Míkonos

Míkonos^[1] o Míconos^[2] (en grec: Μύκονος, AFI [míkonos]) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és situada entre Tinos, Siros i Naxos. Té una superfície de 86 km², una població d'uns 10.000 habitants (2011) i una altitud màxima de 364 m. Administrativament, formava part de l'antiga i la ja desapareguda prefectura de les Cíclades, però a partir de l'1 de gener del 2011 constitueix una de les 74 unitats perifèriques de Grècia.

Míkonos

Tipus	illa
Localització
37° 27′ N, 25° 20′ E
Prefectura	Cyclades Prefecture (en)
Població humana
Població	10.134 (2011) (95,79 hab./km²)
Geografia
Part de	Cíclades
Superfície	105,793 km²
Banyat per	mar Egea
Identificador descriptiu
Codi postal	84600
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu
Lloc web	mykonos.gr

Es tracta, juntament amb Santorí, d'una de les dues illes més populars com a destinació turística, amb molts de visitants de la jet-set internacional i, en conseqüència, té molta més pressió humana que la resta de veïnes. Els seus atractius principals són les platges, la vida nocturna i la proximitat a l'illa de Delos, amb els seus importants jaciments arqueològics. Darrerament el turisme massiu a Míconos rep crítiques per la degradació que ocasiona al medi ambient de l'illa. Míconos està connectada per vaixell amb el Pireu, Tessalònica i la major part d'illes de la mar Egea. La localitat principal és la vila de Míconos, anomenada també Khora (grec: Χώρα, 'capital'), a la costa occidental.

Història

Segons el mite, Míconos fou l'indret on va tenir lloc la batalla entre Zeus i els gegants, i també es deia que era el lloc on Hèracles havia derrotat els gegants. És probable que l'origen d'aquesta llegenda derivi del fet que la geologia de l'illa és granítica, i als cims dels turons guaiten blocs immensos d'aquesta pedra que pogueren evocar la forma dels gegants. També es deia que hi havia mort Àiax Oileu, i a l'antiguitat s'hi mostrava la seva tomba.^[3]

L'illa era poblada per jonis. En la Primera Guerra mèdica (492-490 aC), els perses envaïren l'illa, però després de la victòria dels grecs, caigué sota la influència dels atenesos i passà a formar part de la Lliga de Delos. Posteriorment, cap al 370 aC, continuava lligada a Atenes per mitjà d'una nova lliga naval.^[4]

El Periple de Pseudo-Escílax diu que a l'illa hi havia dues polis, però no se'n coneix el nom. Sembla que ja de ben antic varen conformar una federació, i al segle iii aC estaven completament unificades en una de sola. Tampoc no es coneix la localització dels seus centres urbans, però és probable que una fos a l'actual Khora i l'altra al Paleokastro d'Ano Mera.^[4]

Imatges

• 
  Posta de sol
• 
  Paradeta de mocadors en un carreró del poble de Míkonos (Khora)
• 
  La petita Venècia de Míkonos
• 
  Cartell de benvinguda al port de l'illa
• 
  Aeroport de Míkonos

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

1. «Míkonos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015. ISBN 9788441224223.
3. Smith, William (ed.). «Myconus». A: Dictionary of Greek and Roman Geography, 1854.
4. Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 760.