Francisco de Cubas y González-Montes

Francisco de Cubas y González-Montes (castellà: Francisco de Cubas) (Madrid, 13 d'abril de 1826 - Madrid, 2 de gener de 1899) va ser un arquitecte i polític espanyol del segle xix, també conegut com el marquès de Cubas pel seu títol nobiliari, el «marquesat pontifici de Cubas».^[1]

Francisco de Cubas y González-Montes

Xilografia del marquès de Cubas (1886).
Biografia
Naixement	13 abril 1826 Madrid
Mort	2 gener 1899 (72 anys) Madrid
Senador del Regne
1896 – 1899 Circumscripció electoral: província d’Àvila
Alcalde de Madrid
6 novembre 1892 – 1r desembre 1892 ← Albert Bosch i Fustegueras – Nicolás de Peñalver y Zamora →
Diputat a Corts
9 febrer 1891 – 5 gener 1893 Circumscripció electoral: Madrid
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Representa: tretze 27 novembre 1870 – 2 gener 1899 ← Aníbal Álvarez Bouquel – Arturo Mélida y Alinari →
Dades personals
Formació	Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid Colegio Nuestra Señora del Recuerdo
Activitat
Ocupació	arquitecte
Obra
Obres destacables Building of Embassy of France in Madrid (en) Palacio del Marqués de Alcañices Palacio López-Dóriga (en) Church of Santa Cruz (en) Castell de Butrón (1875) Museu Nacional d'Antropologia d'Espanya (1883) Catedral de l'Almudena
Altres
Títol	Marquesado de Fontalba (fr) Duke of Cubas (en)
Fills	Francisco de Cubas y Erice, María del Consuelo de Cubas y Erice
Parents	Alfonso Ussía, rebesnet

Biografia

Es va formar a l'Escola d'Arquitectura de la ciutat i va obtenir importants pensions per completar els seus estudis a Itàlia i Grècia. En tornar a Espanya el 1858 va obtenir la primera medalla de l'Exposició Nacional d'aquest any.

Membre de l'Acadèmia de San Fernando des de 1870, va compaginar els seus treballs d'arquitectura amb la seva carrera política que el portarà a ser diputat el 1893,^[2] senador per Àvila entre 1896 i 1898,^[3] i alcalde de Madrid durant un mes, del 6 de novembre de 1892 a 1 de desembre del mateix any.

És un dels més notables representants de l'arquitectura vuitcentista madrilenya. Es va distingir per la seva mestria en l'ús del maó i per les seves obres d'estil neogòtic i historicista.^[4] Entre les seves realitzacions es destaquen l'escola dels jesuïtes de Chamartín, la Universitat de Deusto a Bilbao, el Museu Nacional d'Antropologia a Madrid i l'església de la Santa Creu a la mateixa ciutat.

Amb tot, la seva obra més recordada és la catedral de l'Almudena a Madrid, començada el 1883. Va reformar el projecte inicial com església parroquial proposant una imponent catedral neogòtica segons la moda imperant a Europa per influència de Viollet-le-Duc.^[5] Aquest projecte resultaria després molt modificat: les obres es van anar allargant per problemes econòmics, i finalment es van prosseguir segons línies del neoclassicisme, més d'acord amb el veí Palau Reial. Més representatiu de la fantasia del marquès és el Castell de Butrón a Gatika (Biscaia).

Va estar casat des de 1860 amb Matilde d'Erice i Urquijo,^[6] i tots dos descansen en una capella de la cripta de la catedral de l'Almudena, el seu gran projecte com a arquitecte.^[7]