | ||
El 1828 es va unir a una expedició mèdica a Lapònia, però més tard viatjà per Carèlia i els Urals, on va recollir costums i va elaborar gramàtiques per als maris i komis, mercès a les quals es desenvoluparien les literatures komi i mari. Va publicar l'edició sueca del clàssic d'Elias Lönnrot, el Kalevala.[2][3]
Un cop es va recuperar d'una malaltia, va viatjar a Sibèria per encàrrec de l'Acadèmia Russa de Ciències, on va estudiar els costums i idiomes de khantis i mansis.[4] Quan va tornar el 1851 fou nomenat catedràtic de llengua finesa a la Universitat de Hèlsinki, però va morir al cap de poc temps sense poder acabar una gramàtica de la llengua nenets que estava preparant.
Obres
- Elementa grammaticae syrjaenae (1844)
- Elementa grammatices Tscheremissae (1844)
- Versuch einer ostjatischen Sprachlehre (1849)
- De affixis personalibus linguarum Altaicarum (1850)
- Grammatik der samojedischen Sprachen (1854)
- Wörterverzeichnis aus den samojedischen Sprachen (1855)
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
