Marià Cañardo i Lacasta

Marià Cañardo i Lacasta (Olite, Navarra, 5 de febrer de 1906 - Barcelona, 20 de juny de 1987) fou un ciclista professional, considerat un dels millors ciclistes catalans de la història. El seu rècord de 7 Voltes a Catalunya encara no ha estat superat. Fou conegut amb el sobrenom de el català d'Olite.^[1]

Marià Cañardo i Lacasta

Biografia
Naixement	5 febrer 1906 Erriberri (Navarra)
Mort	20 juny 1987 (81 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	ciclista
Membre de	Federació Catalana de Ciclisme (president) (1968–1974)
Esport	ciclisme de competició
Clubs professionals   1926. Individual 1927. FC Barcelona 1928. Elvish-Wolber 1929. FC Barcelona 1930. Styl 1931-1933. Individual 1934-1935. Orbea 1936. Colin-Wolber 1937. France Sport-Dunlop 1938. Individual i France Sport-Dunlop 1939-1940. Individual 1941-1942. FC Barcelona 1943. Individual
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	Volta a Catalunya (1928-29-30-32-35-36-39) 1 etapa al Tour de França 3 etapes a la Volta a Espanya
Curses d'un dia	Campió d'Espanya (1930, 1931, 1933, 1936)

Orfe a 14 anys, es traslladà a Barcelona amb la seva germana i fou aquí on descobrí la bicicleta. Fou professional entre 1926 i 1943. Excel·lent escalador i contra-rellotgista fou pràcticament invencible a la Volta on vencé en 7 ocasions i fou dos cops segon i dos tercer. A més fou quatre cops campió d'Espanya i guanyà una etapa del Tour de França la catorzena etapa del 1937, entre La Guingueta d'Ix-Acs.^[2] Quan es va retirar va iniciar una altra fecunda etapa com a director esportiu, dirigent i organitzador. Entre altres càrrecs, va ser director de l'equip espanyol de ciclisme que de 1951 a 1953 va competir en el Tour de França, va dirigir diverses formacions ciclistes, va ser director de curses, entre elles la Setmana Catalana i el Circuit Català, membre de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Ciclisme i president de la Federació Catalana de Ciclisme del 1969 al 1974. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya el 1987.^[3]

A causa de la celebritat i les virtuts pròpies del ciclista, com la potència i velocitat, el seu primer cognom catalanitzat en ny, canyardo,^[4] s'utilitza popularment per descriure un xut molt potent, sovint emprat en la mainada.^[a]

Palmarès

• 1926
  • 1r de la Vuelta a Cantabria i vencedor de 2 etapes
  • 1r del circuit del Penedès a Vilafranca
  • 1r del trofeu Torrot a Sabadell
  • 1r de la Vila-real-Terol-Vila-real
• 1927
  • 1r del G.P. de la Penya Ciclista de Mollet i vencedor de 2 etapes
  • 1r del trofeu Vivert a Tarragona
  • Vencedor d'una etapa de la Volta a Astúries
• 1928
  • 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 3 etapes
  • Vencedor de 2 etapes de la Volta a Astúries

1929 1r de la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa 1r del Campionat de Barcelona 1r del trofeu Vivert a Tarragona 1r del G.P. de l'Exposició a Barcelona 1r a Figueres 1r a Sant Martí 1930 1r del Campionat d'Espanya 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 4 etapes 1r de la Volta a Llevant i vencedor de 3 etapes 1r de la Volta al País Basc i vencedor d'una etapa 1r de la Vuelta a Santander 1r del circuit de Getxo 1r a San Pedro a Irún 1931 1r del Campionat d'Espanya 1r de la Vuelta a Madrid i vencedor d'una etapa 1r de la Terol-València-Terol 1r del G.P. de Faura Vencedor de 2 etapes de la Volta a Catalunya Vencedor de 3 etapes de la Volta a Llevant 1932 1r de la Volta a Catalunya 1r del Trofeu Masferrer 1r del G.P. de Sabadell 1r del circuit del Penedès a Vilafranca 1r del G.P. de Reus 1r del circuit de la Ribera del Jalon Vencedor de 2 etapes de la Volta a Llevant 1933 1r del Campionat d'Espanya 1r del Trofeu Masferrer 1r de la València-Alcoi-València i vencedor d'una etapa 1r del G.P. de Valladolid i vencedor d'una etapa 1r del G.P. de Faura Vencedor de 2 etapes de la Volta a Llevant

1934 1r del Campionat de Catalunya Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya 1935 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 3 etapes Vencedor d'una etapa de la Volta a Galícia Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya 1936 1r del Campionat d'Espanya 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 3 etapes Vencedor de 2 etapes de la Volta a Espanya Vencedor d'una etapa del Gran Premi de la República 1937 1r de la Volta al Marroc i vencedor d'una etapa 1r de la Alès-Besiers 1r a Perpinyà 1r a Els Banys d'Arles Vencedor d'una etapa al Tour de França 1938 1r de la Volta al Marroc i vencedor de 2 etapes 1939 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 4 etapes 1r de la Madrid-Lisboa i vencedor d'una etapa 1r del Circuit del Nord i vencedor de 4 etapes 1r de la Vuelta a Sevilla Vencedor d'una etapa de la Barcelona-Madrid Vencedor d'una etapa de la Volta a Àlaba 1940 1r de la Vuelta a Los Puertos Vencedor d'una etapa del Gran Premi de la Victòria 1941 1r del G.P. de Sabadell 1r de la Manresa-Santpedor-Manresa Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya

Resultats al Tour de França

• 1934. 9è de la classificació general
• 1936. 6è de la classificació general
• 1937. 30è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
• 1938. 16è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

• 1935. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa
• 1936. 10è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes

Notes

1. Per exemple, l'infant que juga en la posició de porter en un partit de futbol acostuma a dir als seus companys «No s'hi val canyardo», per avisar-los que no facin xuts potents.^[4]

Referències

1. «Marià Cañardo i Lacasta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
3. Forjadors de la història esportiva de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987. ISBN B-51.809-2002.
4. Paloma, David. «Canyardo». Rodamots. [Consulta: 11 juliol 2018].

Bibliografia

• Iván Vega, El primer campeón. El mundo que vio Mariano Cañardo. (Cultura Ciclista, 2014, ISBN 978-84-941898-8-3)

Enllaços externs

• La Vanguardia. Notícia de la seva mort
• Palmarès de Marià Cañardo a memoire-du-cyclisme.eu