María Andresa Casamayor

Maria Juana Rosa Andresa Casamayor de La Coma (Saragossa, 30 de novembre de 1720-Saragossa, 23 d'octubre de 1780) va ser una matemàtica, escriptora i mestra de nenes espanyola que va destacar en el maneig dels números i en l'aritmètica, àrees que en aquella època eren habituals pels homes i però no per les dones. És l'única científica espanyola del segle  XVIII de la qual es conserva un llibre imprès, per la qual cosa el Tyrocini aritmètic, la instrucció de les quatre regles planes... és el primer manual científic escrit per una dona a Espanya.^{[cal citació]}

María Andresa Casamayor

Il·lustració moderna d'Eulogia Merle per al Museu Nacional de Ciència i Tecnologia.
Biografia
Naixement	(es) María Juana Rosa Andresa Casamayor de La Coma 30 novembre 1720 Saragossa (Espanya)
Mort	23 octubre 1780 (59 anys) Saragossa (Espanya)
Sepultura	Basílica del Pilar 41° 39′ 25″ N, 0° 52′ 42″ O
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtica, escriptora, mestra d'escola
Nom de ploma	Casandro Mamés de La Marca y Araioa
Obra
Obres destacables (1738) Tyrocinio arithmético

Infància

Va néixer el 30 de novembre, dia de Sant Andreu, de 1720, sent batejada l'endemà a l'Església del Pilar com a Maria Juana Rosa Andresa.^{[cal citació]} María Andresa va viure la seva infantesa en una casa del carrer del Pilar al si d'una rica família de comerciants tèxtils. El seu pare va ser el mercader francès Juan Joseph Casamayor nascut a Oloron (França), fill de Maria Abales i Juan Casamayor, i la seva mare la saragossana Juana Rosa de la Coma, filla del mercader Joan de la Coma i de Maria Alexandre. En aquells anys, la colònia francesa dominava el comerç de Saragossa conformant un nombrós grup de població amb fortes interrelacions comercials i familiars. El matrimoni dels pares va tenir lloc el 13 d'abril del 1705, sent Maria Andresa la setena de 9 fills.^{[cal citació]}

Obras

Va escriure, als 17 anys, dos textos sobre aritmètica:

Portada de la primera edició de 1738 del Tyrocinio Arithmetico.

Tyrocini aritmètic

• El primer, titulat Tyrocini aritmètic, instrucció de les quatre regles planes... (Saragossa: Joseph Fort, 1738), des del punt de vista matemàtic, el llibre està escrit en un llenguatge àgil i eminentment pràctic, amb una gran quantitat d'exemples i casos reals que permeten al lector aprendre de manera directa el maneig de les quatre regles de l'àlgebra menor: suma, resta, multiplicació i divisió. A més a més, mostra un coneixement precís de les unitats de longitud, pes, moneda, etc. utilitzades a Aragó, juntament amb les seves equivalències; mesures que es manejaven diàriament en el comerç del segle  XVIII. En la censura del llibre, el dominic fra Pedro Martínez, amic i col·laborador de María Andresa, revela un dels motius de la seva publicació: “la seva fi, en aquesta Obrilla només és facilitar aquesta instrucció a molts, que no poden aconseguir-la d'altra manera". Així, al perfil de Maria Andresa Casamayor es pot destacar una gran habilitat aritmètica i una profunda preocupació per l'educació.^{[cal citació]}

L'autora firma amb un pseudònim masculí, Casandro Mamés de La Marca i Araioa. Aquesta firma és un perfecte anagrama, mateixes lletres en diferent ordre, del seu nom María Andresa Casamayor. Félix Latassa a la seva monumental obra Biblioteca nova dels escriptors aragonesos , conté un error, ja que Latassa la nomena com Maria Andrea en lloc de Maria Andresa, un equívoc que ha arribat fins als nostres dies.

Casandro es reconeix com a "deixeble de l'Escola Pía" i dedica el Tyrocini a la mateixa "Escola Pía del Col·legi de Sant Tomàs de Saragossa". L'únic exemplar d'aquesta obra es conserva a la Biblioteca Nacional d'Espanya .

El Para si solo

• El segon, El Para si solo, va ser un manuscrit de 109 fulls sobre aritmètica avançada que no es va arribar a publicar ni es conserva. La seva traducció (aproximada) del llatí és "Prepara el teu terra". Latassa en diu que és un manuscrit que inclou taules d'arrels per poder realitzar càlculs "sense fer servir l'àlgebra".

Mestra de nenes

Amb la mort del seu pare el 1738 i del seu amic i col·laborador Pedro Martínez el 1739, els suports que havia tingut la jove Maria Andresa Casamayor van desaparèixer. A diferència del que era habitual per a una dona de la societat saragossana, María Andresa ni es va casar ni va entrar a l'Església, així que la resta de la seva vida va treballar per guanyar-se la vida. Va ser mestra de nenes i, durant bona part de la seva vida, mestra de primeres lletres a les aules públiques de la ciutat. Com a part de la seva retribució, se li va facilitar una casa on viure. L'edifici, situat al carrer Palomar de Saragossa, existeix actualment.^{[cal citació]}

Reconeixements

El 2009 l'Ajuntament de Saragossa va donar el seu nom a un grup d'habitatges, anteriorment "Grup José Antonio Girón", al Barri de Las Fuentes. També Gijón té un carrer amb el nom de la científica saragossana.

Placa Placa indicativa del grup d'habitatges Andresa Casamayor, al barri de Las Fuentes (Saragossa)

El 2018 va ser inclosa a la Taula Periòdica de les Científiques, realitzada pel Blog de divulgació "Naukas", juntament amb científiques de tot el món.

Correus d'Espanya el juny del 2020 va llançar una sèrie filatèlica Dones a la ciència, la primera emissió de segells dels quals està dedicada als 300 anys del naixement de Casamayor.

Al municipi madrileny de Paracuellos de Jarama hi ha un CEIP "Andrea Casamayor" nomenat en honor seu.

Reedició de Tyrocini Arithmetico

El 2020, 300 anys després del seu naixement a Saragossa, es va reeditar el seu llibre Tyrocinio arithmetico. Instrucció de les quatre regles planes .

• Tyrocinio Arithmetico , 1738, María Andresa Casamayor, Premses de la Universitat de Saragossa, 2021.

Documental

El 2020 va ser estrenat el documental La dona que somiava amb números, realitzat per Mirella R. Abrisqueta i produït per SinTregua, on la figura de Casamayor és la protagonista.

Referències

• ↑ Macho Stadler, Marta (15 de juliol de 2020 ^{[cal citació]}
• ↑ « ' Tyrocinio Arithmetico': primer text científic escrit per una dona a Espanya» . Biblioteca Nacional d'Espanya . 12 de febrer de 2020 . Consultat el 29 de novembre de 2020 .
• ↑ «Referències de la documentació utilitzada en la biografia de María Andresa Casamayor de la Coma» . http://museodematematicas.unizar.es . Consultat el 29 de novembre de 2020 .
• ↑ «Tyrocini arithmètic» . Biblioteca Digital Hispànica . Consultat el 8 de desembre de 2015 .
• ↑ Casat, María José (2006). Les dames del laboratori: Dones científiques a la història . Debat. p. 20. ISBN  9788483066881 .
• ↑ Perla Mateo, María Pilar. «Tres-cents anys després del seu naixement, la matemàtica Maria Andresa Casamayor es multiplica» . heraldo.és . Consultat el 30 de novembre de 2020 .
• ↑ «Biblioteca nova dels escriptors aragonesos, vol V, pàg 305» . Biblioteca Digital Hispànica . Consultat l'1 de març de 2019 .
• ↑ «Tres segles de María Andresa Casamayor, la primera escriptora de ciència en espanyol » .
• ↑ L'únic exemplar d'aquesta obra es conserva a la Biblioteca Nacional d'Espanya. Hi ha una versió facsímilar publicada el 2020 per la Universitat de Saragossa.
• ↑ Sánchez, Santiago Triana (13 de febrer de 2020). Els números d'una avançada . El País . ISSN  1134-6582 . Consultat el 30 de novembre de 2020 .
• ↑ Bernués, Juliol. «Somiant amb números, María Andresa Casamayor (1720-1780)» (.pdf) . Arxiv.org . Consultat l'1 de març de 2019 .
• ↑ Borroy, Ana Sánchez (28 de novembre de 2020). « " Maria Andresa Casamayor de la Coma va ser un far a la foscor del segle XVIII”» . ElDiario.es . Consultat el 30 de novembre de 2020 .
• ↑ Puyo, Patricia. «La dona que ens va acostar a la ciència» . El Periódico d'Aragó . Consultat el 29 de maig de 2016 .
• ↑ «Carrer de María Andrea Casamayor - Callejero de Saragossa - Callejero.net» . zaragoza.callejero.net . Consultat el 29 de maig de 2016 .
• ↑ Google Maps . Google Maps . Consultat el 29 de maig de 2016 .
• ↑ Valdés Solís, Teresa (23 de novembre de 2018). «La Taula Periòdica de les Científiques | Actualitat | Naukas» . naukas.com . Consultat el 9 de desembre de 2018 .
• ↑ Arizabaleta, Jennifer. «Una matemàtica aragonesa obre la nova sèrie filatèlica 'Dones en la ciència ' » . Redib Informa . Arxivat des de l' original el 13 de desembre de 2020 . Consultat el 30 de novembre de 2020 .
• ↑ La matemàtica saragossana María Andresa Casamayor es multiplica 300 anys després de néixer , María Pilar Perla Mateo, Heraldo, 29 de novembre de 2020
• ↑ https://www.unebook.es/ca/llibre/tyrocinio-arithmetico_273764 Tyrocinio Arithmetico , María Andres Casamayor, Premses de la Universitat de Saragossa, 2021, ISBN 978-84-1340-248-2
• ↑ Ros, Ana (25 de setembre de 2020). «La dona que somiava números» . Acadèmia de cinema . Consultat el 30 de novembre de 2020 .
• ↑ «La dona que somiava amb números, sobre la matemàtica Andresa Casamayor» . www.bne.es . 15 de gener de 2020 . Consultat el 30 de novembre de 2020 .

Bibliografia

• Bernués Pardo, Julio; Miana Sanz, Pedro J. «Soñando con números, María Andresa casamayor (1720-1780)» (en castellà). Revista Suma, Vol. 91, 2019, pàg. 81-86. ISSN: 1130-488X.
• Casado Ruíz de Lóizaga, María José. Las damas del Laboratorio (en castellà). Penguin Random House, 2012. ISBN 9788499922515.
• Maz-Machado, Alexander; León-Mantero, Carmen; Madrid, María José. «Una mirada a la Ciencia Española del siglo XVIII: Los autores españoles de libros de matemáticas». A: Carmen López-Esteban, Alxander Maz-Machado (eds.). Las matemáticas en España durante el siglo XVIII a través de los libros y sus autores (en castellà). Ediciones Universidad de Salamanca, 2020, p. 45-62. ISBN 978-84-1311-295-4.
• Miana, Pedro J.; Bernués, Julio (eds.). Tyrocinio Arithmetico (en castellà). Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2020. ISBN 978-84-1340-248-2.
• Miana, Pedro J. «La mujer que soñaba con números» (en castellà). ARBOR Ciencia, Pensamiento y Cultura, Vol. 196, Num. 796, 2020, pàg. 1-2. ISSN: 0210-1963.

Enllaços externs

• 300 anys de Maria Andresa Casamayor . Universitat de Saragossa
• Maria Andresa Casamayor de la Coma (1720-1780) . Museu de Matemàtiques. Monestir de Casbes.
• Maria Andresa Casamayor, Per què vaig signar amb nom d'home , podcast de l'Associació Clàssiques i Modernes