Marcèvol

Marcèvol ([mər'seβul] i [mər'seβu], en francès Marcevol) és un poble, antiga comuna independent, del terme comunal d'Arboçols, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Marcèvol

El poble de Marcèvol
Tipus	comuna de França
Localització
42° 39′ 50″ N, 2° 30′ 02″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Geografia
Altitud	578,7 m
Dades històriques
Dissolució	1822
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu

El priorat de Santa Maria de Marcèvol

Marcèvol en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

La comuna de Marcèvol havia estat creada^[1] el 1790, i va conservar la seva independència municipal fins al 1822, any en què fou agregada a la d'Arboçols.

El poble, i l'antic terme, està situat^[2] a l'est del terme municipal, al voltant de l'església parroquial de Santa Maria de les Grades.

Al sud i a prop del poble hi ha el priorat de Santa Maria de Marcèvol. El priorat és un monestir romànic fundat per l'Orde del Sant Sepulcre el segle xii.

Etimologia

Segons Coromines, el topònim Marcèvol^[3] és evident que prové del nom de la planta helleborus festidus, nom científic del marxívol o manxiula, una planta medicinal, el nom de la qual ve del llatí marcĭbĭlis.

Història

Marcèvol, amb el priorat a la dreta, des d'Arboçols

Marcèvol està documentat des del 1011, en un document on consta com a alou de Sant Martí del Canigó, i torna a aparèixer en nombrosos documents al llarg de tota l'edat mitjana, amb diverses formes, pel que fa al topònim: Marceval, Marcivolo, Marciuoll... El priorat de Santa Maria de Marcèvol fou fundat com a comunitat de canonges de l'Orde del Sant Sepulcre l'any 1129, i la seva primera seu fou l'actual església de Santa Maria de les Grades; entre 1142 i 1164 es construí la nova seu del priorat, Santa Maria de Marcèvol i l'església de les Grades passà a ser la parroquial del poble que s'havia anat formant a redós seu. Actualment formen la població una vintena de cases.

Demografia

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)^[4]

Evolució demogràfica de Marcèvol entre 1358 i 1789
1358	1365	1378	1424	1515	1720	1767	1789
11 f	12 f	9 f	2 f	4 f	6 f	59 h	8 f

Demografia contemporània

Evolució de la població 1793 1794 1795 1796 1800 1804 1806 1820 4 f 8 f 43 41 44 43 37 56

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini^[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004^[6]

Llocs d'interès

• El priorat de Santa Maria de Marcèvol, construcció romànica
• L'església, antigament parroquial, de Santa Maria de les Grades.

Bibliografia

• Basseda, Lluís. Toponymie historique de Catalunya Nord, t. 1. Prada: Revista Terra Nostra, 1990.
• Becat, Joan. «6 - Arboçols». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Mkntner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
• Coromines, Joan. «Marcèvol». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, V L-N). ISBN 84-7256-844-X.
• Macaire, Pierre; Lebouvier, Michèle. Marcèvol (Le plein des sens).
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Arboçols». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.

Referències

1. Pélissier, 1986.
2. Marcèvol en els ortofotomapes de l'IGN
3. Coromines, 1996.
4. Pélissier, 1986.
5. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
6. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.