bastó curt o pal, generalment de fusta, emprat com a arma From Wikipedia, the free encyclopedia
La maça és una arma o bastó cerimonial de mà consistent en un mànec i un capçal gruixut i pesant que serveix per ferir, ja sigui colpejant o aixafant l'adversari.[1] Té una forma similar a la del martell, però amb una mida més gran. Va ser la primera arma ideada per assassinar humans. Hi ha diversos exemples de trauma contundent causat pels maces en el passat, inclòs al lloc de Nataruk a Turkana, Kenya, descrit com l'escenari de un conflicte prehistòric entre bandes de caçadors-recol·lectors fa 10.000 anys.[2]
 | |
| Tipus | objecte contundent, bastó, arma, objecte arqueològic i artefacte |
|---|---|
Les forces de la policia i els seus predecessors han afavorit tradicionalment l'ús, sempre que és possible, d'armes menys letals que les pistoles o les espasses. Fins a temps recents, quan es van disposar alternatives com ara tassers i esprai de pebre, aquesta categoria d'armes policials s'ha omplert generalment amb algun tipus de maça de fusta anomenada de manera diversa porra, bastó, bastonet o lathi. Sovint també s'utilitzen maces curtes i flexibles, especialment els agents de paisà que han d'evitar avís. Aquests es coneixen col·loquialment com a blackjack, saps o cosses.
Per contra, se sap que els delinqüents s'armen amb una sèrie de maces casolanes o improvisades, generalment de mides fàcilment ocultables, o que es pot comptar que es porten amb finalitats legítimes (com ara bat de beisbol).
A més, els monjos Shaolin i membres d'altres ordes religiosos d'arreu del món han emprat de tant en tant els barrots com a armes defensives.
La maça ha anat evolucionant de diverses maneres al llarg de la història, tot i que el seu ús no ha variat gaire.
Les primeres maces van aparèixer durant els inicis de la prehistòria, abans del 10.000 aC.;[2] en aquella època estaven formades bàsicament per un mànec de fusta unit a una pedra. Eren molt similars als martells i destrals, per això se n'han trobat pocs exemplars; la majoria s'han inclòs a la categoria de destrals.
La maça s'emprava com a arma de guerra entre persones i també per caçar. Va ser molt utilitzada per les civilitzacions antigues fins a l'edat del bronze, tot i que va començar a caure en desús per l'evolució d'altres armes. En aquesta època destaca la gran feina de polidesa dels artesans de l'antic Egipte que treballaven amb maces, ja que van polir pedres molt dures i els van donar una forma "esfèrica" o de "pera" molt característiques. Són els "caps de maces ceremonials" d'Horus Escorpí, governant protodinástic, i de Narmer, el primer faraó de Dinastia I d'Egipte.
Durant l'Edat antiga (Antiga Grècia i Antiga Roma), l'ús de maces va quedar en un segon pla, i les armes amb pal de llança eren les més emprades. Només a partir de la disgregació de l'Imperi Romà, hi ha referències del seu ús a la cavalleria; com a mínim a l'Imperi Romà d'Orient.[3] La resta de pobles, els "bàrbars", seguien utilitzant-les, tot i que algunes ja eren de dues mans. Els perses també utilitzaven una gran varietat de maces, ja que per als seus cavallers eren molt més còmodes que no pas una espasa o altra arma.
A l'edat mitjana les maces ja es construïen amb metall en la seva totalitat, assolint formes especialitzades i complementant-se amb pues o cadenes per dotar-les de més mobilitat. A causa del fet que eren simples i barates eren també bastant comunes. Tot i així, pocs exemplars d'aquestes maces sobreviuen avui dia. La majoria dels exemplars trobats als museus són d'una millor qualitat i sovint decorats.[4]
La maça era l'arma habitual de la cavalleria durant l'edat mitjana, sobretot dels exèrcits essencialment mercenaris del nord d'Itàlia.
També és conegut que fins i tot les maces eren emprades pel clergat i l'església a la guerra en comptes d'armes de tall per evitar fer sagnar als seus enemics, cosa que tenien prohibida.
El desenvolupament d'armes més efectives han fet caure en desús la maça, ja que requereix proximitat entre els combatents i això no acostuma a passar en la guerra moderna. Cal destacar, però, que les armes com la maça van protagonitzar una breu reaparició durant la Primera Guerra Mundial, quan es van utilitzar en els combats cara a cara a les trinxeres i rases com a armes crues.
Així doncs, rarament s'utilitza en combat, tot i que si que és freqüent veure-la com a símbol d'autoritat. Un exemple d'aquest cas és la Maça de la Cambra de Representants dels Estats Units.
Les maça parlamentària és usada en diversos parlaments després del sistema Westminster. Es treu de la taula quan s'acaba una sessió, però també quan un parlant nou s'està elegint per mostrar que el parlament no està preparat per dirigir.
La maça cerimonial és una maça ricament guarnida, sovint feta d'argent, la part superior de la qual proveïda amb un pom i decorada amb un escut d'armes, normalment de corporacions eclesiàstiques eminents, magistrats i cossos acadèmics com una marca i símbol de jurisdicció.
Les maces de desfilada s'utilitzen com a element de desfilada, més que una eina de guerra, especialment en bandes militars. Els moviments específics de la maça del comandant de tambor indicaran les ordres específiques que la banda vagi al davant.
Les maces d'universitat s'empren d'una manera similar a les maces parlamentàries. Simbolitzen l'autoritat i independència d'una universitat. Es transmeten típicament dins al començament d'una cerimònia de convocatòria.
Com moltes armes, des de temps feudals, les maces s'han utilitzat en heràldica en blasons o com a càrrega a l'escut o com ornaments externs. Alguns exemples d'aquestes maces apareixen als escuts de diferents ciutats franceses com Cognac o Colmar; i també a diferents armorials, com el de Gelre. Aquí algunes representacions:
 |
.svg) |
 |
Encara que potser sigui la més simple de totes les armes, les maces venen en moltes varietats, incloent-hi:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
