Remove ads
Luis Dabán y Ramírez de Arellano (Pamplona, 28 de maig de 1841 - Madrid, 22 de gener de 1892) fou un militar i polític navarrès, diputat a Corts durant la restauració borbònica
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Luis Daban y Ramírez de Arellano  28 maig 1841 Pamplona (Navarra) | ||
| Mort | 22 gener 1892 (50 anys) Madrid | ||
 Senador al Senat espanyol | |||
| 15 febrer 1891 – 22 febrer 1892 Circumscripció electoral: Puerto Rico | |||
 Director general de la Guàrdia Civil | |||
| 14 novembre 1890 – 22 gener 1892 ← Tomás O'Ryan y Vázquez – Romualdo Palacio → | |||
| Senador al Senat espanyol | |||
| 27 novembre 1887 – desembre 1890 Circumscripció electoral: Múrcia | |||
 Governador de Puerto Rico | |||
| 31 octubre 1884 – 6 gener 1887 ← Ramón Fajardo Izquierdo – Romualdo Palacio → | |||
-Common_Version.svg){kind=small} Capità general d'Aragó | |||
| 31 gener 1882 – 27 octubre 1884 ← Ignacio María del Castillo y Gil de la Torre – Zacarías González Goyeneche → | |||
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 23 febrer 1876 – 10 novembre 1876 – Josep Escrig i Font → Circumscripció electoral: Sogorb | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | Militar | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | general | ||
| Conflicte | Tercera Guerra Carlina Guerra dels Deu Anys | ||
Remove ads
Va néixer el 28 de maig de 1841 a Pamplona. En la seva joventut es va incorporar a l'exèrcit, participant en les campanyes de Santo Domingo (1864-1865) i, més tard, en 1868, en la Guerra dels Deu Anys, a Cuba. En 1872 retorna a la Península, on participaria en la Tercera Guerra Carlina, aconseguint-hi el títol de mariscal de camp. Després d'això, va tornar a Cuba, on va obtenir el títol de comandant general del departament oriental.
El desembre de 1874 va posar-se a disposició del colpista Arsenio Martínez-Campos Antón en el pronunciament de Sagunt i facilità la restauració borbònica.
Fou elegit diputat per Sogorb a les eleccions generals espanyoles de 1876, però renuncià al seu escó per incompatibilitat per haver estat nomenat Segon Caporal de les Filipines. També fou governador de Puerto Rico de 1884 a 1887. Posteriorment fou director general de la Guàrdia Civil, de 1890 a 1892.[1] Va morir el 22 de gener de 1892 a Madrid.[2]
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads