Luci Calpurni Pisó Frugi (cònsol)

Luci Calpurni Pisó Frugi (llatí: Lucius Calpurnius Piso Frugi) va ser un magistrat romà, d'ascendència incerta, ja que els Fasti no mencionen el nom del seu pare. Pertanyia a la gens Calpúrnia, una antiga família romana d'origen plebeu.

Luci Calpurni Pisó Frugi

Nom original	(la) L. Calpurnius L.f.C.n. Piso Frugi
Biografia
Naixement	177 aC antiga Roma
Mort	Després de 120 aC valor desconegut
Pretor
valor desconegut – valor desconegut
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Tribú de la plebs
149 aC – 149 aC
Cònsol romà
133 aC – 133 aC Juntament amb: Publi Muci Escèvola
Censor romà
120 aC – 120 aC
Activitat
Ocupació	historiador de l'antiga Roma, polític de l'antiga Roma, analista, escriptor, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana tardana
Família
Família	Calpurnius Piso
Cònjuge	valor desconegut
Fills	Luci Calpurni Pisó Frugi
Pares	Luci Calpurni Pisó (polític)   i valor desconegut

Va rebre el malnom Frugi per la seva honestedat, ja que la paraula equival a "home d'honor". Va ser tribú de la plebs l'any 149 aC, any en què va proposar la llei contra l'extorsió a les províncies anomenada Lex Calpurnia de Repetundis.

L'any 133 aC va ser cònsol juntament amb Publi Muci Escevola i el senat l'envià a lluitar contra els esclaus revoltats. Va aconseguir una victòria parcial, però no els va poder dominar. El comandament va passar finalment al cònsol següent Publi Rupili.

Encara que no se sap segur la data, es creu que va ser censor cap a l'any 120 aC.

Pisó va ser un ferm partidari del partit aristocràtic, oposant-se amb força a Gai Grac i especialment a la llei frumentària que aquest patrocinava. Va deixar escrits alguns discursos i uns Annals de la història de Roma, des dels seus orígens fins al temps en què va viure que es van perdre molt aviat. Ciceró diu que el seu estil no era gaire cuidat. Alguns autors actuals creuen que Pisó va ser el primer autor romà en donar interpretacions racionals als mites i llegendes de l'antiguitat.^[1]

Referències

1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 373.