Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).[1]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Maria Amàlia de Saxònia
Maria Amàlia de Saxònia el 1738, obra de Louis de Silvestre (Museu del Prado)  |
| Nom original | (de) Maria Amalia von Sachsen |
|---|
|
| Naixement | (de) Maria Amalia Christina Franziska Xaveria Flora Walburga von Sachsen
24 novembre 1724
Dresden (Alemanya) |
|---|
| Mort | 27 setembre 1760 (35 anys)
Madrid |
|---|
| Causa de mort | tuberculosi |
|---|
| Sepultura | Cripta Reial del Monestir d'El Escorial |
|---|
|
Consort of Naples (en)  |
|---|
| |
| Consort of Siciliy (en) |
|---|
| |
| Consort d'Espanya |
|---|
| |
|
|
|
| Religió | Església Catòlica |
|---|
|
| Ocupació | reina consort d'Espanya |
|---|
|
| Títol | Reina consort
Princesa |
|---|
| Família | Línia Albertina i Wettin |
|---|
| Cònjuge | Carles III d'Espanya (1738–1760), mort de la persona |
|---|
| Fills | Maria Isabel Antonieta de Borbó, Maria Josepa Antonieta de Borbó, Maria Isabel Anna de Borbó, Maria Josepa Carmela de Borbó, Maria Lluïsa de Borbó, Felip Antoni de Borbó, Carles IV d'Espanya, Maria Teresa de Borbó, Ferran I de les Dues Sicílies, Gabriel de Borbó, Maria Anna de Borbó, Antoni Pasqual de Borbó, Francesc Xavier de Borbó |
|---|
| Pares | Frederic August II de Saxònia i Maria Josepa d'Àustria |
|---|
| Germans | Maria Cristina de Saxònia
Maria Josepa de Saxònia
Maria Elisabet de Saxònia
Maria Anna de Saxònia
Maria Margarida de Saxònia
Maria Cunegunda de Saxònia
Carles de Saxònia
Clement Venceslau de Saxònia
Frederic Cristià I de Saxònia
Albert de Saxònia-Teschen
Francesc Xavier de Saxònia |
|---|
|
|
Signatura  |
|
|
|
|
 |
Tanca
Va néixer el 24 de novembre de 1724 a Dresden, filla de l'elector de Saxònia, Frederic August II, i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria, filla primogènita de l'emperador Josep I. Va ser la filla més gran d'una família nombrosa, en total va tenir onze germans, alguns dels quals no va arribar a conèixer, perquè van néixer després del seu casament.[1]
Els primers anys de vida els va passar a Dresden, tret dels estius que els passava al palau de Plinitz. El 1733, amb l'elecció del seu pare com a rei de Polònia, la família va traslladar-se a Varsòvia.[1]
Es casà el 19 de juny de 1738 amb el rei de les Dues Sicílies, i futur rei d'Espanya, Carles III d'Espanya. D'aquesta unió tingueren set filles i sis fills:[2]
- Maria Isabel (Nàpols, 1740-1742)
- Maria Josepa Antònia (Nàpols, 1742)
- Maria Isabel (Nàpols, 1743-1749)
- Maria Josepa (Gaeta, 1744-Madrid, 1801)
- Maria Lluïsa (Nàpols, 1745-Viena, 1792). Emperadriu consort romanogermànica.
- Felip Antoni (Portici, 1747-1777). Duc de Càlabria.
- Carles IV (Portici, 1748-Roma, 1819). Rei d'Espanya.
- Maria Teresa (Portici, 1749-1750)
- Ferran I (Nàpols, 1751-1825). Rei de les Dues Sicílies.
- Gabriel (Portici, 1752-El Escorial, 1788)
- Maria Anna (Portici, 1754-1755)
- Antoni Pasqual (Caserta, 1755-Madrid, 1817)
- Francesc Xavier (Portici, 1757-Aranjuez, 1771)
El casament entre tots dos fou realitzat en virtut de pactes, però Maria Amàlia sentí ben aviat un gran amor pel seu marit, que també li correspongué. Així, a la mort d'ella, el rei Carles III no es tornà a casar.
El 1759 va morir el rei Ferran VI d'Espanya, germà de Carles, sense descendència i Amàlia va acompanyar el seu espòs a Espanya per a ocupar el tron. A la reina Maria Amalia se li deu la introducció a Espanya del costum nadalenc del pessebre, d'origen napolità.
Al setembre de 1760, tot just un any després de la seva arribada, Maria Amàlia de Saxònia va morir el 27 de setembre a causa d'una tuberculosi. Carles III va assenyalar: "En 22 anys de matrimoni, aquest és el primer disgust seriós que em dona Amàlia".
Pérez Samper, María de los Ángeles. «María Amalia de Sajonia» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 13 agost 2021]. Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio; Camp Llopis, Federico; Reventós Bordoy, Manuel. Luis Pericot García (dir.). Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos (en castellà). vol. 5. Barcelona: Océano-Instituto Gallach, 1983, p. 109-110. ISBN 84-7505-725-X.
