política austríaca From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Magdalena d'Àustria (Graz, Sacre Imperi Romanogermànic, 1589 - Passau, Baviera, 1631) fou una arxiduquessa d'Àustria que va esdevenir duquessa consort de Toscana.[1]
.jpg) Maria Magdalena d'Àustria, obra de Cristofano Allori (Uffizi)  | |
| Nom original | (it) Maria Maddalena d'Austria (de) Maria Magdalena von Österreich |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 7 octubre 1589 Graz (Àustria) |
| Mort | 1r novembre 1631 (42 anys) Passau (Alemanya) |
| Sepultura | Basílica de San Lorenzo |
| Regent | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Arxiduquessa Gran Duquessa |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Cosme II de Mèdici (1608–) |
| Fills | Maria Cristina de' Medici, Ferran II de Mèdici, Joan Carles de Mèdici, Margarida de Mèdici, Mattias de' Medici, Francesco de' Medici, Anna de Mèdici, Leopold de Mèdici |
| Pares | Carles II d'Habsburg i Maria Anna de Baviera |
| Germans | Gregòria Maximiliana d'Àustria Caterina Renata d'Àustria Elionor d'Àustria Margarida d'Àustria Anna d'Àustria Constança d'Àustria Maria Cristina d'Àustria Leopold V d'Habsburg Carles d'Àustria Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic Maximilià Ernest d'Àustria |
| Premis | |
 | |
 | |
Va néixer el 7 d'octubre de 1589 a la ciutat de Graz, població situada en aquells moments al Sacre Imperi Romanogermànic, sent filla de Carles II d'Estíria i Maria Anna de Baviera. Fou neta per línia paterna de l'emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic i Anna I d'Hongria, i per línia materna de l'elector Albert V de Baviera i d'Anna d'Àustria.
Fou germana, entre d'altres, de l'emperador Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic; Lepold V d'Àustria, casat amb Clàudia de Mèdici; Anna i Constança d'Àustria, casades successivament amb Segimon III de Polònia; i Margarida d'Àustria, casada amb Felip III de Castella.
Es va casar el 19 d'octubre de 1608 a la catedral de Florència amb Cosme de Mèdici, fill de Ferran I de Mèdici i Cristina de Lorena. D'aquesta unió nasqueren:
Interessada en la ciència, protegí a la seva cort el científic Galileo Galilei. A la mort del seu espòs, ocorreguda el febrer de 1621, s'encarregà de l'educació dels seus fills, especialment del Gran Duc Ferran II de Mèdici. Com a herència va rebre el govern de la ciutat de San Miniato, aconseguint que fos reconeguda com a seu d'una diòcesi.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
