Marquesat de Llupià
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Marquesat de Llupià és un títol nobiliari català atorgat el 4 de gener del 1702 pel rei Felip IV, en aquell moment, a favor d'Àngel Carles de Llupià i de Roger, noble català, fill de Carles de Llupià[1] i de Vilanova-Tragó, senyor de Llupià, Vilarmilà, Castellnou, Bellpuig, Paracolls i Molig, assistent a les Corts de Barcelona [2] del 1653.
 | |
| Tipus | Marquesat |
|---|---|
| Primer titular | Àngel Carles de Llupiá i de Roger |
| Rei | Felip IV |
| Data | 4 de gener del 1702 |
| Actual titular | Carles Desvalls i Maristany |
| Estat | Espanya  |
El 1769, Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, sisè marquès de Llupià i quart del Poal,[3] es va casar amb Teresa de Ribes i d'Olzinelles, tercera marquesa d'Alfarràs.[4] Va construir el laberint d'Horta,[5] i juntament amb altres personalitats de l'època constituí la Conferència Física, una societat científica que s'ocupava de les ciències naturals i ciències exactes. Aquesta societat es transformà posteriorment en la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, de la que en fou secretari i vicepresident. En la Guerra del Francès contribuí a la resistència contra les tropes napoleòniques amb béns propis.
El títol fou rehabilitat el 1985 pel rei Joan Carles I a favor de Lluís Desvalls i Trias (†1987), com a XII marquès de Llupià, IX marquès d'Alfarràs i V marquès del Poal.[6][7]
El titular actual, des del 1989, és[8] Carles Desvalls i Maristany.
| Titular | Període | |
|---|---|---|
| Creat el 1702 pel rei Felip IV | ||
| I | Àngel Carles de Llupià i de Roger | 1702 - 1735 |
| II | Francesc de Llupià i de Roger | 1751 - ? |
| III | Josep Francesc de Llupià i Marimon | ? - 1762 |
| IV | Marià de Llupià i Rocabertí | 1762 - 1763 |
| V | Maria Manuela d'Ardena i de Llupià | 1775 - 1790 |
| VI | Joan Antoni Desvalls i d'Ardena | 1790 - 1820 |
| VII | Antoni Miquel Desvalls i Ribas | 1820 - 1823 |
| VIII | Joaquim Desvalls i de Sarriera | 1823 - 1883 |
| IX | Joan Baptista Desvalls i de Ribes | |
| X | Lluís Desvalls i Fort de Saint-Maurin | ? - 1884 |
| XI | Joan Baptista Desvalls i d'Amat | 1884 - 1985 |
| Rehabilitat el 1985 pel rei Joan Carles I | ||
| XII | Lluís Desvalls i Trias | 1985 - 1987 |
| XIII | Carles Desvalls i Maristany | 1989 - actualitat |
Rehabilitat el 1985 a favor de:[6][7]
Escut quarterat: 1r. i 4t. de gules, un mont floronat d'or; 2n. i 3r. d'or, una creu patent, claviculada, buidada i pomejada de gules.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
