Maria Mercè Roca i Perich

Maria Mercè Roca i Perich (Portbou, Alt Empordà, 19 de juliol de 1958) és una escriptora i política catalana. Fou diputada al Parlament de Catalunya i regidora a l'Ajuntament de Girona per Esquerra Republicana de Catalunya. Des de maig de 2022 és la Degana de la Institució de les Lletres Catalanes.^[1]

Maria Mercè Roca i Perich

(2005)
Biografia
Naixement	(ca) Maria Mercè Roca 19 juliol 1958 (66 anys) Portbou (Alt Empordà)
8a Degana de la Institució de les Lletres Catalanes
maig 2022 – ← Margarida Aritzeta i Abad
Regidora de l'Ajuntament de Girona
13 juny 2015 – 15 juny 2019
Consellera comarcal del Gironès
2015 – 11 juliol 2019
Vicepresidenta Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
2011 – 2015
Diputada al Parlament de Catalunya
2003 – 2010
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	guionista, política, escriptora, professora
Partit	Esquerra Republicana de Catalunya (–2019)
Membre de	Sobirania i Progrés Assemblea Nacional Catalana Òmnium Cultural Associació d'Escriptors en Llengua Catalana Catalunya 2003
Obra
Localització dels arxius	Archief en Documentatiecentrum voor het Vlaams-nationalisme
Premis
(2012)  premi Barcanova de literatura infantil i juvenil (2000)  premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (1992)  Premi Sant Jordi de novel·la (1986)  Premi Josep Pla de narrativa (1985)  Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions
Lloc web	mariamerceroca.cat

Placa amb la signatura de Maria Mercè Roca al peu del Monument al llibre de Barcelona

Biografia

Trajectòria professional

Als setze anys se'n va anar a estudiar a Girona, on acabaria fixant la residència. Tot i que no va completar els estudis de filologia catalana, va exercir molts anys la docència del català per a adults. A mitjans dels anys 80 es va incorporar al panorama literari català guanyant el Premi Víctor Català. Continuaria l'activitat literària amb una abundant producció de contes, novel·les i, fins i tot, el guió del serial televisiu Secrets de família, emès per TV3. La seva carrera no ha estat exempta de reconeixement, en forma d'altres premis literaris i de traduccions al castellà, al basc, al francès, a l'alemany i al neerlandès. Algunes de les seves obres més reconegudes són Delictes d’amor, Premi Ramon Llull el 2000, Cames de seda, Els arbres vençuts, Nosaltres les dones. També en l’àmbit de la LIJ destaquen obres com Pioneres o Mil revolts, que va rebre el Premi Barcanova el 2012. Col·labora regularment en diversos mitjans de premsa, ràdio i televisió.^[1]

Fou vicepresidenta pel Principat de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana de 2011 a 2015.^[2]

Trajectòria política

Va ser una de les impulsores de la plataforma Sobirania i Progrés.^{[cal citació]} Activa en política, ha estat diputada al Parlament de Catalunya -on ha estat presidenta de la Comissió de Cultura (2007-2010)^{[cal citació]}- per Esquerra Republicana entre el 2003 i el 2010, els tres primers anys com a membre de l'associació Catalunya 2003.

Va ser candidata a l'alcaldia de Girona per ERC a les eleccions municipals del 2015, on aconseguí quatre regidors, una dels quals fou Maria Mercè. A l'abril de 2018 anuncià que no seria candidata municipal a les eleccions municipals de 2019.^[3] El 23 de maig de 2019, a tres dies de les eleccions municipals, va anunciar que abandonava la militància a Esquerra Republicana per, segons ella, «el tracte deslleial que el partit ha tingut amb el grup municipal d'ERC-MES a la ciutat de Girona».^[4][5]

Obra

Narrativa breu

• 1986 Ben estret
• 1986 Sort que hi ha l'horitzó
• 1987 El col·leccionista de somnis
• 1988 La veu del foc
• 1988 Capitells
• 1994 L'escrivent i altres contes
• 2001 Contes personals: Tria a cura de Carles Cortès
• 2006 Kenitra
• 2018 Nosaltres les dones. Llibre de contes

Novel·la

• 1987 Els arbres vençuts
• 1987 El present que m'acull
• 1988 Perfum de nard
• 1988 Com un miratge
• 1990 La casa gran
• 1990 Temporada baixa
• 1992 Greuges infinits
• 1993 Cames de seda
• 1998 L'àngel del vespre
• 1999 Temps de perdre
• 2000 Delictes d'amor
• 2002 Una mare com tu
• 2003 L'últim tren
• 2005 Els dies difícils
• 2011 Bones Intencions
• 2020 L'Anita i el llebrer (La Galera), novel·la infantil sobre l'amistat entre una nena i el seu gos, il·lustrat per Anna Baquero^[6]
• 2023 Marí

No ficció

• 2001 El món era a fora (entrevistes)
• 2005 Coses que fan que la vida valgui la pena

Premis i reconeixements

• 1985 Víctor Català per Sort que hi ha l'horitzó
• 1986 Josep Pla per El present que m'acull
• 1992 Sant Jordi per Cames de seda
• 2000 Ramon Llull per Delictes d'amor
• 2012 Premi Barcanova per Mil revolts

Referències

1. «Maria Mercè Roca, nova degana de la Institució de les Lletres Catalanes». [Consulta: 5 maig 2022].
2. «Portic Maria Mercè Roca (AELC)». [Consulta: 23 maig 2019].
3. «Maria Mercè Roca no es presentarà a les municipals de 2019». [Consulta: 16 març 2019].
4. «Maria Mercè Roca deixa ERC tres dies abans de les eleccions». [Consulta: 23 maig 2019].
5. «Deixo avui la meva militància a ERC...». [Consulta: 23 maig 2019].
6. C. L., J. «Les aventures del meu gos». El Punt Avui, 25-11-2020, p. 30.

Enllaços externs

• Maria Mercè Roca Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine..
• «Maria Mercè Roca i Perich». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.