espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
La mandioca (Manihot esculenta),[1] de vegades anomenada també iuca[1] (no s'ha de confondre amb el gènere iuca o Yucca), és una espècie de planta amb flors del gènereManihot dins la família de les euforbiàcies. És nativa de la zona tropical d'Amèrica del Sud (Brasil, Bolivia, Perú, Equador i Colòmbia).[2]
D'aquesta planta s'obté la tapioca, aliment ric en glúcids com el midó.[3]
És un arbust perennifoli, monoic, amb arrels tuberoses engruixides, fusiformes i d'arrels fibroses. Les fulles són alternes, palmades i estipulades.
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1766 a l'obra Institutiones Rei Herbariae juxta nutum Naturae Digestae ex Habitu de Heinrich Johann Nepomuk von Crantz (1722-1799)[2]
Manihot palmata var. flabellifolia(Pohl) Müll.Arg.
Manihot spruceiPax
Manihot utilissimaPohl
Manihot utilissima var. castellanaPohl
Manihot utilissima var. sutingaPohl
Es conrea com a aliment bàsic a molts països tropicals. La mandioca és la tercera font d'hidrats de carboni de la humanitat.[4][5] La mandioca es classifica com "dolça" o "amargant" segons el nivell de la substància tòxica (glucòsids cianogènics) que conté. Una preparació poc acurada de la mandioca causa una malaltia anomenada konzo. Tanmateix, els agricultors prefereixen conrear varietats "amargants", puix que són més resistents a les plagues.[6]
L'arrel de mandioca fa de 5 a 10 cm de diàmetre i arriba a fer de 50 a 80 cm de llarg. L'interior de l'arrel pot ser blanca o grogosa. És rica en midó, calci, fòsfor i vitamina C (25 mg/100 g) però pobra en proteïnes i altres nutrients.
Phillips, T. P. (1983). An overview of cassava consumption and production. In Cassava Toxicity and Thyroid; Proceedings of a Workshop, Ottawa, 1982 (International Development Research Centre Monograph 207e). pp. 83-88 [F. Delange and R. Ahluwalia. editors]. Ottawa. Canada: International Development Research Centre.