Manuel Santana Martínez

tennista professional espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia

Manuel Santana Martínez

Manuel Santana Martínez, més conegut com a Manolo Santana (Madrid, 10 de maig de 1938 - Marbella, 11 de desembre de 2021)[1] fou un jugador de tennis espanyol que va ser un dels millors tennistes dels anys 1960, quan va aconseguir tres dels quatre torneigs de Grand Slam. Disputà un total de cinc finals de Grand Slam i en totes va obtenir el títol.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Manuel Santana Martínez
Thumb
Biografia
Naixement(en) Manuel Martinez Santana
10 maig 1938
Madrid
Mort11 desembre 2021 (83 anys)
Marbella (Província de Màlaga)
ResidènciaMarbella
Activitat
Ocupaciótennista, entrenador de tennis
Activitat1968 - 1977
Patrimoni net estimatcap valor
Nacionalitat esportivaEspanya
Esporttennis
Disciplina esportivatennis individual
Mà de jocdretà
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 113–44   5 145 (1975)
Tennis dobles 20–22 valor desconegut
Hall of fame Info HOF
ATP Info ATP
Trajectòria
  Equip Competició
1958-1973 Equip de Copa Davis d'Espanya
Participà en
1968Jocs Olímpics d'Estiu de 1968
Família
CònjugeClaudia Inés Rodríguez (2013–2021), divorci
Mila Ximénez (1983–1986), divorci
FillsBeatriz Santana
 ()
Premis

Tanca

L'any 1968 va guanyar una medalla d'or i una d'argent als Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic en la categoria individual i dobles respectivament, però en tractar-se d'un esport d'exhibició, les medalles no estan comptabilitzades oficialment.

Després de retirar-se fou capità de l'equip espanyol de Copa Davis a dues ocasions. Va formar part de l'organització del Mutua Madrid Open i va dirigir els clubs de tennis Manolo Santana Racquets Club a Marbella i el Sport Center Manolo Santana a Madrid.

El 2004 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[2]

Biografia

Va néixer el 10 de maig de 1938 a Madrid durant la Guerra Civil Espanyola en una família humil. Es va iniciar al tennis amb deu anys mentre treballava d'aplegapilotes al Club de Tenis Velázquez.

S'ha casat en quatre ocasions amb tres divorcis successius: María Fernanda González-Dopeso (1962-1980) amb la qual va tenir tres fills (Manuel, Beatriz i Borja), la col·laboradora televisiva Mila Ximénez (1983-1986) amb la qual va tenir una filla (Alba), la model sueca Otti Glanzielus (1990-2008) i la colombiana Claudia Inés Rodríguez (2013-2021).[3]

Fou condecorat amb la Gran Creu de la Reial Orde del Mèrit Esportiu l'any 2000 que atorga el Consejo Superior de Deportes, i el 2008 fou nomenat Cavaller Gran Creu de l'Orde del Dos de Maig.

Torneigs de Grand Slam

Individual: 4 (4−0)

Més informació Resultat, Núm. ...
Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Guanyador1.1961Roland Garros Nicola Pietrangeli4−6, 6−1, 3−6, 6−0, 6−2
Guanyador2.1964Roland Garros (2) Nicola Pietrangeli6−3, 6−1, 4−6, 7−5
Guanyador3.1965US Open Cliff Drysdale6−3, 7−9, 7−5, 6−1
Guanyador4.1966Wimbledon Dennis Ralston6−4, 11−9, 6−4
Tanca

Dobles: 1 (1−0)

Més informació Resultat, Núm. ...
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyador1.1963Roland Garros Roy Emerson Gordon Forbes
Abe Segal
6−2, 6−4, 6−4
Tanca

Carrera esportiva

El seu primer triomf fou el campionat d'Espanya l'any 1958. Al llarg de la seva carrera va guanyar un total de 72 títols repartits entre l'Era amateur i l'Era Open, quatre d'ells de categoria Grand Slam. En una època dominada per tennistes estatunidencs i australians, Santana fou un dels pocs tennistes europeus que va poder superar-los. Va guanyar almenys un títol en els tres Grand Slams que va disputar (Roland Garros, Wimbledon i US Open) però mai va participar en l'Open d'Austràlia. Amb la seva victòria a Wimbledon va trencar una ratxa de 12 anys sense victòria europea, mentre que als Estats Units no guanyava un tennista europeu des de Henri Cochet l'any 1928. Va rebre una important oferta per esdevenir professional a principis dels 60, però gràcies a la intervenció de Juan Antonio Samaranch es va poder mantenir en el circuit amateur i seguir disputant els torneigs de Grand Slam i la Copa Davis, a diferència de l'altra gran figura espanyola de l'època Andrés Gimeno.

Va liderar l'equip espanyol de Copa Davis durant molts anys i va aconseguir classificar-lo per la final en dues ocasions però fou derrotat per Austràlia en ambdós (1965, 1967). En aquesta època, l'equip guanyador accedia directament a la final de la següent edició per poder defensar el títol.

Es va retirar l'any 1970 després de guanyar a Rod Laver en el Comte de Godó, però tres anys després va decidir tornar a jugar però només per disputar la Copa Davis. Va mantenir aquesta situació fins al 1980 que es va retirar definitivament.

Va seguir lligat al món del tennis fent d'entrenador, promotor de torneigs i va seguir jugant en el circuit sènior. Fou capità de l'equip espanyol de Copa Davis en dues etapes (1980-1985 i 1995-1999). L'any 1984 fou admès com a membre de l'International Tennis Hall of Fame. Quan Madrid va adquirir el torneig de categoria Masters (Madrid Open), Santana va formar part de l'organització i en fou el seu primer director. La pista principal del recinte en la qual es disputa el torneig (Caja Mágica) fou anomenada "Estadio Manolo Santana". També va dirigir els clubs de tennis Manolo Santana Racquets Club a Marbella i el Sport Center Manolo Santana a Madrid.

Palmarès

Individual: 16

  • Títols aconseguits en l'Era Open (1968-1970)
Més informació Resultat, Núm. ...
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Guanyador 1. 2 de juny de 1968 Berlín, Alemanya Terra batuda Tom Okker 6−8, 6−4, 6−1, 6−2
Guanyador 2. 8 de juny de 1968 Helsinki, Finlàndia Toomas Leius 6−1, 6−1, 6−4
Guanyador 3. 20 d'octubre de 1968 Jocs Olímpics (demostració), Guadalajara, Mèxic Terra batuda Manuel Orantes 2−6, 6−3, 3−6, 6−3, 6−4
Guanyador 4. 10 de novembre de 1968 Campionat d'Espanya, Barcelona, Espanya Terra batuda Manuel Orantes 6−4, 3−6, 6−2, 6−2
Guanyador 5. 5 de gener de 1969 València, Espanya Robert Maud 6−2, 2−6, 6−4
Guanyador 6. 13 d'abril de 1969 Madrid, Espanya Terra batuda Arthur Ashe 9−11, 6−4, 8−6, 6−1
Guanyador 7. 13 de juliol de 1969 Bastad, Suècia Terra batuda Ion Țiriac 8−6, 6−4, 6−1
Guanyador 8. 3 d'agost de 1969 Lisboa, Portugal Terra batuda François Jauffret 6−1, 6−0, 6−2
Guanyador 9. 17 d'agost de 1969 Kitzbühel, Àustria Terra batuda Manuel Orantes 6−4, 6−2, 6−3
Guanyador 10. 19 d'octubre de 1969 Madrid (2) Terra batuda Juan Gisbert 6−1, 6−3, 8−6
Guanyador 11. 4 de gener de 1970 València (2) Manuel Orantes 7−5, 1−6, 4−6, 6−3, 6−3
Guanyador 12. 15 de març de 1970 El Caire, Egipte Terra batuda Alex Metreveli 7−5, 6−2, 6−4
Guanyador 13. 3 de maig de 1970 Madrid (3) Terra batuda Lew Hoad 6−3, 8−10, 6−3, 6−0
Guanyador 14. 4 d'octubre de 1970 Sevilla, Espanya Terra batuda Gene Scott 6−1, 2−6, 8−6, 6−4
Guanyador 15. 25 d'octubre de 1970 Barcelona, Espanya Terra batuda Rod Laver 6−4, 6−4, 6−4
Guanyador 16. 18 d'octubre de 1971 Saragossa, Espanya Terra batuda Harald Elschenbroich 6−4, 6−4, 8−6
Tanca

Equips: 2 (0−2)

Més informació Resultat, Núm. ...
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Finalista 1. 27 − 29 de setembre de 1965 Copa Davis, Sydney, Austràlia Gespa José Luís Arilla
Juan Manuel Couder
Juan Gisbert
Roy Emerson
John Newcombe
Tony Roche
Fred Stolle
1−4
Finalista 2. 26 − 28 de setembre de 1967 Copa Davis, Brisbane, Austràlia Gespa José Luís Arilla
Juan Gisbert
Manuel Orantes
Bill Bowrey
Roy Emerson
John Newcombe
Tony Roche
1−4
Tanca

Trajectòria

Individual

Més informació Torneig, Era amateur ...
TorneigEra amateurEra OpenTítolsV – D
1958195919601961196219631964196519661967196819691970
Open d'Austràlia Absent 0 / 0 0 – 0
Roland Garros A A QF G SF SF G 2R A A A 4R 4R 2 / 8 35 – 6
Wimbledon 1R 3R 3R 2R QF SF 4R A G 1R 3R A A 1 / 10 26 – 9
US Open A 2R A A A A 2R G SF A A 4R 4R 1 / 6 20 – 5
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;
Tanca

Referències

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.