Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia

Maria Lluïsa Antònia de Borbó i de Saxònia (Portici, 24 de novembre de 1745 - Viena, 15 de maig de 1792) va ser princesa de Nàpols i de Sicília, i des de 1759 va ser infanta d'Espanya. Va esdevenir duquessa de Toscana (1765-1790) i emperadriu romanogermànica (1790-1792) pel seu matrimoni amb Leopold II.^[1][2]

Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia

Retrat de Maria Lluïsa (1770), obra d'Anton Raphael Mengs. Museu del Prado, Madrid.
Biografia
Naixement	24 novembre 1745 Portici (Itàlia)
Mort	15 maig 1792 (46 anys) Viena (Àustria)
Sepultura	Cripta Imperial de Viena
Consort of Tuscany (en)
Activitat
Ocupació	política
Altres
Títol	Duquessa Reina consort
Família	Dinastia borbònica
Cònjuge	Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic (1765–)
Fills	Maria Teresa d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Ferran III de Toscana, Maria Anna d'Àustria, Carles Lluís d'Àustria, Alexandre Leopold d'Àustria, Albert Joan Josep d'Àustria, Maximilià Joan Josep d'Àustria, Josep Antoni d'Àustria, Maria Clementina d'Àustria, Antoni Víctor d'Àustria, Maria Amàlia d'Àustria, Joan d'Àustria, Rainier d'Àustria, Lluís d'Àustria, Rodolf d'Àustria
Pares	Carles III d'Espanya   i Maria Amàlia de Saxònia
Germans	Maria Josepa Carmela de Borbó Felip Antoni de Borbó Carles IV d'Espanya Gabriel de Borbó Antoni Pasqual de Borbó Ferran I de les Dues Sicílies Francesc Xavier de Borbó
Premis
Orde de la Creu Estrellada

Primers anys

Nascuda el 24 de novembre de 1745 al Palau Reial de Portici, va ser fill del llavors rei Carles VII de Nàpols –futur Carles III d'Espanya– i de Maria Amàlia de Saxònia. Va ser batejada l'endemà, sent-ne els padrins els reis d'Espanya, representat pel marquès de l'Hospital, ambaixador extraordinari, i la princesa Colombrano.^[3] La princesa era néta per via paterna dels reis Felip V d'Espanya i Isabel Farnese, i per via materna de l'elector Frederic August II de Saxònia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria.

Hom afirma que la princesa sempre va ser una nena sana i robusta.^[3] La princesa visqué a Nàpols la seva infantesa i la seva joventut fins als 14 anys quan la seva família es traslladà a Madrid a conseqüència de la conversió del seu pare en rei d'Espanya. Esdevé infanta d'Espanya arran de l'ascens al tron de Carles III, el 10 d'agost de 1759.^[4]

Matrimoni

El 1764, abans de la sortida de Nàpols, es va acordar el seu matrimoni amb l'arxiduc Pere Leopold, fill dels emperadors Maria Teresa d'Àustria i Francesc I.^[3] El matrimoni es va celebrar per poders el 16 de febrer de 1764 a Madrid per la banda de Maria Lluïsa.^[4] Tanmateix, el casament de presència no es va celebrar fins a l'any següent a causa de la delicada salud de Leopold.^[3] Finalment, va tenir lloc a Innsbruck el 4 d'agost de 1765.^[4]

La parella regnà sobre el Gran Ducat de Toscana fins a l'any 1790, any en què la mort sense descendència de l'emperador Josep II, emperador romanogermànic feu que Leopold hagués d'assumir la corona austriaca. La parella es traslladà a Viena i tots dos moriren l'any 1792.

Va tenir setze fills:^[5]

• Maria Teresa (1767-1827). Consort d'Antoni I de Saxònia.
• Francesc I (1768-1835). Emperador d'Àustria.
• Ferran III (1769-1824). Gran Duc de Toscana.
• Maria Anna (1770-1809).
• Carles Lluís (1771-1847). Duc de Teschen.
• Alexandre (1772-1795). Palatí d'Hongria.
• Albert (1773-1774).
• Maximilià (1774-1778).
• Josep Antoni (1776-1847). Palatí d'Hongria.
• Maria Clementina (1777-1801). Consort de Francesc I de les Dues Sicílies.
• Antoni Víctor (1779-1835).
• Maria Amàlia (1780-1798).
• Joan (1782-1859). Militar i científic.
• Rainier (1783-1853).
• Lluís (1784-1864). Militar.
• Rodolf (1788-1831). Bisbe d'Olmütz i cardenal.

Maria Lluïsa va morir a la ciutat de Viena el 15 de maig de 1792, dos mesos després de la mort del seu espòs.^[3]

Referències

1. «Borbón, María Luisa de (1745-1792, infanta de España)». PARES. Portal de Archivo Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 23 setembre 2018].
2. «Maria Lluïsa de Borbó». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 5 octubre 2022].
3. Ezquerra del Bayo, Joaquín. Casas Reales de España. Retratos de niños. (en castellà). vol. 2. Madrid: Junta de Iconografía Nacional, 1926, p. 32-33.
4. Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 322. Arxivat de l'original el 2022-10-05 [Consulta: 5 octubre 2022].
5. Pérez Samper, María de los Ángeles. «Maria Luisa Antonia de Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 5 octubre 2022].