Massís del Mont Perdut
als Pirineus centrals From Wikipedia, the free encyclopedia
El massís de Mont Perdut (en aragonès, As Tres Serols) és el massís calcari més alt dels Pirineus i d'Europa. El seu pic de més alçària és el Mont Perdut, amb 3.355 m.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Serralada  | |||
| Cronologia | ||||
| 1999 | extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | |||
| Característiques | ||||
| Material | roca sedimentària | |||
| Superfície | 30.639 ha | |||
| Altitud | 3.355 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Fanlo (província d'Osca), Bielsa (província d'Osca), Torla-Ordesa (província d'Osca) i Alts Pirineus (França) | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
| Data | 1997 (21a Sessió), Criteris PH: (iii), (iv), (v), (vii) i (viii) | |||
| Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | 1999 | |||
El massís de Mont Perdut, conegut per Les Tres Sorores (en aragonès, As Tres Serols), el componen el Mont Perdut (3.355 m), Cilindre (3.328 m), i Soum de Ramond (3.263 m). Es poden trobar 22 cims de més de 3.000 m en la zona. El massís del Mont Perdut forma part del Parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut, format per 4 valls d'extraordinària bellesa: la vall d'Ordesa al sud-oest, la vall d'Anyiscle al sud, la vall d'Escuaín al sud-est i la vall de Pineta a l'est. Part del massís s'interna al nord en territori francès, formant part del Parc Nacional dels Pirineus, on destaca la vall i circ de Gavarnia, impressionant circ glacial que té a la capçalera la cascada més alta d'Europa, amb més de 400 m de caiguda. A la cara nord del Mont Perdut, roman una de les poques glaceres del Pirineu, en retrocés lent i continu. Es tracta d'una llengua amb molt de pendent, amb un front d'uns 750 m i que va des dels 2.700 als 3.250 m d'altitud. El Mont Perdut, amb 3.355 m, és el tercer cim més alt dels Pirineus per darrere de l'Aneto (3.403,5 m), el Pocets (3.375 m), i igualat amb la punta Astorg (3.355 m).[2]
Aquest massís fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
