Mètode de Galerkin

En matemàtiques, i concretament en anàlisi numèrica, el mètode de Galerkin o, millor dit, els mètodes de Galerkin, són procediments que permeten convertir els problemes amb operadors continus en discrets. Bàsicament, serveixen per determinar els coeficients d'una sèrie de potències enteres que és la solució d'una equació diferencial ordinària o parcial.

Són els antecedents i la base dels mètodes d'elements finits.^[1] Normalment es dona el nom juntament amb el mètode d'aproximació utilitzat: mètode de Ritz-Galerkin, de Petrov-Galerkin, de Bubnov-Galerkin, de Taylor-Galerkin, etc.

Deu el seu nom al matemàtic rus Boris Galerkin, qui el va publicar el 1915^[2] tot i que feia referència al físic que el va inspirar: Walther Ritz^[3] qui podria considerar-se l'autèntic descobridor.

Referències

1. Repin, 2015, p. 354.
2. Repin, 2015, p. 352.
3. Pont, 2012, p. 24.

Bibliografia

• Pont, Jean-Claude. Le destin douloureux de Walther Ritz (1878-1909), physicien théoricien de génie (en francès). Archives de l'état du Valais, 2012. ISBN 9782970063650.
• Repin, Sergey «One Hundred Years of the Galerkin Method» (en anglès). Computational Methods in Applied Mathematics, Vol. 17, Num. 3, 2017, pàg. 351-357. DOI: 10.1515/cmam-2017-0013. ISSN: 1609-9389.

Enllaços externs

• Weisstein, Eric W. «Galerkin Method». MathWorld--A Wolfram Web Resource, 2019. [Consulta: 10 agost 2019]. (anglès)