Maria Magdalena d'Àustria
política austríaca From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Magdalena d'Àustria (Graz, Sacre Imperi Romanogermànic, 1589 - Passau, Baviera, 1631) fou una arxiduquessa d'Àustria que va esdevenir duquessa consort de Toscana.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 octubre 1589 Graz (Àustria) | ||
| Mort | 1r novembre 1631 (42 anys) Passau (Alemanya) | ||
| Sepultura | Basílica de San Lorenzo | ||
| Regent | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | política | ||
| Altres | |||
| Títol | Arxiduquessa Gran Duquessa | ||
| Família | Dinastia dels Habsburg | ||
| Cònjuge | Cosme II de Mèdici (1608–) | ||
| Fills | Maria Cristina de' Medici, Ferran II de Mèdici, Joan Carles de Mèdici, Margarida de Mèdici, Mattias de' Medici, Francesco de' Medici, Anna de Mèdici, Leopold de Mèdici | ||
| Pares | Carles II d'Habsburg i Maria Anna de Baviera | ||
| Germans | Gregòria Maximiliana d'Àustria Caterina Renata d'Àustria Elionor d'Àustria Margarida d'Àustria Anna d'Àustria Constança d'Àustria Maria Cristina d'Àustria Leopold V d'Habsburg Carles d'Àustria Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic Maximilià Ernest d'Àustria | ||
| Premis | |||
.jpg?lang=ca)
Orígens familiars
Va néixer el 7 d'octubre de 1589 a la ciutat de Graz, població situada en aquells moments al Sacre Imperi Romanogermànic, sent filla de Carles II d'Estíria i Maria Anna de Baviera. Fou neta per línia paterna de l'emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic i Anna I d'Hongria, i per línia materna de l'elector Albert V de Baviera i d'Anna d'Àustria.
Fou germana, entre d'altres, de l'emperador Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic; Lepold V d'Àustria, casat amb Clàudia de Mèdici; Anna i Constança d'Àustria, casades successivament amb Segimon III de Polònia; i Margarida d'Àustria, casada amb Felip III de Castella.
Núpcies i descendents
Es va casar el 19 d'octubre de 1608 a la catedral de Florència amb Cosme de Mèdici, fill de Ferran I de Mèdici i Cristina de Lorena. D'aquesta unió nasqueren:
- Maria Cristina de Mèdici (1609-1632)
- Ferran II de Mèdici (1610-1670), Gran Duc de Toscana
- Joan Carles de Mèdici (1611-1663), cardenal
- Margarida de Mèdici (1612-1679), casada el 1628 amb Odoard I de Parma
- Mateu de Mèdici (1613-1667)
- Francesc de Mèdici (1614-1634)
- Anna de Mèdici (1616-1676), casada el 1646 amb Ferran Carles d'Àustria
- Leopold de Mèdici (1617-1675), cardenal
Interessada en la ciència, protegí a la seva cort el científic Galileo Galilei. A la mort del seu espòs, ocorreguda el febrer de 1621, s'encarregà de l'educació dels seus fills, especialment del Gran Duc Ferran II de Mèdici. Com a herència va rebre el govern de la ciutat de San Miniato, aconseguint que fos reconeguda com a seu d'una diòcesi.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.