antic títol dels prínceps sobirans hindús From Wikipedia, the free encyclopedia
Maharajà (del sànscrit महाराज mahārāja, "gran rei", de mahānt, "gran" i rājan, "rei") és un títol nobiliari utilitzat pels prínceps sobirans de l'Índia, principalment pels hindús. En femení és maharaní, títol que s'utilitza tant per indicar l'esposa d'un maharajà com, en alguns estats, una dona que governa per dret propi. La vídua d'un maharajà rep el títol de rajmata.[1] El terme maharaj indica separació d'oficines de nobles i religiosos, encara que en hindi el sufix a de maharajà sigui mut i fa que els dos títols siguin gairebé homòfons. Degut a la gran influència del sànscrit en el vocabulari de la majoria de llengües de l'Índia i Àsia, la paraula 'maharajà' s'utilitza en moltes llengües índies modernes, com l'hindi, l'oriya, el panjabi, el bengalí, el gujarati, etc.
| Tipus | càrrec i títol nobiliari  |
|---|---|
| Estat | Índia |
En vigílies de la seva independència el 1947, l'Índia (inclòs l'actual Pakistan) tenia més de 600 principats, cadascun amb el seu propi governant, sovint un Raja o Thakur (si el governant era Hinduista) o Nabab (si era Musulmà), amb una sèrie de títols més corrents també. L'Imperi Britànic governava directament dues terceres part de l'Índia; la resta estava governat indirectament a través de prínceps sota la considerable influència de representants britànics, com els ministres residents (funcionaris d'estat o diplomàtics), a les seves corts.
La paraula maharajà es pot entendre simplement com a rei (com en el Jammu i Caixmir), malgrat la seva traducció literal de «gran rei». Això és degut al fet que només un pocs estats eren realment suficientment poderosos i rics perquè els seus governants fossin considerats 'grans' monarques; la resta eren principats menors, de vegades una mica més gran que ciutats o agrupacions de pobles. La paraula, malgrat tot, pot també voler dir emperador en l'ús contemporani a l'Índia.
El títol de maharajà no era massa comú abans de la colonització gradual britànica de l'Índia, durant i després de la qual molts Rajàs i altres governants hindús van veure elevat el seu rang al de maharajà, independentment que aquests nous maharajàs governessin petits estats, de vegades per alguna raó no relacionada amb la importància de l'estat que governessin, per exemple donar suport durant la Primera Guerra Mundial o la Segona Guerra Mundial. Dos Rajàs que es van convertir en maharajàs durant el segle xx van ser el Maharajà de Cochin i el llegendari Maharajà Jagatjit Singh de Kapurthala.
.jpg)
A l'imperi mogol era força comú atorgar a diversos prínceps (hereditaris o no) una sèrie títols elevats com una mena de rang protocol·lari. Molts d'aquests s'elaboraven explícitament a partir de Maharajà, en el següent ordre descendent:
Hi va haver més títols compostos més simples en altres principats, com són:
Alguns dinasties hindús fins i tot va arribar a utilitzar un estil únic, incloent-hi un terme que, com a tal, no és de rang principesc, per exemple, Maharajà Gaikwar de Baroda, Maharajà Scindia de Gwalior, Maharajà Holker d'Indore, tres de les cases regnants de més alt rang.
Com Rajà i d'altres títols, Maharajà va ser repetidament atorgat a persones notables sense principat, com els zamindars.
Maharaj Kumar (o Maharajkumar) vol dir fill d'un Maharajà; l'equivalent femení és Maharaj Kumari (o Maharajkumari) per la filla d'un Maharajà.
En molts estats indonesis va començar a utilitzar-se quan l'arxipèlag encara era predominantment Hindú (Bali encara ho és) o Budista. Alguns van ser governats per un Maharajà, com Srivijaya iKutai Karta Negara (fins que el regne es va convertir a l'islam el 1565, quan es va adoptar el títol de Soldà). Encara es fan servir títols tradicionals en alguns membres d'aquesta dinastia, com és el cas de Pangeran Ratu.
A la península Malàisia:
Al nord de Borneo, el títol de Maharajah de Sabah i Rajah de Pulau Gaya i Sandakan va ser utilitzat entre el 29 de desembre de 1877 i el 26 d'agost de 1881 per Alfred Dent.
A les Filipines, concretament a Sulu, Maharajà (també escrit Maharajah) va ser un títol atorgat a prínceps de diverses subdivisions. Algunes parts de les illes filipines podien haver estat governades per líders de les comunitats com a Maharajah un cop sota els imperis Srivijaya i Majapahit.
Durant l'establiment del Sultanat aproximadament entre 1425 i 1450, el títol de Maharajà va ser, fins i tot, utilitzat pel Soldà de Sulu, és el cas del Maharajà Upo.
La paraula pot també formar part de títols utilitzats per la noblesa malaia.
El palau del Yang di-Pertuan Agong (principal governant federal electe) de l'actual Malàisia és anomenat Datuk Maharajà Lela Penghulu Istana Negara.
El Maharajà també va formar part dels títols de la noblesa al Sultanat d'Aceh a Sumatra. En el passat el títol de Maharajà es donava al líder d'una família noble no governant i al Primer Ministre Maharajà Mangkubumi. L'últim Primer Ministre d'Aceh que va rebre el títol de Maharajà Mangkubumi, Habib Abdurrahman el Zahir, també va actuar com a ministre d'afers exteriors d'Aceh, però va ser deposat i exiliat a Jeddah per les autoritats colonials de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals l'octubre de 1878.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
