Luci Corneli Escipió Asiàtic

Luci Corneli Escipió Asiàtic (en llatí: Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cornèlia, i de la família dels Escipions, d'origen patrici. Era fill de Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC), i germà de Publi Corneli Escipió. És l'únic membre de la família del que es conserven algunes monedes.^[1]

Per a altres significats, vegeu «Luci Corneli Escipió Asiàtic (desambiguació)».

Luci Corneli Escipió Asiàtic

Nom original	(la) Lucius Cornelius Scipio Asiaticus
Biografia
Naixement	c. 230 aC antiga Roma
Mort	183 aC (46/47 anys) valor desconegut
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
190 aC – 190 aC Juntament amb: Gai Leli
Pretor
Governador romà
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana mitjana
Família
Família	Cornelis Escipions
Cònjuge	valor desconegut
Fills	Luci Corneli Escipió
Pares	Publi Corneli Escipió   i Pomponia
Germans	Publi Corneli Escipió Africà

Va servir com a llegat del seu germà a Hispània, i va conquerir la ciutat d'Oringis l'any 208 aC. Al final de la guerra el seu germà el va enviar a Roma per portar la notícia. L'any 193 aC va ser nomenat pretor i va obtenir la província de Sicília.

Va ser elegit cònsol l'any 190 aC amb Gai Leli. El senat no tenia gaire confiança en les seves habilitats, i dubtava a donar-li el govern de Grècia i la direcció de la guerra contra Antíoc III el Gran, però el seu germà Publi es va oferir a servir com a llegat seu, cosa que li va garantir el nomenament. Va derrotar Antíoc definitivament a Magnèsia del Sípil, i llavors Antíoc va recórrer a Publi, que li devia un favor. Publi va aconseguir del seu germà uns termes de pau menys severs (tot i que ho foren força), però el senat va imposar condicions més dures.

L'any 189 aC, Publi i el seu germà Luci van tornar a Roma. Luci va celebrar el seu triomf i va rebre el sobrenom d'Asiàtic, però aviat els dos germans van ser acusats d'haver estat subornats per Antíoc i d'apropiar-se part dels diners pagats pel rei al tresor romà. Va dirigir l'acusació Marc Porci Cató, enemic personal seu, i no es pot establir si hi ha res de veritat en aquesta història.

L'any 187 aC els tribuns coneguts com els Petil·lis van obligar als germans Escipions a retre comptes dels diners rebuts d'Antíoc. Luci va presentar els comptes, però Publi no va accedir, per orgull; i, sentint-se ultratjat, va estripar davant el senat tots els documents financers de la campanya, entre els aplaudiments de la multitud. Aquesta conducta va produir una impressió desfavorable, i Luci va tornar a ser portat a judici aquell mateix any, va ser declarat culpable i va haver de pagar una forta multa, mentre el tribú de la plebs Gai Minuci exigia el seu empresonament fins al pagament. Publi va obligar el tribú a alliberar al seu germà, i la cosa podia haver acabat malament si no hagués estat que Tiberi Semproni Grac, pare del famós tribú, que exercia també com a tribú de la plebs, va alliberar Luci, confiscant-li, això sí la seva propietat. Com que Luci no va cobrir la multa, va haver de fer una col·lecta entre amics i clients (es van recaptar prou diners per pagar i encara per restaurar el seu patrimoni, però només va acceptar el necessari per pagar).

A despit de les multes i de ser considerat pobre, l'any 185 aC va celebrar uns magnífics jocs que havia promès si derrotava Antíoc, i Valeri Àncies diu que va obtenir els diners en una ambaixada en la qual li encarregaren arranjar un conflicte entre Antíoc i Èumenes I de Pèrgam. L'any 184 aC va ser candidat a censor, però no el van elegir, i el càrrec va ser pel seu vell enemic Cató, que va donar una altra prova del seu odi a la família privant Luci del seu cavall en la revista dels cavallers. Desenganyat de la vida pública, es va retirar a la seva vil·la de la Campània, on va morir l'any següent.^[2]

Referències

1. Smith, William. «L. Cornelius Scipio Asiaticus». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. 3. Boston: Walton and Maberly, 1870, p. 746-7.
2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 747.