Maria Teresa Carolina de Borbó i de Borbó

Maria Teresa Carolina de Borbó i de Borbó (Madrid, 16 de novembre de 1828 - Madrid, 3 de novembre de 1829) va ser una infanta d'Espanya morta en la infància.

Maria Teresa Carolina de Borbó i de Borbó

Biografia
Naixement	16 novembre 1828 Madrid
Mort	3 novembre 1829 (< 1 any) Madrid
Sepultura	Panteó d'Infants
Família
Pares	Francesc de Paula de Borbó   i Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Germans	Maria Cristina de Borbó i Borbó-Dues Sicílies Ferran Maria de Borbó Amàlia de Borbó Eduard de Borbó Francesc d'Assís Lluís de Borbó Enric de Borbó Francesc d'Assís de Borbó Maria Isabel Ferranda de Borbó Josepa Ferranda de Borbó Lluïsa Teresa de Borbó i de Borbó
Premis
Dama de l'Orde de Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa

Va néixer a Madrid el 16 de novembre de 1828.^[1] Va ser la quarta filla, la vuitena del total de fills, dels infants Francesc de Paula de Borbó i Lluïsa Carlota de Borbó.^[2] Va rebre el títol d'infanta mercès del decret de Ferran VII, promulgat amb anterioritat al seu naixement, el 28 de novembre de 1823.^[3] El mateix dia del naixement també fou condecorada com a dama del Reial Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa.^[4] En commemoració, el seu oncle, el rei Ferran VII, va ordenar cantar-se un tedèum a la capella del Palau Reial, i que durant els dies 17, 18 i 19 es fessin salves d'artilleria, repics de campanes i lluminàries.^[5]

Va morir a Madrid el 3 de novembre de 1829.^[2] L'endemà el cos va ser exposat a una de les sales de la seva habitació i es feren les cerimònies de rigor, i el dia 5 al matí les seves restes van ser traslladades al monestir de San Lorenzo de El Escorial, on va ser enterrada.^[1] El funeral fou oficiat per Manuel Isidoro Pérez Sánchez, bisbe de Oaxaca, i hi van assistir diverses autoritats i càrrecs de l'administració.^[6] Fou sebollida a la sisena cambra sepulcral Panteó dels Infants, dedicada a mausoleu de pàrvuls, concretament al vintè nínxol del cos superior, amb l'epitafi «Maria, Caroli IV nepos» (en català: Maria, neta de Carles IV).^[7]

Referències

1. Balaguer, Víctor. Los frailes y sus conventos (en castellà). vol. 2. Madrid i Barcelona: Llorens Hermanos, 1851, p. 29.
2. Quevedo, José. Historia del Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comúnmente del Escorial, desde su origen y fundación hasta fin del año de 1848 (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1849, p. 371.
3. Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la ley sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, núm. 10, 2007, pàg. 353. Arxivat de l'original el 2022-10-05 [Consulta: 27 març 2024].
4. Kalendario manual y guía de forasteros en Madrid (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1829, p. 56.
5. «España. Madrid 17 de Noviembre». Gaceta de Madrid, 18-11-1828, pàg. 555.
6. «Madrid 13 de noviembre». Gaceta de Madrid, 14-11-1829, pàg. 597.
7. Rodríguez Díez, José. «Epitafios del Panteón de Infantes del Monasterio del Escorial y sus fuentes bíblicas». A: El mundo de los difuntos: culto, cofradías y tradiciones (en castellà). vol. 2. Ediciones Escurialenses, 2014, p. 839-840.